Irigator

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I irigatór hinn di apparècc che fornissen l’acqua, che manden foeura on gètt d'acqua cont i caratteristich d'ona pioeuva artificiàl.

Tipi de irigator[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh'è:

  • i irigator statich: i bagnen a l’istèss temp on area circolar pu o men granda
  • i irigator idrodinamich: i bagnen l’àrea circolàr pcon on gètt che ‘l se moeuv; infra i irigatór idrodinòmich vengen poeu distìnt i irigatór a percossión (che 'l sò girmént a l’è caosàa de l’impàtt del gètt principàl o de on gètt secondari in su on battént) e i irigatór a turbìna (che 'l girament de la soa crapa a l’è caosàa de l’acqua intanta che l’è ‘drée a passà travèrs d'ona turbìna piscinina). [1]

Caratteristich principaj d'on irigator[Modifega | modifica 'l sorgent]

I caratteristich principàj de on irigator hinn:

  • el diametro de la sezion che la manda foeura el gètt de l’acqua, de sòlit esprèssa in mm;
  • la pression de esercizzi (o caregh de esercizzi), esprèssa in kPa o in meter;
  • la portada, de sòlit esprèssa in liter per segond (l/s);
  • la buttada (ragg o diametro de serc bagnàa in meter);
  • l'intensità media de la pioeuva, che de sòlit la ven esprèssa in milllimeter a l’ora (mm/h), e la dipend de la portada e de la distanza infra i irigatór. Per evità el stagnà de l’acqua l'intensità de la pioeuva gh’hà de vèss minora de la soa velocità de infiltrazion in del soeul;
  • la diagramma de la pioeuva: a l’è la rappresentazion in su on grafich di altèzz de la pioeuva o di intensità de la pioeuva in funzión de la distanza de l’irigatór. El dipend del funzionament de l’irigatór, de la distanza infra i irigatór e del vent che ‘l boffa.
  • la grandèzza di gott, che la gh’hà di valór compres infra i 0,5 e i 5 millimeter e l’è conligada cont el diametro e con la pressión de esercizzi. 'Na manera de esprìmm la grandèzza di gott l’è el grad de polverizzazion che l’è el rappòrt infra el caregh de esercizzi (in meter) e ‘l diametro di gott in millimeter. [2]

Idraulica di irigator[Modifega | modifica 'l sorgent]

Relazion portada-pression[Modifega | modifica 'l sorgent]

‘ndoe

q l’è la portada l/s;
Ke l’è ona costata tìpica de l’irigatór;
P l’è la pressión che l’irigadór el lavora in kPa oppure in meter de colòna d’acqua;
x l’è l’esponént de la relazion portada-pressión e'l dipend del tipo de regìmm del mòto:
x=1 se ‘l regìmm l’è laminà
x=0,5 se ‘l regìmm l’è turborént
0,4<x<0,7 in del caso de la transizión infrà el regìmm laminà e quèll turborént.
x=0 per i irigatór auto-regolànt (i irigatór auto-regolànt hinn quèj che mategnen la portada costanta cont el varià de la pression per mèzz di membrànn elàstegh che redùsen la sezión del fluss quand che la pression la se alza).

De sòlit el mòto laminà l’è nò comùn foeura che ind on quàj tubo de diametro piccolìssim; anca il regìmm de transizión l’è rar; el mòto l’è quasi semper turborent.

In del caso del mòto turborent quèlla relazión chì la ven foeura de la relazion generàl di lus a battent.: indoe:

μ a l’è el coefficént de flùss che ‘l sò valór tipich l’è 0,9;
A l’è l’àrea de la sezión in m2;
g l’è l’acelerazión de gravità e la var pressappòch 9,81 m/s2;
H l’è el caregh idraulich in meter de colòna de acqua. [3]

Relazion portada-temperadura[Modifega | modifica 'l sorgent]

In regimm laminà la temperadura l'influenza la portada, inveci in regimm turborent l'è trascurabil. Per ciapà in considerazion quèll fàa chì se dopere di coefficient de correzión rispètt al valór de la portada calcolada a 20°C[4]

Coefficient de correzion per divèrsi valor de temperadura e de l'esponént x:

Temperadura [°c] x=1 x=0,8 x=0,6
5 0,63 0,87 0,94
10 0,75 0,92 0,95
15 0,87 0,95 0,98
20 1 1 1
25 1,13 1,05 1,02
30 1,28 1,10 1,04
35 1,43 1,14 1,06
40 1,56 1,19 1,08
45 1,70 1,24 1,10
50 1,85 1,29 1,12

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 2-3. ISBN 978-88-506-5215-0. 
  2. Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 2-3. ISBN 978-88-506-5215-0. 
  3. Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 14. ISBN 978-88-506-5215-0. 
  4. Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 16. ISBN 978-88-506-5215-0.