Dialet bulugnes muntagnin de mezz

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

I dialet bulugnes muntagnin de mezz a hin una sotavariant del Bulugnes.

Difüsiun[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è parlaa in del Penin bulugnes püssee bass, prima del cunfin cun la Tuscana e visin a quel cun la Rumagna. In particular el saria parlaa in quei cumün chì: Camugnano, Casalfiumanese (dumà in de la fraziun de Casoni di Romagna), Castel d'Aiano, Castel di Casio, Gaggio Montano, Grizzana Morandi, Lizzano in Belvedere (dumà la fraziun de Rocca Cormeta), Loiano, Marzabotto, Monghidoro, Monte San Pietro, Monterenzio, Monzuno, Porretta Terme, San Benedetto Val di Sambro, Sasso Marconi (dumà in di fraziun de Fontana, Lagune, Torre Iano), Savigno e Vergato.

Carateristegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

'Sti dialet a gh'han inflüenz luntann del tuscan e una quai püssee vesina del rumagnö.

Funulugia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Cumpagn di dialet bulugnes arius ucidentai, anca quei muntagnin de mezz cunserven el son /ɛ/ in di pusiziun storegh:
    • SECH: bulugnes muntagnin: /sɛk/ = bulugnes citadin: /sak/.
  • Menter 'l bulugnes citadin l'ha desvilüpaa di ditungh, el bulugnes muntagnin de mezz l'ha cunservaa i vucai lungh:
    • PERA: b. m.: /'pe:ra/ = b. c.: /'paira/
    • FIUR: b.m.: /'fjo:r/ = b.c.: /'fjʌur/
  • Gh'è minga la N faucal in mezz ai parol:
    • GAINA: b.m.: /ga'lena/ = b.c.: /ga'leŋna/
    • LÜNA: b.m.: /'luna/ o /'lona/ = b.c. /'loŋna/
  • Gh'è despess una forta nasalizzaziun, cumpagn del rumagnö e di dialet bulugnes muntagnin alt:
    • CAN: b.m.: /kɛ̃/ = b.c.: /kaŋ/
    • PADRUN b.m.: /pa'drõ/ = b.c.: /pa'draŋ/
  • Cumpagn del rumagnö, a trövum di vucai intermedi che furmen di speci de ditungh:
    • MEL: b.m.: /meəl/ = b.c.: /me:l/
    • RÖDA: b.m.: /'roəda/ = b.c. /'ro:da/
    • MAR: b.m.: /meər/ = b.c.: /mɛ:r/

Murfulugia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Tanti de 'sti dialet gh'han, cumpagn del rumagnö, l'articul determinativ 'E.
    • EL PUZZ: b.m.: 'e pozz (/e'pɔθ/) = b.c.: al pozz (/al'paθ/)
  • Al cuntrari del dialet de cità, gh'è minga el plüral metafunetegh.

Esempi de lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dialet de Rocca Pitigliana (fraziun de Gaggio Montano)[Modifega | modifica 'l sorgent]

A i avî da stä a savè che un dé l'ora e 'e sol i cmenzipienn a tarabescä; un 'e vreva esser pió forzut ed cl'äter, acsé i dezidenn ed fä al brazza. A 'n bel moment i vdenn un viazzador a pê ch'l'agniva avänti tot intabarâ int la caparela. I dû i 's messen a d'acord che 'e più potent 'e srè stâ quel che l'avessa fat in mod e manera ed cavä d'indoss la caparela a'e plegrein. L'ora la cmenzipion a tirä con tota la sò froza, ma pió la tiräva e pió 'e viazzador 'e se stricäva int la sò caparela; tänt che, a la fein, la 's dezis de smettr'ed tirä. 'E sol alora 'e s'alvò in pien ziel, e dop a poch 'e viazzador, ch'l'aveva un cäld esagerâ, 'e 's cavé d'indoss la caparela. L'ora la fó acsé ubligâ a tola persa e arcgnosser ch'e sol l'era pió potent int esser stâ pió birichin.

Dialet de Porretta Terme[Modifega | modifica 'l sorgent]

Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 139

A digh donca che int i temp dal prim re dal Zipri, dop che Gotfré 'd Büglion avè conquistâ la Tera Santa, a süzzess ch'üna zentildona 'd Guascogna l'andò in pelegrinazz al Sepolcher, da dov tornand, in Zipri arivâ, da 'nsoquant bricon vilanament la fü maltratâ. Dal che lê, senza ensüna consolazion lamentandes, la pensò d'andarsen a ricorer dal re; ma a 'j fü dit da ün qualch d'ün ch'al srè stâ temp pers, perchè lü l'era acsì spauros e acsì poch d'bon, che non solament al n'arè fat giüstizia pr'egli ofes fat ai atri, ma anzi con carognisma e viltà l'in soportava üna infinità ch'ij füss fata a lü istess. d'mod tal che chiünch'aviss ün qualch desgüst, al le sfogava con farij a lü qualch dispet o vergogna. Quand la dona capì st'antifona qui, pr'aver ün solev al sò desgüst, la pensò 'd stüzzigar al re int al sò debol. E la j'andò dnanz pianzend e la 'j diss: "Al mè sgnor, mì an vegn dnanz a vü per dmandar vendeta dla cagnara ch'm'è stâ fata, ma siben in sodisfazion d'quela 'v pregh a isgnarem cmod a fa vü a soportar chel cagnar ch'ev fan. Acsì, imparand da vü, a prò anca mì soportar quela ch'i m'han fat a mì; la qual, al sa 'l Signor, se mì a psiss, quant av l'arnunziarè 'd lontera, perchè a sî bon 'd soportarla più che mì".
Alora 'l re, ch'al pareva ch'al dormiss, o si vé ch'al s'desviò e, cmenzand da la cagnara fata a 'sta dona, ch'a la vendicò 'd bon da vera, al dventò rigoros persecütor ed tüt quî che conter a l'onor dla sò corona qualch cosa al cometiss andand avanti.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, pagg. 139-140

Vus curelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de föra[Modifega | modifica 'l sorgent]