Insemma

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Esempi de insemma faa di poligon

In matematega on insemma a l'è on recoeuj de oggett che pòden vess consideraa, cont on criteri ogettiv, part o no de 'sto recoeuj. A hinn consideraa 'na part fondamentala de la matematega d'incoeu e han daa origin a la teoria di insemma.

I oggett che fann part de 'n insemma se ciamen element e se scriv, per element in l'insemma , che , cioè che el partegn a . Se ogni element de 'n insemma a l'è anca element de 'n insemma se dis che a l'è sottainsemma de .

I caratteristich de 'n element a hinn:

  • L'element el pò minga comparì pussee de 'na voeulta (el podaria fàll in d'on multiinsemma)
  • On element el partegn o el partegn no a 'n insemma (in d'on insemma sfoeugaa, inveci, gh'è 'n indes de probabilità)
  • I element i gh'ha minga on orden de comparizion (a differenza de 'n vettor o de 'na ennupla)
  • I element de 'n insemma el caratterizzen: Du insemma a hinn eguaj se e domà se i sò element hinn eguaj


Operazion in tra insemma[Modifega | modifica 'l sorgent]


Relazion in tra insemma[Modifega | modifica 'l sorgent]


Insemma voeud e di part[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'insemma voeud a l'è 'n insemma che 'l gh'ha dent nissun element e l'è indicaa cont . L'insemma di part, inveci, a l'è l'insemma de tucc i sottainsemma de 'n insemma: Per esempi per on insemma S faa de {1,2} al saria faa de l'insemma voeud, de {1}, de {2} e de {1,2}.

Insemma numerich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Diagramma de Euler di insemma numerich

I insemma numerich a hinn assee important per tucc i ramm de la matematega, degià che definissen i tipi di numer che gh'è e hinn:

Se pò, per semplificà, dì che hinn sottainsemma vun de l'alter, ma pussee propriament a hinn in immersion:

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]