Lengua cumbrega

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El cumbregh l'era ona lengua celtega de la Britannia del nord, parlada de la Scozia meridional fina a la zona de Manchester. La ciappa el sò nomm de la region de la Cumbria.
On temp el cumbregh el vegniva ciamaa galles del nord, intant che 'l cornegh l'eva ciamaa galles del sud. Regordemmes che 'l nomm de la region Cumbria l'è bell compagn a la version celtega de "Galles" (cioè Cymru).

Se sa gnamò adess se 'l cumbregh a l'era ona lengua deperlee o domà on dialett del galles. El someja che la region de la Cumbria la sia stada separada del di regn galles despoeu la battaja de Chester del 616.

Esisten minga di atestazion scrivuu, foeura che ona quai indicazion in d'on quai test latin. Quella lengua chì la vegnaria del galles setentrional antigh, che forsi l'eva imparentaa con la lengua di Pitt e cont el cornegh. L'è probabel, per via de la zona indè che l'era parlaa, che 'l cumbregh el poeuda vess staa influenzaa anca del goidelegh e del scandinav.

El cumbregh l'era descomparii giamò in tra el XI e 'l XIII secol. In del moment pussee favorevol, l'eva parlaa de circa 30.000 personn. Certi paroll de quella lengua chì hinn restaa fina incoeu in di numer, in di filastrocch, in de l'onomastega del Strathclyde, in de la toponomastega de l'Inghilterra e de la Scozia, e in d'on quai termen legal de l'alt Medioev.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Kenneth H. Jackson, Language and History in Early Britain, Edimburgh, Edinburgh University Press, 1953.
  • Russell, Paul, An Introduction to the Celtic Languages, Londra, Longman, 1995.
  • Schmidt, Karl Horst, Insular Celtic: P and Q Celtic in M. J. Ball and J. Fife (ed.) (a cura di), The Celtic Languages, Londra, Routledge, 1993, pp. 64-98.