Mascherinna

De Wikipedia
(Rimandad de Mascherina)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On chirurgh con la mascherinna

La mascherinna a l'è 'n dispositiv de protezion che 'l blocca i gottinn che sortissen del nas e de la bocca de quell che la indossa. A l'è doperada soratutt di medegh e di infermier quand che lavoren per evità de spantegà i sò germi, ma che la pò servì anca per i sgent malaa per spantegà no el sò malann pussee.

In di Pajes de l'Asia oriental compagn del Giappon, de la Cina, de Taiwan e de la Corea del Sud a l'è normal mettès 'na mascherinna in del period invernal, anca ai primm sintom de la grippa o del fridor, per evità de spantegàll pussee, e in 'sti pajes a gh'è di aziend che fanno di mascheritt cont di design bej de vidè. In 'sto cas, quand che hinn miss cont ona fonzion de protezion soziala, a hinn despess ciamaa "mascheritt de cortesia".

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El primm us cognossuu de la mascherinna a l'è in del 1897 del medegh franzes Paul Berger, che 'l pensava che la bocca la podeva vess 'na font de infezion in di intervent chirurgich.

In Giappon, dopo de l'influenza spagnoeula del 1918, la s'è spantegada la tradizion de indossàlla, menter in Cina, soratutt a Hong Kong, l'è rivada dopo de l'epidemia de SARS del 2003.

Us[Modifega | modifica 'l sorgent]

In la sanità[Modifega | modifica 'l sorgent]

Video che 'l mostra el nivell de conteniment de 'n stranud in different sistema: La mascherinna e i mascher pussee avanzaa gh'han on nivell comparabel

In la sanità el personal sanitari el gh'ha de mettès la mascherina quand che 'l gh'è 'n contatt cont di paziend che pòden ciappàss di malagn del fiaa de l'operator, donca soratutt in di intervent chirurgich o quand che se lavora cont di sgent ferii o assee malaa.

I mascheritt servissen anca de mett ai sgent malaa, per ridù el numer di germi che spanteghen. Se gh'è no de fà di manoeuver che generen di aerosol, compagn de la broncoscopia o de l'intubazion, a l'è de solit assee per limità sossenn el contagi.

Foeura de la sanità[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona tosetta cont on schermo de la Grafica Veneta faa su per l'epidemia de COVID-19 in Veneto

Oltra che in di Pajes de l'Estremm Orient indova che l'è tradizion despess i mascheritt a hinn doperaa anca di personn allergich per sbassà el numer di pollen che respiren in l'aria.

In di città pussee inquinaa de l'Asia la gh'è de la gent che la se mett i mascheritt per protègges, ma i studi mostren che la gh'ha 'n effett proppi de pocch degià che la filtra minga.

A Hong Kong in di protest del 2019 'n poo de gent la metteva i mascheritt per fàss recognoss minga, per quella reson chi el governa i ha devedaa in di manifestazion.

Prevenzion di infezion[Modifega | modifica 'l sorgent]

'N alter us consiliaa per la mascherinna a l'è in cas de 'na pandemia influenzala, degià che la pò sbassà de nett el numer di germi che se menen in gir e in 'sto cas anca di mascheritt de emergenza pòden fonzionà, anca se men de quej offiziai. In la pandemia de COVID-19 del 2019-2020 di governi, compagn de quell american e thailandes, han incentivaa a doperà di mascheritt faa in casa, menter di aziend s'hinn miss a fà di schermi de tessuu minga tessuu che pòden limità la diffusion di germi, che hinn staa sponsorizzaa di ent locai, compagn del Veneto e de la Lombardia in Italia.

Di studi mostren che i mascheritt, se doperaa ben, a hinn boni de sbassà de manera significativa el numer di virus de la grippa spantegaa, se doperada insemma ai mesur de igien fondamentai compagn de nettàss i man, tocàss minga la faccia e inscì via. I mascheritt faa a man, inveci, offrissen 'na protezion pussee bassa ma retegnuda sufficienta di studi faa finna al dì d'incoeu.

Costruzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I mascheritt a hinn de solit faa o in palpee o in tessuu minga tessuu e hinn despess, ma minga semper, a pussee de 'n cors e in tra i vari cors a l'è missa 'na microfibra plastega, con la tecnega del melt blowing, che la crea 'n nivell de protezion pussee per fà no spostà i germi. Al dì d'incoeu la pupart di mascheritt a hinn de buttà via a la fin de l'us e hinn faa cont di piegh per permettègh a l'operator de adattàlla a la soa fascia.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]