Era de giazz

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

On' Era de Giazz a l' è on' età invernel, donca on moment paleoclimatich frecc e geologich de la Terra. In chel moment che ona part del mond a l'è giazzaa del toeut.

Ere de giazz in de la storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh’hinn staa come minim cinch ere de giazz in de la storia de la Terra, ma dumà quater hinn principal. L’era de giazz pussee veggia, al se cre che la gh’ha avuu loeugh in tra i 2,7 e 2,3 miliard de ann adree, in del prinsipe del Proterozoich.

  1. L’era de giazz pussee veggia, come la dis on burlomm de document, sedeno, a l’è datada in tra i 800 e i 600 milon de ann adree (Età del Cryogeniano). Al par che a l’è stada l’ era de giazz pussee importanta de l’ ultim miliard de ann. Multomm de storich i disen che in chel moment lì l’aqua del mar s’è giazzada adiritura arent a l’ Equator, in viaa a trasformà la Terra in ona baa de nev.
  2. Ona serie de glaciazion minor gh’hinn staa in tra i 460 e i 430 milion de ann adree (in la part final de l’Ordovician).
  3. In tra i 350 e i 260 milion de ann adree, al gh’è staa anca on cospet di calott polar, in l'era del Carbonifero/Permiano.
  4. L’era de giazz de adess, a l’è tacada 40 miliun de ann adree, cont el cress de la calota giazzal in su l’ Antartich, ma a l’è deventada pussee granda in del Pleistocene, poeu soeu poeu giò 3 milion de ann adree, cont l’ espansion de la calotta giazzal in l'emisfer boreal. Da alora, a gh’hinn stat di moment fregg di 40.000 e 100.000 agn, e i calott hinn dvenetaa pussee grand ciclicament. L’ultima era giazzal, ciamada de “Wurm”, l’è finida poeu soeu poeu gio 10.000 ann adre, anca se al se ciama “Era de giaz picinina” el clima frecc che ha ciapaa l’ Europa.