Dialett de la Vall Mesolcina

De Wikipedia
(Rimandad de Dialett mesolcines)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El dialett de la Mesolcina l'è ona variant grisonesa del Lombard.

Diffusion e caratteristegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Mesolcines l'è parlaa in de la vall che ghe da el nomm (Canton Grison), e 'l ghe da ona quai influenza anca ai dialett di paes del Bellinzones lì arent (per esempi, Lumin o Arbed-Cagion).
Tra i caratteristegh pussee important a vedom:

  • La manca la [y], che l'è sostituida de ona [u] o de ona [i].
    • mil. pussee = mes. pissee.
    • TUTT: mil. [tyt] = mes. [tut].
  • A manchen anca la [ø] e la [œ], che de norma vegnen sostituii cont ona [ɔ] o 'na [e].
    • mil. lù el voeur = tic. lù el voeu = mes. lù el vò ([lu al vo]).
    • mil. oeugg = mes. egg ([etʃ]).
  • Gh'è gnanca i vocai doppi, foeura che a San Vittor (compagn del vesin paes de Lumin).
  • El grupp latin PL el vegn renduu con [tʃ] o [ptʃ], e inscì el grupp FL con [tʃ] o [ftʃ] (on mestee quasi compagn se ved anca in certi sitt de la Valtellina):
    • PLUS: mil. = tic. più = mes. ciù/pciù ([tʃu]/[ftʃu]) = valt. ciù ([tʃy]).
    • FLOREM: mil. fior = mes. cior/fcior ([tʃor/ftʃor]).
  • In certi zonn el plural femminil el se fa col mett ona EN final denanz al nomm (on mestee compagn de quell che se ved in de la Val Bregaja):
    • mil. i montagn = mes. la montagnen = breg. lan muntagn.
  • Compagn de quasi tutt el rest de l'area tisinesa, anca in del Mesolcines la S prima de consonant la se parnonzia despess 'me ona SC:
    • STUPED: mil. ['styːpit] = mes. ['ʃtupit].
  • La terza persona plural di verbi l'è compagna de la terza, compagn de quell che 'l succed in Valtellines e Lombard oriental.
    • mil. lor hinn = mes. lor i è.
  • La prima persona singolar di verbi l'è fada sù cont el costrutt OM + III pers. sing., istess de quell che 'l succed anca in del Valtellines e in del Bergamasch.
    • mil. semm = mes. on s'è = valt. en s'è = berg. am s'è.
  • Despess a gh'è la velarizzazion de la L denanz ai consonant:
    • mil. alter = mes. autro (Roree: ['awtro]), auter (Mesocch: [àwter]).
  • In de l'alta vall, ona quai A tonega la se muda in d'ona E averta.
  • In de la zona de Roree (compagn de quell che 'l succed anca in certi zonn del circol de Bellinzona) gh'è minga i son [ts] e [dz]:
    • MARZ: mil. [maːrs] = tis. [maːrts] = ro. [mars]

Esempi de dialett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Proverbi[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • I sant s'i cognoss ai miracol.
  • Per chell sant de là de l'aqua che n'on conoss miga, ora pro nobis.
  • El prim ann a brasc a brasc; el second ann patusc e fass; el terz an già a i en pò più, el quart ann i s'è mai vist né conossuu.
  • El val pissee 'l cher content che tutt l'or e l'argent.
  • Contratt facc, mai pciù desfacc.
  • I robb facc a cottom i è robb facc a mezz.
  • La castegna la gh'ha la coa, el primm che la ciappa l'è la soa.
  • Chi gh'ha debet, gh'ha credet.
  • Se fevrei no fevresgia, marz marzesgia; e se marz marzesgia, april vegn dré con la coresgia.
  • Se 'l pciov el dì de l'Ascenz, per quaranta dì semm miga senz.
  • Se 'l trona d'avril, tucc i meis o 'm gh'ha la neiv ai fil.
  • Se 'l trona in april, prepara 'l baril.
  • A San Bartolomé, la montagnen lasselen dedré.
  • Chi de lugl i ne fena, d'agost i fa la pena.
  • Testa d'agnell, gamba d'uscell.
  • Cavra grassa sta mai ben fin che magra no la vegn; cand che magra l'è vegnuda, la voriss gnanca vess nassuda.
  • Cavra giona e monton vegg i impiniss e tecc.
  • Quand el Pizz Combi el gh'ha sù 'l capell, lascé la ranza e ciappé 'l restell.
  • Inziga miga i can.
  • Tucc i can i mena la coa, tucc i cojon i vò dì la soa.
  • L'egg dal padron l'ingrassa el camp.
  • El bacillarà el governo, ma miga la Calanca d'inverno.
  • Se i nivol el va verz Calanca, tutt el mond s'enlanca.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • LSI - Lessico dialettale della Svizzera italiana - Centro di dialettologia e di etnografia del Cantone Ticino - Bellinzona 2004.
  • VSI - Vocabolario dei dialetti della Svizzera italiana - Centro di dialettologia e di etnografia del Cantone Ticino - Lugan/ Bellinzona, 1952.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos in dialett de la Mesolcina[Modifega | modifica 'l sorgent]