Lengua norn

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
In naranz, i sitt indè che l'era parlaa el norn in del XV secol.

El norn l'era ona lengua germanega settentrional. L'era parlada, almanch fina a la metaa del XIX secol, in di isoi Shetland e Orcadi.
A l'era rivada lainscì cont i Vichingh, e la derivava de la lengua norrena; per 'sta reson a l'era compagna de l'islandes e del faroves. El par che l'ha influenzaa anca el gaelich e 'l scots. L'ha scominciaa a descomparì in del XVIII secol; l'ultem che l'era bon de parlalla l'era el scior Walter Sutherland (del paes de Skaw, in de l'isola de Unst), che l'è mort in del 1850. El lenguista danes Jakob Jakobsen (1864-1918) l'è staa bon de studià quell che ghe restava de la lengua norn per via di testimonianz de on quai veggett in gir per i Shetland, e cont el regoeuj i paroll che i restaven denter al dialett scots local.

Esempi de lengua: el Pader Noster[Modifega | modifica 'l sorgent]

Favor i ir i chimrie,
helleur ir i nam thite,
gilla cosdum thite cumma,
veya thine mota vara gort,
o yurn sinna gort i chimrie.
Ga vus da on da dalight brow vora,
firgive vus sinna vora
sin vee firgive sindara mutha vus,
iyv vus ye i tumtation
min delivera vus fro olt ilt,
amen.