Memoria a nucleo filaa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vuna di 'sti memorij

La Memoria a nucleo filaa (Core rope memory in ingles) a l'è 'na memoria ROM doperada in di agn '60 de la NASA per el programma Mariner e poeu per el programma Apollo, in l'Apollo Guidance Computer, che l'ha menaa l'omm in su la Luna. I memorij eren programmaa del Massachusetts Institute of Technology e faa su de la Raytheon.

A differenza di coev memorij a nucleo magnetich, ch'eren doperaa 'me RAM, i nuclei de ferritt a hinn doperaa 'me di trasformator : El segnal word de 'n fil el passa travers de on core daa e se l'è copiaa a vun de la linia bit a l'è lengiuu 'me "vun", se l'è minga copiaa a l'è lengiuu 'me "zero". In l'ACG per on core podeven passà finna a 64 fil.

I programma eren direttament cusii in la memoria di tessitriss, de facc 'sti memorij eren ciamaa simpaticament "LOL", cioè "Little Old Lady".

Densità de memoria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per l'epoca 'sta memoria l'era pussee capienta di memorij magnetich de l'epoca, la podeva ospità:

Memoria Dacc per pee cubich Dacc per meter cubich
Byte Bit Byte Bit
Memoria a nucleo filaa (ROM) 72 KB 576 Kbit ~2.5 MB ~20 Mbit
Memoria a nucleo magnetich (RAM) 4 KB 32 Kbit ~140 KB ~1 Mbit

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]