Và al contegnud

Indes del Showalter

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L’indes del Showalter (SI –"Showalter Index" da la lengua inglesa) a l’è on indes termodinamich che ‘l pò servì ind el prevedè la fòrza di temporaj.

A se calcola inscì: [1][2]

=

O ben a l’è la differenza tra la temperadura a la quòta che la soa pression atmosferega l’è 500hPa e la temperadura potenzial a la quòta che la soa pression atmosferega l’è 850hPa (cioè la temperadura che l’avariss ona massa d’aria che la leva su dal livèll de 850hPa (con temperadura ), se la fudèss portada a la pression de 500hPa là senza scambi de calor- o ben per trasformazion adiabatega)

Interpretazion

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pussè el so valor l’è bass, pussée la sarà l’instabilità atmosferega con possiblità de fòrt temporaj. [1]

LIInterpretazion
> 4stabilità atmosferega
1 - 3possibilitàa bassa de temporaj
-2 - 1possibilitàa moderada de temporaj
-4 - -2fòrt temporaj possibil
-6 - -4fòrt temporaj probabil
< -6fòrt temporaj puttòst probabil; possibil tromb d’aria

De soprapù l’è mej se a se consideren insèma i valor del’Indes del Showalter (SI) con quèj de l’indes de sollevament (LI). [1]

-LI>0LI<0
SI <0condizion favorevolcondizion favorevol per sollevament sforzàa
SI >0condizion favorevol se la succed la rottura de l’inversadura tèrmicaCondizion minga favorevol

Gh’è de tutt i maner de regordà che qualsessìa indes deperlù l’è nò assée de prevedè i temporaj, de già che per el svilupp de on temporal la serviss ona spinta iniziàl, o ben l’aria la gh’ha de vèss rusada a levà su per ona quaj reson che la pò vèss: [3]

  • frontal, o ben se ‘l riva on front frècc;
  • orografica, o ben se l’aria l’è rusada a’nda su quand che el vent l’incontra ona cadèna motagnosa
  • per fòrt riscaldament, o ben se l’aria scaldada la ven pussé calda de quella intorna e la va su.
  1. 1 2 3 Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 129-130. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  2. http://www.zamg.ac.at/docu/Manual/SatManu/main.htm?/docu/Manual/SatManu/Basic/Convection/Parameters.htm
  3. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 128. ISBN 978-88-483-0992-9.