Jean-Michel Jarre

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Jean-Michel Jarre del 2016

El Jean-Michel Jarre (nomm complee Jean-Michel André Jarre, parnonzia franzesa [ʒɑ̃ miʃɛl ɑ̃dʁe ʒaʁ]) (Lion, 24 de agost 1948) a l’è on musicista franzes, vun di pioniee in de la musega elettronega e in de la musega ambient e new age.
A l’è el primm fioeu del composidô Maurice Jarre.

Devegnì famos del 1976 cont l’albom Oxygène e cont Équinoxe del 1978, el Jarre l’è anca cognossuu per i sò esibizion in concert cont lus, foeugh artificiaj, e gioeugh cont lus laser. El sò concert a Paris per la festa nazionala franzesa del 1979 denanz a on million de person l’è staa on record per el numer pussee grand de spettadô d’on concert, e ‘l Jarre l’ha superaa quest record chì quatter volt, l’ultema cont el concert a Mosca del 1997 per i 850 agn de la cittàa denanz a trii million e mezz de person, anmò el record del mond.

Vida[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Jarre l’è nassuu a Lion el 24 de agost del 1948, fioeu del composidô Maurice Jarre e de France Pejot, member de la Resistenza franzesa e soravissuda a i camp de concentrament. Quand el Jean-Michel el gh’eva cinch agn, i dò se hinn separaa e l’è restaa a viv cont la mader, senza vedè el pader finn a i desdott agn. Giamò quand l’era piscinin l’era interessaa a la musega e a i art, grazie al sò nonn, sonadô de oboe e anca inventô de vun di primm mixer audio doperaa de Radio Lyon, e anca grazie a l’art di sonadô de strada ch’el podeva vedè de la sò cà.
El imprend a sonà el piano e, in di agn Sessanta, el va a lezion cont la Jeannine Rueff del Conservatori de Paris.

A Paris l’entra in del Groupe de Recherches Musicales (Grupp de Ricerch Musicaj) del Conservatori e ‘l lavora cont el Pierre Schaeffer (“inventô” del stil d’avanguardia ciamaa Musique Concrète) e anca a Colonia cont el Karlheinz Stockhausen. Al prenzippi di agn Settanta el fa la musega per on quaj programma de television, film e spettacol teatral. Intra i sò primm oeuver gh’è la colonna sonora del film Les Granges Brûlées e el sò primm albom, Deserted Palace, tucc duu del 1972.

A l’è però domà del 1976 che l’è publegaa Oxygène, registraa in trè settiman in d’on studio faa su in de la sò cà. L’albom, faa su de ses bran senza titoj e domà numeraa, l’è sonaa domà cont sintetizzadô e l’è caratterizzaa de ona prevalenza de la melodia, al contrari di sò oeuver precedent, pussee ritmegh o dissonant. Minga voruu de pussee cà discografegh, l’albom l’è staa publegaa de la Disques Motors, cà discografega del marii de la Hélène Dreyfus, on’altra di student del Schaeffer. In cinch mes, el vend pussee de 70.000 copi in Francia; al dì d’incoeu l’ha venduu pressapoch 12 million de copi, e l’è l’albom frances pussee venduu.

On success compagn l’è staa quell de Équinoxe, publegaa del 1978, cont on stil on poeu pussee “barocch” che Oxygène, e pussee centraa in sul desvilupp melodegh. El 14 de luj del 1979, festa nazionala francesa, el sona per quaranta minuu denanz a pussee d’on million de person in la Place de la Concorde a Paris. Trii agn pussee tard, del 1981, el publega Les Chants Magnétiques, dova el dopera el Fairlight CMI, a devegnì vun di primm musicist a doperà i noeuv sintetizzadô digitaj; el tour de l’albom a l’è anca el primm tour del Jarre foeura de la Francia. In del tour el va anca a sonà pussee concert in Cina, a devegnì el primm musicista ester a sonà lì dopo la Revoluzion; i concert a hinn registraa e publegaa del 1982 cont el titol de Les Concerts en Chine (I Concert in Cina).

El concert Rendez-Vous Houston del 1986

I sò albom che vegnen gh’hann avuu men success; Rendez-Vous del 1986 el gh’era de devegnì el primm albom cont di son registraa in del spazi, del sassofonista e astronauta Ronald McNair in sul Space Shuttle Challenger, ma l’è minga staa possibel per l’esplosion de l’astronav el 28 de sgenee del 1986; l’ultem pezz de l’albom l’è staa nominaa “Ron’s Piece” (El pezz de Ron) coma omagg al McNair. El concert a Houston, per el qual l’era staa faa su el albom Rendez-Vous, el supera el record del pussee grand numer de spettadô, che l’era giamò del Jarre cont el sò concert del 1979; ses mes pussee tard el sona anmò denanz a on million de person a Lion, per la visita del Papa Giovann Paol II, ch’el scomincia el concert cont ona benedizion de la cattedral de Lion.

In di agn che vegnen el Jarre el continua a sperimentà, cont albom pussee influenzaa de stil musicaj pussee recent e anca a mes’cià pussee gener. El 14 de luj del 1990 el sona a La Défense per i 200 agn de la Revoluzion francesa denanz a duu million e mezz de person, a superà el sò record de quatter agn prima. Del 1997 el torna a on stil pussee visin a quell di agn Settanta cont l’albom Oxygène 7-13, pensaa coma ona continuazion del sò albom del 1976; el settember de quell ann lì el sona a l’Universidàa de Mosca per commemorà i 850 agn de la fondazion de la cittàa denanz a trii million e mezz de person, anmò incoeu el record.

Cont el albom Métamorphoses del 2000 el cambia tutt el sò stil e ‘l scomincia a fà musega on poeu pussee commerciala cont anca di pezz cantaa; in di agn che vegnen el fà on quaj albom senza tant success e ‘l fà anmò concert, soratutt a sonà el sò albom Oxygène per inter in di teater. Per i 40 agn de l’albom, del 2016, el registra e publega Oxygène 3, pensaa coma la terza part d’ona trilogia cont l’albom del 1976 e quell del 1997.

Discografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Albom in studio

  • 1972 - Deserted Palace
  • 1973 - Les Granges Brûlées
  • 1976 - Oxygène
  • 1978 - Équinoxe
  • 1981 - Les Chants Magnétiques
  • 1984 - Zoolook
  • 1986 - Rendez-Vous
  • 1988 - Revolutions
  • 1990 - En attendant Cousteau
  • 1993 - Chronologie
  • 1997 - Oxygène 7-13
  • 2000 - Métamorphoses
  • 2001 - Interior Music
  • 2002 - Sessions 2000
  • 2003 - Geometry of Love
  • 2007 - Téo & Téa
  • 2015 - Electronica 1: The Time Machine
  • 2016 - Electronica 2: The Heart of Noise
  • 2016 - Oxygène 3
  • 2018 - Equinoxe Infinity
  • 2021 - Amazônia
  • 2022 - Oxymore