Và al contegnud

La Sirenetta

De Wikipedia

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Inlustrazzion de La Sirenetta del Charles Robinson, 1899

La Sirenetta (danes: Den lille havfrue)[1] l’è on cunt de fad scrij del scriccior danes Hans Christian Andersen. Publegaa al prenzippi ind el 1837 ind ona conlezzion de stori per bagaj, el cunt el ghe va adree a la vitta de ona giovena prenzipessa-sirena che la vœur bandonà el sò mar e la sò esistenza ind i abiss per gadegnà on’anema umana.

Cunt famos fiss, l’è staj adataa pussee vœult in tanc media, compagn del zine, el tejater e l’opera. A Copenhagen, in Danimarca, a gh’è infinanca ona statua de la Sirenetta, faja su coma omagg al sitt indova la storia l’è staja scrija e publegada per la prima vœulta.

A gh’era ona vœulta, tant temp indree, ona sirena giovena che la viv ind on regn aquategh insema al pader – el rè del mar – la sò magranda e zinch sorell pussee grand, ognavœuna cont on ann de differenza dei olter. Fasnada de la vitta de de fœura de l’aigua e di vess uman, la Sirenetta la gh’ha ona statua de on bagaj uman ind el sò giardin a palazz che la remira despess intanta che la se insogna ona vitta deversa de la sova.

Quand che ona sirena la fa i quindes agn, ghe ven permiss de novà infina a la superfis per dagh on’oggiadina al mond de de sora del mar, e ascass on ciccinin. Quand che i ses prenzipess-sirenn riven a l’etaa giusta, vœuna a la vœulta vann a vedè cossa gh’è de de fœura de l’aigua. Ogna ann, quand che vœuna di sorell la se mena indree a baita, la Sirenetta la scolta con grand interess la sorella adree a cuntagh su i sò descrizzion, ventur e esperienz cont el mond dei homen. Impenemanca, a par che ai sorell el mond de de sora el ghe piasa gnanca tropp, e che i preferissen restà a viv ind el mar.

A la fenitiva, ghe riva la vœulta de la Sirenetta, e, rivada a la superfis, la luma di personn in su ona nav adree a zelebrà el niversari de on prenzep gioven. Delong, la se namora subet del bell giovinott. A assa brutta, ghe s’cioppa fœura ona gran tempesta che la fonda giò la nav, ma la Sirenetta la riess a salvà el prenzep inanz che el se ingossi d’aigua. Lee le mena a riva, e le lassa in su la costa arent a on tempi, ancaben che lu l’haja perduu i sens. Chichinsì, la Sirenetta la speccia infina a che ghe riva vœuna di gioven sazzerdotess del tempi tegnuda adree di sò anzell, che i descovrissen el prenzep. Tamen, el prenzep l’ha mai veduu la Sirenetta, e el sa gnanca che l’è staja proppi lee a salvall de la desgrazzia.

De lì adree, la Sirenetta la ghe demanda a la sò magranda se i uman viven per semper. La veggina la ghe despiega che la vitta dei homen l’è ben pussee curta de quella di sirenn – che i viven intoren ai tresent agn – ma che però i gh’hann on’anema eterna, che la va inanz a viv in paradis despœu ch’i mœuren; i sirenn, inscambi, quand che ghe riva la sò ora, deventen domà spuma marina, e insì i desmetten de esist proppi del tutt.

La Sirenetta adree a consultà la stria

La Sirenetta, adree a sussì el sò prenzep e on’anema eterna semper pussee, la va a consultà ona stria marina che la sta de cà ind ona brutta banda del mar, tutta quattada de ona foresta de polep, fanga e pien pienenta de molinej d’aigua. La stria la vutta con l’offrigh ona pozzion che la ghe farà cress di bej gambinn compagn de quij de ona tosa vera, ma in scambi la vœur la vos de la prenzipessina, deggià che lee chì la ghe n’ha vœuna di pussee bej che la stria l’haja mai sentuu. La maga la ghe dis pœu anca che, ona vœulta che l’è deventada umana, la sarà pu bona de tornà a viv ind el mar. De sora maross, ghe vegnarà de stà mal a ciappà giò la pozzion e la se sentarà compagn de vess sferlada de ona spada. Però, quand che la ven a stà ben, la gh’havarà di gamb e la podarà ballà a la fœuggia dei homen. Tuttamanch, el dolor per ’vè perduu la sò cova el sfantarà mai via del tutt, e, infina a che la vivarà, la gh’havarà de patì. In gionta, la gadegnarà on’anema domà quand che anca el prenzep el se namorarà de lee, e el dezzidarà de maridalla, deggià che inlora ona part de l’anema sova de lu la podarà fluì dent de lee. Sedenò, se lu el se marida a on’oltra fomna, in sul fà del dì la Sirenetta la creparà per el s’cess e la se transformarà in spuma inanz de destemperass ind i ond del mar.

Despœu de ’vè faj l’accordi, la Sirenetta la nœuva infina a la superfis arent al castell del prenzep, e la baga giò la sò pozzion. Subet, la ven fulmenada de on gran dolor, e ghe someja infinamai de ’vegh ona grossa marazza adree a fagh giò a tocch el stomegh, cont el svegnì per via del gross patiment. La ven trovada del prenzep medemm, che el resta incantaa de la sò bellezza e grazzia, anca se ben prest el se rend cunt che la tosa l’è muda. Soratutt, a ghe pias vedella ballà, e lee la balla on gran tant per lu, amalastant che i pee ghe dœuren assossenn a ogna pass. A la svelta, la Sirenetta la deventa on’amisona del prenzep, e la tacca a compagnall in tanc di sò sortid. I duu inn insì in confidenza che lu el ghe dis tuscoss: el ghe cunta su tucc i sò pensee, emozzion e secrett ancaben ch’el se saga gnancamò namoraa de lee.

Quand che i gent sò del prenzep ghe parponen on mariozz rangiaa con la s’cetta de on rè de on regn lì aprœuv, lu el ghe dis a la Sirenetta che en vœur minga savè, deggià che lu questa prenzipessa la cognoss nò e el ghe vœur gnanca ben. El ghe despoltia ancasì che l’unega fomna che la gh’havarà mai el sò amor l’è proppi la sazzerdotessa del tempi che lu el cred che l’haja salvaa in quell brutt dì insì desfortunaa. Però, a ghe suzzed che la prenzipessa che el gh’heva de maridà l’è in realtaa la sazzerdotessa del tempi medema, e l’è nò debon ona sazzerdotessa, deggià che l’era staja mandada al tempi domà per completà la sò educazzion. Lu el ghe deciara el sò amor e subet ghe ven nonziaa el mariozz regal.

El sposalizzi el ven zelebraa sora a ona nav, ma a la Sirenetta ghe s’cioppa el cœur a vedej insema. A ghe ven la passion, e la tacca a pensà de vess dree a tirà la stringa. Inanz che ghe vegna su el sol, però, i sò sorell nœuven infina a la superfis e ghe dann on still che la stria la gh’ha daj in scambi di cavej sœu de lor. Se la Sirenetta la va a coppà el prenzep e la lassa che ona quaj gotta del sò sangh la ghe fenissa in sui pee a lee, la se retransformarà ind ona sirena, l’impientarà lì de patì e la podarà tornà a viv con la sò fameja e passà quell che ghe resta de la sò vitta ind el mar. Tuttamanca, lee, povarina, la ghe riess minga a indà a mazzall e, despœu de ’vell osservaa per on zicch adree a dormì in lecc de banda de la sò sposa, la se desfezza del cortelazz e la se sbatt giò ind el mar inanz che ghe levi su del sol.

El sò corp el se destempera in spuma, ma, inscambi de desmett de esist, la deventa on spiret sberlusent: ona silfida, o ben ona ninfa de l’aira. Intanta che l’assend in ziel, la ven saludada dei olter ninf che ghe disen che mò l’è vegnuda istessa a lor deggià che l’ha proppi vorsuu on’anema inmortal con tutt el cœur.

Grazzia al sò sagrefizzi, a la Sirenetta ghe ven daj la possibilitaa de fà di bonn azzion per tutta la sò vitta, e la rezzevarà pœu anca on’anema per podè indà in paradis quand che ghe rivarà el sò moment de voltà via.

Olter progett

[Modifega | modifica 'l sorgent]