Nicolas Sarkozy

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ona foto del Nicolas Sarkozy

Nicolas Paul Stéphane Sarközy de Nagy-Bocsa, mej cognossuu col nomm de Nicolas Sarkozy (Paris, 28 de genar 1955) l'è on avvocatt e politigh frances.
El 16 magg del 2007 l'è vegnuu el president quell de vintitrii de la Francia, el sest de la Quinta Repubbliga. Per quella reson chì l'è staa anca princip de Andorra (insemma al vescov de Urgell). L'è staa president fina al 2012. L'è 'l primm president frances a 'vèggh di genitor de origin foresta e a vess nassuu dopo de la Segonda Guerra Mondial.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La famiglia e i studi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nicolas l'è 'l fioeu de Paul Sarkozy (Pál István Ernő Sárközy de Nagy-Bócsa), on nobil ungheres che l'è vegnuu frances; la soa mader l'è Andrée Mallah, tosa d'on dottor giudee de Salonicch (poeu vegnuu cristian) e ona francesa. El pà l'ha bandonaa la miee e l'è andaa a viv in America, inscì Nicolas l'è staa cressuu domà de soa mader.
L'ha studiaa legg a l'Università de Paris X-Nanterre. In del 1981 l'è avvocatt; in del 1987 el fonda on studi insemma a duu soci.
In del 1982 el se sposa con Marie-Dominique Culioli. El gh'ha duu fioeu: Pierre (1985) e Jean (1986).
In del 1984 el conoss la Cécilia Ciganer-Albéniz, sposada in del 1996. De 'sto matrimoni el nass Louis (1997).
El se sposa per la terza voeulta con la modella e cantanta italiana Carla Bruni, che ghe da a lù ona tosetta ciamada Giulia (2011).

La politiga[Modifega | modifica 'l sorgent]

La carriera[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sarkozy el tacca a fà politiga in del 1974, col toeu part a la campagna presidenzial del candidaa de center-destra Jacques Chaban-Delmas. In del 1976 l'entra in del Regruppament per la Repubbliga (PRP) de Jacques Chirac.
El ven eleggiuu deputaa in del 1988 e poeu in del 1993, 1997 e 2002. Inoltra l'è sindigh de Neully-sur-Seine del 1983 al 2002.
L'è minister del Bilansc in del governa de Édouard Balladur (1993-1995), del qual a l'è anca portavos e, per on quai mes, anca minister di Comunicazion. In del 1995 el sostegn Balladur contra Chirac 'me candidaa del PRP: per 'sta reson, quand el Chirac el vegn el noeuv president frances, Sarkozy el gh'ha nissun incaregh in del governa de Alain Juppé.
In del 2002 el sostegn Chirac: inscì el vegn Minister de l'Interno e de l'Economia (2002-2004) in del governa de Jean-Pierre Raffarin, e poeu domà Minister de l'Interno sotta el governa de Dominique de Villepin (2005-2007). El se dimett in del 2007, sostituii de François Baroin.
A partì del 2004 l'è 'l president de la UMP (Union per on Moviment Popolar), el partii de center-destra nassuu in del 2002 de la fusion del RPR cont on tocchell de la UDF (Union Democratiga Francesa): prima l'era staa anca segretari general del RPR (1998), e sò president in del 1999.
In del 2007 el se candida a la presidenza francesa: el sò partii el ghe da on sostegn del 98% di consens. Al primm turno di elezion el ciappa el 31,18% di vot; al ballottasg contra la candidada socialista Segolène Royal inveci el ciappa el 53,06% di vot, e inscì el vegn president.

President[Modifega | modifica 'l sorgent]

Giamò a partì di primm mes de presidenza, Sarkozy l'ha mostraa de vess puttost original: l'ha dervii i port del sò governa anca a di gent de idei socialista (per esempi, l'ha propost Dominique Strauss-Kahn a la presidenza del Fond Monedari Internazional). L'ha contestaa la scerna di minister del sò primm minister François Fillon; l'ha tegnuu on comportament filo-american, ona robba puttost strana in Francia.
El gh'ha ona forta presenza in la politiga europea e internazional: per esempi, l'è staa vun di pussee gran sostegnidor de la guerra in Libia in del 2011.

I elezion del 2012[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 2012 el s'è candidaa anmò a la presidenza de la repubbliga. El sò avversari pussee important a l'è François Hollande, capp del Partii Socialista e vegg moros de la Segolène Royal. El 22 de april, al primm turno, passen proppi lor duu, anca se Hollande el gh'ha pussee vot de lù.
El ses de magg, al ballottasg, Sarkozy el vegn battuu, e inscì el noeuv president frances el diventa proppi l'Hollande.