Mecàniga di quanta

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Fig. 1: La densitaa de probabilitaa corispondenta ai fonzion d'onda d'un eletron int un atom d'idrogen, possident definida energia (cressent vers el bass n = 1, 2, 3, ...) e moment angulée (cressent a travers s, p, d,...). I areii pussée ciar i indica pussée granda denistaa de probabilitaa per una mesurazion de posizion.

La mecàniga di quanta al è el studi di sistem mecànigh dond la dimension a l'è aprœuv la scala atòmiga, compagn molecul, atom, eletron, proton e d'oltri particul subatòmigh. La mecàniga di quanta a l'è una branca fondamentala da la físega, cont ampli aplicazion. La mecàniga di quanta la generalisa la mecàniga clàssiga col but de providé di prevision curad per di fenomen dabord inesplicaa, compagn la radiazion de corp negher e la stabilitaa di orbit di eletron. I efecc de la mecàniga di quanta i vegn fœu evidenc a la scala atòmiga e subatòmiga, e i è mia observàbel a la scala macroscòpiga. La superfluiditaa a l'è de tuta manera vuna di eccezion cognossud a chesta regula.

Vista a gór d'usel[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

La parola "quantum" la vegn del Latin e al vœur dí "quant". In la mecàniga di quanta, sa la referiss a una unitaa discreta che la teoria la assigna a di cert quantidaa, compagn l'energia d'un atom quiet (vidé fig. 1, a drita). La descoverta che i ond i gh'a di pachet de energia discret (ciamaa quanta), se comportant compagn i particul subatòmigh la porté a la branca de la fisiga concernent i sistem atòmigh e subatòmigh, che al dì d'incœu om ciama mecaniga di quanta. Al é el sotastant quader matemàtigh de fiss camp de la físiga e chímiga, là compres físiga de la materia condensada, fìsiga del stat solid, fìsiga atòmiga, fìsiga moleculera, chìmiga computazionala, chìmiga di quanta e fìsica nucliera. La fondazion de la mecàniga di quanta la fu stabilida durant la prima metaa del XX sec. per Werner Heisenberg, Max Planck, Louis de Broglie, Albert Einstein, Niels Bohr, Erwin Schrödinger, Max Born, John von Neumann, Paul Dirac, Wolfgang Pauli e d'olter. Di aspecc fondamental de la teoria i è amò ativament studiaa. La mecàniga di quanta a l'é essenziala per comprend el comportament di sistem a la scala atòmiga e pussée piscina. Per esempe, si la mecàniga de Newton la governaress la dinamiga d'un atom, i eletron i convergaress rapidament vers el nucli e là i collidaress, fasent impossibel un atom stabel. Al contrari, int el mond natural, i eletron normalment i resta int un camin orbital descognosuu intorna al nucli, definissant l'eletromagentism classigh. La mecàniga di quanta la foghé inizialment desvilupada per forní una mejur esplicazion de l'atom, specialment i spectra de lus emetuu par isotop diferenc. La teoria quantega de l'àtom la fu desvilupada compagn una esplicazion del fatt che l'eletron al restaress int el sò orbital atòmigh, ch'al podeva mia vess esplicaa per i legg de la mozion de Newton o per i equazion de Maxwell de l'electromagnetism clàssigh. Int el formalism de la mecàniga di quanta, el stat d'un sistema a un temp daa al è descrivuu per la fonzion d'onda complessa, o, pussée generalament, par un element d'un spazi de Hibert compless. Chest oget matemàtigh abstratt al permet de calculà i probabilitaa d'esperimenc concrecc: per esempe, al permet de calculà la probabilitaa de trovà un eletron int una region particulera aprœuv el nucli a un temp particulée.. Al contrari de la macànega classiga, s'al pœul mai fà di prevision simultani su variable congiugad, compagn posizion e momentum con cura arbitrària. Di contórn de probabilitaa constanta (referii coma "nígol") i pœul vess designaa intorna el nucli, per conceptualisà dond l'eletron al podrissa vess trovaa con pusée grand probabilitaa. El prinsipe d'indeterminazion d'Heisenberg al quantifiga l'inabilitaa a logà precisament la particula. L'olter corent ch'al porté a la mecàniga di quanta al fu el studi di ond electromagnetigh compagn la lus. Quand ch'al vegné trovaa in 1900 per Max Planck che l'energia di ond la podrissa vess descrivuda compagn consistent de piscin pachet o quanta, Albert Einstein al né drée a chesta ideja, per mostrà che una onda electromagnetiga comapgn la lus la podrissa vess descrivuda per una particula ciamada foton, cont una energia discreta, dependent de sò frequenza. Chest al porté a una teoria de l'unitaa entra particul subatòmigh e ond electromagnétigh in la quala i particul e i ond i gh'eva certi propietaa de tuti e dò. Parlant largh, la mecàniga di quanta l'incorpora quater class de fenoment che la fìsega clàsssiga la pœul mia en rend cunt:

  • la quantisazion de certi variàbel congiugad;
  • la dualitaa particula/onda
  • el prinsipe d'indeterminazion
  • el quantum entaglement

Cadun de chist fenomen al é descrivuu in detaj int i sezion sigutant.

Storia[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

............