Győr

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El center storegh veduu de l'olt.

Győr (prononzia: [ˈɟøːr]; todesch: Raab; slovacch: Ráb; italian storegh: Giavarino; latin: Arrabona) l'è ona città de l'Ungheria del nord-ovest, cont ona popolazzion de pussee de 131.000 personn.
La se troeuva in sui riv del Danubi (oltra che di fiumm Rába e Rábca) e l'è 'l capploeugh de la provincia de Győr-Moson-Sopron. L'è la città quella di ses pussee granda de l'Ungheria.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La città l'eva cognossuda giamò al temp di Roman cont el nomm de Arrabona, e l'era on fortin de confin di legion. Arent a Győr gh'è stada combattuda ona bataja contra i Marcomann in del 166-167.
L'è deventada diocesi in del X secol, e la gh'ha 'vuu el titol de città in del 1271.
Ai temp de la guerra in tra i Austriegh e i Turch, Győr l'era vun di ultem baluard contra la vanzada otomana. Per 'sta reson l'è stada trasformada in d'ona granda fortezza. I lavorà hinn finii in del 1564, ma i Turch hinn staa bon de tegnìlla in di sò man in del period 1594-1600. L'è stada teater de sconter in tra Austriegh e Turch anca in del 1663-1664.
In del XIX secol l'è deventada ona città industrial, e la gh'ha 'vuu on gran desvilupp che l'è duraa fina a la Segonda Guerra Mondial. Al dì d'incoeu Győr l'è on center ministrativ e coltural bell important.

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]