Henri Matisse

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Matisse in del 1933.

Henri Émile Benoît Matisse (Le Cateau-Cambrésis, 31 de dicember del 1869 - Nizza, 3 de november del 1954) a l'è staa on pitor, incisor, inlustador e scultor frances.
A l'è vun di artista frances pussee important del XX secol, e l'esponent pussee cognossuu del moviment ciamaa fauvisme.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'inizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassuu in d'on paes del Nord-Pass de Calais, Matisse l'è cressuu e vegnuu grand a Bohain-en-Vermandois (Picardia), indè che i sò gent i gh'aveven on comerz de somenza. L'era el fioeu pussee grand.
In del 1887 a l'è andaa a Paris per studià legg e lavorà 'me impiegaa. Duu agn dopo l'ha scominciaa a dipingg, intant che l'era a cà dopo vess staa operaa per l'apendicite. In 'sta manera, come l'ha dit anca lù, l'ha descovert ona sorta de Paradis.
Inscì l'ha deciduu de vegnì on grand artista, anca se 'l sò pà l'era minga tant d'acordi. In del 1891 l'è tornaa a Paris per studià a l'Académie Julian, indè che l'è deventaa on istudent de Bouguereau e Moreau. A l'inizzi el dipingeva natur mort e paesagg, second la tradizion fiamenga, e l'ha otegnuu anca on poo de sucess. In del 1896 l'ha faa on'esposizion de cinch quader al salon de la Società Nazional di Art Bei, e duu de lor hinn staa anca compraa del Statt frances. In del 1897-1898 l'ha strengiuu di raport cont el pitor John Peter Russel, che 'l viveva in Bretagna. Quell lì el gh'ha faa cognoss a Matisse l'impressionismo e i oeuver de Van Gogh): la rivelazion de 'sta manera noeuva de fà i quader l'ha cambiaa del tutt el stil de Matisse.
In del 1894 el gh'ha 'vuu ona tosa, Marguerite, e la soa mamm a l'era la modella Caroline Joblau. In del 1898 inveci el s'è sposaa con l'Amélie Noelie Parayre, che la gh'ha daa alter duu fioeu: Jean (1899) e Pierre (1900).

El Fauvismo[Modifega | modifica 'l sorgent]

La tomba de Matisse a Nizza.

La soa prima esposizion l'è del 1904, ma la gh'ha minga avuu on gran bell sucess. L'ann dopo el s'è spostaa in del sud de la Francia, per lavorà insemma a l'André Derain; quella esperienza chì l'ha portaa a la scerna de dàggh anmò pussee importanza al color. I quader de 'sto period gh'hann la caratteristega de vess dipingiuu con formi piatt e lign controllaa, con l'espression che la domina in sui detali.
Al Salon d'Automne del 1905, anca alter artista hann presentaa di quader con di scerni artistegh compagn. Per via de 'sto fatt, quei artista chì hinn staa soranomenaa fauves ("besti selvadegh"), e Matisse a l'era recognossuu 'me vun di pussee important. Al temp, però, quell lavorà chì el voreva dì vess criticaa de bon, già che la tradizion a l'era anmò bella forta.
El Fauvismo a l'era giamò in declin in del 1906, ma el Matisse l'ha sutaa a dipingg: i sò quader del period in tra el 1906 e 'l 1917 hinn i pussee cognossuu e important.
El Matisse el gh'ha avuu on longh raport cont el colezionista d'art russ Sergej Ščukin, e per lù l'ha faa La Danza, vun di sò capplavor.

Gertrude Stein, l'Académie Matisse e i sorei Cone[Modifega | modifica 'l sorgent]

Intorna al 1904 Matisse l'ha cognossuu Pablo Picasso, che l'era pussee gioven de lù de ben dodes agn. I duu hinn vegnuu amis in de la vita e rivai in de l'art. Matisse e Picasso s'incontraven despess in del salon parisin de la Gertrude Stein e de la soa morosa Alice B. Toklas. La Stein, insemma anca ai sò fradei Leo e Michael, a l'è stada vuna di colezionista e sostenidris pussee forta del lavorà de Matisse. Anca i sorei Cone, amis de la Stein, gh'hann daa ona man bella granda al Matisse e al Picasso.
I amis de Matisse hann poeu mettuu in pee l'Académie Matisse (1911-1917), ona scoeula privada senza pretes de guadagn, indè che 'l Matisse l'educava i artista pù gioven.

Dopo Paris[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1917 el Matisse el s'è trasferii a Cimiez, on quarter de Nizza. I sò quader del desenni sucessiv hinn pussee relassaa e morbed respett a quell del period parisin. Quella chì a l'eva ona tendenza tipega de tant alter artista dopo de la fin de la I Guerra Mondial, e la vedom anca in Picasso e Stravinskij. Per 'sta reson, on quai critegh d'art del dì d'incoeu el dis che i sò quader de quii temp hinn on poo superficiai. Despoeu el 1930 però l'art de Matisse l'ha ciappaa de noeuv del vigor.
In del 1939 el s'è separaa de la soa miee. In del 1941 gh'è vegnuu on cancher a l'intestin: guarii, l'ha scominciaa a girà cont ona cadrega a rodell. In 'sto period l'ha segutaa a lavorà, col fà di murales, di collages (ciamaa gouaches découpés), ilustrazion grafegh e ilustrazion in bianch e negher per on quai liber.
In del 1954 a l'è staa ciappaa de on infart al coeur, e l'è mort. A l'è sepelii in del campsant del monastee de Cimiez.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]