Division coreana

De Wikipedia
(Rimandad de Division de la Corea)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La Linea de divison de la Corea

La division coreana o division de la Corea (한반도 분단, hanbando bundan in corean) l'è el resultaa de la vittoria alleada in la segonda guerra mondial, che l'ha faa finì el domini colonial del Giappon, duraa ben 35 agn.

In del contest de la Guerra fregia, l'URSS e i USA han trovaa on accord per ona Corea sovrana e unida. In del 1948, quand l'ONU la voreva organizzà di elezion liber, ha poduu controllà domà el settor american.
A la fin, i American han jutaa el Sud, i soviedegh el Nord. Tucc i du govern reclamen la sovranità de tuta la Corea.

La Guerra de Corea l'ha menaa a la division de la Corea e a la creazion de la Zona demilitarizada coreana (KDZ in ingles).

In del secol quell de 20, s'hinn vist di migliorament in di relazion tra i paes, anca se in di ultim agn el governo sudcorean l'è contra a la creazion di bomb atomegh da part del regim de Pyongyang

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Guerra mondial[Modifega | modifica 'l sorgent]

Lung la guerra, i american han deciduu de drovà el 38m parallel 'me division de la Corea, per tegnì la capital Seoul in del territori american. Nissun espert corean l'è staa sentii.

Despoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Despoeu la fin de la guerra, i sovietegh e i american han provaa a parlà per dà l'indipendenza a la Corea, ma vist l'opposizion ideologica tra i dò paes e l'opposizion di comunista corean, s'è faa negòtt.

In del settember 1945, i american hinn rivaa in Corea del Sud, e han faa di campagn de repression contra i comunista, copand dai 30000 ai 100000 person.

Inveci, l'URSS l'è rivada a Pyongyang, e in del febrar 1946 nass on govern provvisori guidaa dal Kim Il-sung.

L'ONU decid de fà di elezion liber, ma i sovietegh fan nò vegnì dent i commissari del ONU, e donca se vota domà in del Sud del paes.

Poeu, la guerra de Corea ha portaa a la divison d'incoeu.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]