Fèrr de soppressà

Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El fèrr de soppressà a l’è ‘n pìccol elettrodomèstich che ‘l ven dopràa in ca’ per "soppressà", o ben per fà via i piegh di tessuu che se fann adrée a la lavadura (in lavatrìs o a man) e a la sugadura. Ancaben el nòmm el vegna del materiál che ghe vegniven costruìi sti apparècc chì in antighità (el fèrr), i piàster di fèrr de soppressà modèrni hinn fàd su soratùtt de alumini e di vòlt vegnen sottopòst a ‘n trattamént special per fa minga taccà i tessùu e faj scarligà pussée facilmént.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

El primm attrèzz compàgn d’on fèrr de soppressà l'è del temp de la dinastìa Han (206 i.C. – 221 d.C.) e l’era on recipiént de bronz destinàa a contegnì la brasa incandescenta e 'l gh'aveva on mànich de lègn. De spèss i recipiént éren ornàa in manera assosènn curada. El mànich l’éra de lègn per i fèrr pussée sempliz e d’avòri per chi di famili pussée ricch e nòbil. I román, per soppressà, i éren sòlit a scaldà di piáster de bronz fornìi de mànich e a passàj in sul tessùu.

Fina al medioevo gh’è stà minga de svilupp; i fèrr de soppressàa de fèrr battùu risalissen al sècol quèll di trèdes, e domà 'n sècol pussée tard se riva ai fèrr ottegnùu de la fusion del metàll de forma pussée fonzionál. In del sècol quèll di desnoeuv gh’è stada ‘na quaj innovazión de la forma e di materiàj ma i fèrr vegnìven anmò scaldàa in del forno e poeu doperàa a la svèlta e de spèss i sporcàven de scendra i tessùu. La maggiór part di fèrr de soppressà di primm ann del sècol quèll di vint l’era anmò fada su d’on recipiént che ghe vegniva missa denter la brasa del carbon e se gh'aveva de seguità a boffàgh denter per mèzz d’on boffètt. El primm de lor l’è staà fabricàa de l’Isaac Wilkinson in del 1737.El primm fèrr de soppressà con piastra scaldada con l’elettricità l’è stàa brevettàa in del 1891, inveci la nascita del fèrr a vapór la risalìss al 1926.

Fonzionament[Modifega | modifica 'l sorgent]

El fèrr de soppressà a l’è ‘n elettrodomèstich che ‘l dopera per el sò fonzionamént ona resistenza elettrica, alimentada a 230 volt, per el riscaldament de la piastra e de l'acqua in di modèj dotàa de caldera.

La soppressadura la va innánz grazie a la smolladura di ligámm intermolecolár infra i cadén de polìmer di fiber de tessidura del material. Intanta che i molécol vegnen scaldàa, i fiber vegnen sottopòst a la pressión de la piastra, che la definìss la noeuva forma del tessùu (e inscì la fà via i piegh), che poeu la se mantén intanta che i fiber se reffrèggen. On quaj materiál, compagn del coton el gh'hà besògn anca de l’acqua al fin de smollà anmò pussée i ligàmm infra i molécol. Al dì d’incoeu a gh’è tanti tessùu che gh'hànn denter di furbarìj speciàj per fa foeura o comunque sbassà el besògn de la suppressadura dòpo de la lavadura.

Caratteristich de costruzion e classificazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I fèrr de soppressà modèrni se pòden suddivìd in:

Fèrr a sècch che produsen minga de vapór. Per 'na bòna riessida de la soppressadùra on quaj tipo de fibra, in particolar i fìber naturàj, i gh'hànn, innanz de tutt, de vèss inumedìd.La potenza elèttrica massima surbida, generalmént l’è compresa intra i 900 W e i 1200W. Quèll grupp chì el gh’hà denter anca in inscì ciamaà fèrr de viagg che gh’hànn on pés o ona grandèzza pìscinìtt.
I fèrr a vapór che gh'hànn denter on serbatòi d'acqua in del còrp del fèrr. El vapór el ven ottegnùu per via del passàgg controllàa de l’acqua travèrs di condòtt piscinìnn denter la piastra de fèrr medésima. Grazie al calór a se ottèn a la svèlta la vaporizzazion. On tal sistèma, però l’è minga capàzz quand che ‘l fèrr el ven regolàa a ‘na bassa temperadura. La potenza elèttrica massima surbida generalmént l’è compresa infra 1800W e i 2400W. L'emissión de vapór raramént la sùpera i 45g/minùt, e la dipént soratùtt de la potenza. La capacità limitada del serbatòi la fa avègh de besògn de spèss de rabboccadùr.
Férr a vapór con base-serbatòi d'acqua indipendént. El vapór a l’è prodòtt a alta pressión, de nòrma infra i 4 bar e i 6 bar, in d’on só generadór, on recipiént a alta temperadura isolàa in manera giusta e loggiàa denter in de la base. Manemán che gh’è de besògn de invià el vapór al fèrr (travèrs on tubo piscinìn che l’è comprés in de l’istèss cordón che ‘l servìss de dagh la fòrza al fèrr) ona pompa elèttrica a membrana anca lee compresa ind la base la provvéd a fornìgh de l'altra acqua al generatór de vapór. Donca la pompa la gh’hà de prodù 'na pressión superiora de quèlla giamò presenta in del generatór e per quèst de spèss la fà frecàss. De sòlit la massima potenza elettrica surbida l’è de 2400W. L’emissión de vapór l’è in sui 120 gramm al minùt. Quèll tipo de fèrr chì el gh’hà di temp iniziàj de riscaldamént bass sia del fèrr sia del generatór de vapór e 'na autonomia longa infra dò rabboccadùr del serbatòi d’acqua. L’operazión de la rabboccadura la pò vèss fada in qualsesia momént, degià che el serbatòi l’è minga in pressión.
Fèrr a vapór con caldera in pressión. In sti fèrr chì tutta la caldera insèma a la quantità de acqua che gh’è denter (in gener infra i 0,6 e i 12 lìter) la ven scaldada prima e mategnuda a alta pressión (3bar - 3,5bar) e alta temperadura (135°C - 140°C). El vapór el ven prelavà direttament de la caldera e inviàa al fèrr travèrs on tubo compres in de l’istèss cordón elèttrich. El passàgg del vapór travèrs la prima piastra innanz de la soa sortida l’è bon de alzànn la temperadura anmò pussée, se ‘l fèrr l’è impostàa per 'na temperadura alta. El fluss de vapór l’è de presszppòch 80 g/minùt e la potenza elèttrica de sòlit tra 2000W e 2400W.

Normativa de riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

La misurada e verifica di caratterìstich de on fèrr da soppressada l’è incoeù definida del standard internazionál IEC 60311:2016 versión 5.0^[1]. I misùr principai riguàrden: el temp de riscaldament del fèrr e quèll per la produzión de vapór, l’uniformità de la temperadura in su la piastra e la soa stabilità in del cors del temp, el fluss de vapór e la quantità del colp de vapor, la capacità de ridù i piegh, la potenza massima (nominál) surbida e ‘l consumm medi de energia elèttrica in di normàj condizión d’uso, el vess pian de la piastra, la resistenza de la superfice de la piastra contra di sgraffignad e del distàcch, la stabilità e la possibilità de regolà la temperadura, la duràda de l’utilizzazion infra du vòlt che gh'è de trà vià el calcàr (con durèzza de l’acqua normalizzada).

I dettali, anca sommari, de la normativa hinn minga de pùbblich domini. De sorapù, i aziénd costruttrìs gh’hànn nagòtt de òbligh de mètt in gir i caratteristich complètt di sò prodòtt. A livèll de l’Euròpa l’è sta minga previst de definì la classificazion energetica di fèrr de soppressà. L’usanza di costruttór pussèe adottad, incoeu, a l’è quèlla de pubblicà e marcà i caratterìstich che vegnen considerà de l’acquirént come di qualità (la potenza elèttrica, l'emission de vapor, el colp de vapór, la presenza de la manera "eco" per el risparmi energétich) ma a l’istèss temp i costruttór fann minga savè di àlter dati ùtil compágn del consùmm medi in del cors de l’utilizzazion, de la frequenza che se gh’hà de nettà via el calcár, eccètera.

Sicurèzza[Modifega | modifica 'l sorgent]

El fèrr de soppressà, degià che ‘l mètt insèma la presenza de la corrént elèttrica, del calór e de l'acqua a l’è vun di elèttrodomèstich pussée tiràd denter in di episòdi anca gravi de incident domèstich.

Ris’c de brusadura. La temperadura de la piastra l’è molt alta
Ric’s de restà fulminàa. El cav el va in malora con l’uso e l'è bon de diventà pericolós se i fil hinn senza protezión. La resistenza elèttrica la pò perd l’isolamént e fagh acquistà a la carcassa del fèrr in di confront de la tèrra ona differenza de potenzial pericolósa.
Alter ris’c. El fèrr de soppressà, de spèss, el ven doperàa senza allestì 'na postazión comoda e stàbil. On ass de soppressà miss mal el pò borlà giò, soratutt se ‘l ven ciapàa denter di bagaìtt, de manera de fà stravaccà anca la caldera o el fèrr de soppressà medésim. A l’è minga de consillià l’utilizzazión de prolongh cont el fèrr de soppressà elèttrich. La sostituzión del cordon de alimentazión a l’è 'n'operazión che la pò vèss svòlta domà d’on tèrnich.

Risparmi energetich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Degià che l’energia consumada d’on fèrr de doppressà l’è assée elevàda, a l’è mèj adottà di furbarij:

A l’è mèj doperà quèll elettrodomèstich chì lontán di or me massim utilizzazion de l’energìa elettrica.
Doperà nò el fèrr de soppressà insèma di àlter elèttrodomèstich che surbbìssen on mucc de energia elèttrica, per esempi la lavatris, la lavapiattarii e el scaldabagn.
omorzà semper el fèrr de soppressà quand che'l ven doperàa pù, per mèzz de l’interruttor e cont el toeu via la spia de la presa.
Soppressà prima i tessùu sintetich e poeu quèj de orìgin animál (lana, seda) e a la fenitiva i tessùu d'orìgin vegetál (cotón e lin), de manera che la temperadura impostada la venga alzada intanta che se và adée a soprressà.

La massima potenza surbida – quèlla esprèssa in Watt indicada in su l’apparècc — e la potenza media surbida in condizión de uso normál, che de sòlit l’è compresa infra ‘l 25% e ‘l 50% de la potenza massima gh'hànn de vèss minga sconfondùu. L'assorbimént de potenza, de fàtt, el succéd in manera descontinoa, per via di fasi de accensión (pussée curt) e de smorzada (pussée longh) voeuna adrée a l’altra regolàd per mèzz del tèrmostato. A l’è ver senza ingànn, che in del cors di fasi de accensión, semai che ‘l sia giamò in uso on alter elettrodomèstich che ‘l mangia on mucc de energia, el pòda capità el distàcch de l’elettricità per via del superamént de la soeuja de potenza màssima permettuda a contoeùr. De sorapù di risultàa internazionàj hinn d’accòrd che l'uso tipìch del fèrr de soppressà el sìa de dò or a la settimana, che ‘l voeur dì, a considerà la potenza media, che 'l consùmm l'è in sui 90kWh/ann.