Oratori de San Protas

De Wikipedia

Coordinate: 45°27′15.8″N 9°09′00.36″E / 45.45439°N 9.150101°E45.45439; 9.150101

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Facciada

L'Oratòri de San Protas l'è on antich sitt de venerazion cristiana, locaa in su la via Lorentegg a Milan.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Oratòri de San Protas l'è staa faa su in tra el IX e el XII sec. foeura di mur de Milan, in del sobborgh de Lorentegg in di Corp Sant, cont la fonzion de sit de venerazion per i villan. L'Oratòri l'era proprietà de la Basilica de San Vittor al Corp, che proveniven i pret che celebraven la Messa domenical: 'sta relazion l'è supportada da la sepoltura de San Protas vescov proppi in de la Basilica, e el sò Capitol l'era probabilment fondator de la gesetta.

Ona leggenda[1] la cunta che longh l'assedi de Milan de part dell'imperador Federigh Barbarossa in del 1161-62, i forzi milanes se eren oppost con particolar forza in del Lorentegg. Apos che l'aveva ricacciaa a dree de i mur, l'imperador el s'era fermaa a l'Oratòri per ringraziaa de la vittoria. On'altra leggenda la dis che all'epoca de la Pest del Trecent, on eremita el s'era stabilii in de l'Oratòri per pregà, e la sò fed l'aveva protett el vicinad dal contag[2].

In del XVII sec. l'Oratòri el passa da la competenza de San Vittor a quella di fra' Olivetan, che gh'han de lassala ai temp de Napoleon, quand che l'Oratòri l'è adibii a fenil[3]. El par che il Federich Confalonieri, propositor de l'indipendenza d'Italia in qui temp là, la usava la gesetta per incontrass segretament con alter carbonar e preparaa i moti del 1820-21 contra a i austriach.

I di ann seguenti l'Oratòri l'è usaa non solament come on fenil, ma come on'abitazion e on deposit de arm. Insì le decorazioni de l'intern s'hinn deterioraa pussee rapidament. Infin l'Oratòri l'è staa riconsacraa come gesa attaccaa a ona cassina che la prendeva el nòm propri da San Protas.

In di ann '50 del XX sec. l'Oratòri l'era ancora circondaa da la campagna e la gent el ciamava la Ca' o la Gesetta di Lusert. Puse d'ona canzon e de un quader de pittor ambientalisti hinn staa ispiraa dall'antica costruzion.

L'espansion urbana de Milan l'ha mess in pericol puse d'ona volta l'Oratòri: vers la fin di ann '50 del XX sec. el Comun el pensava de tirala giò insema a la Cassina San Protas per costruì lo noeuva via Lorentegg, ma la gen del quarter la s'è opposta e la gesetta l'è stada salvada, stretta tra dò corsii in su on spartitraffich.

L'Oratòri, in condizion fatiscent, l'è staa restauraa in di ann '80 del XX sec., a spes de l'Associazion Commerciant del Lorentegg e del Lions Club Milano Host, in collaborazion cont la Soprintendenza ai Monument del Comun.

Al dì d'in coeu l'Oratòri el vegn avert per la fest del Lorentegg[4], che la se tegn solitament la prima domeniga de magg e l'ultima de november.

Architettura e art[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cipp stradal del Lorentegg

La struttura architettonica dell'Oratòri l'è propi elementar, cont ona porta picinina ad architrav, e sora ona fenestra tonda per illuminà denter. Quand la gesa l'è stada inserida in sul spartitraffich, l'è staa aggiunt on sagraa de ciottol, in dua i fedel metten vas de piant, cer e offerti. In sul sagraa l'è sta collocaa on cipp trovaa in d'on scavament, che se pòd dataa al '800 e l'era mess a indicà el territori dell'antich Comun de Lorentegg e Unii.

La part pussee interessant de l'Oratòri hinn i affresch, purtropp in d'on stat de conservazion no trop bòn: in de l'absid se ved ona Vergin del Divin Aiut, dipingiuda in del '800, e circondada da angiolett, el beat Bernard Tolomei, fondator dell'Ordin di Olivetan, Santa Francesca Romana, fondatris dell'Ordin di Obladi Benedettin, e da San Vittor martir. I vecc de la zona conserven ona storia in su l'affresch de la Madonna, che l'è staa covert trì vòlt con de la calc e per trì vòlt l'è vegnuu fòra come noev[5]. In de la part inferior de l'absid se veden sceni de caccia. In sulla paret sinistra la gh'è ona raffigurazion de Santa Caterina da Siena, firmada da "Fra de Porta Vercellina Michele de Zeni Grando" e datada 14 de lüj 1428.

Noti[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Indicazioni turistiche del Comune di Milano
  2. http://www.icsviazuara.org/ricercaZonaMonumentiPalio.htm Arqiviad qé: [1]
  3. http://www.icsviazuara.org/ricercaZonaMonumentiPalio.htm Arqiviad qé: [2]
  4. http://www.lorenteggio.com/feste.php Arqiviad qé: [3]
  5. http://archiviostorico.corriere.it/2010/marzo/26/gesetta_lusert_nello_spartitraffico_co_7_100326026.shtml

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]