Crittografia

De Wikipedia
(Rimandad de Critografia)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La crittografia l'è la scenza derivada de la matematega che la studia comé trasformà on messagg in d'on codes incomprensibel dai leccior minga autorizzaa e donca tenij segrett foeura di personn che pòden lensg quell messagg li.

I tecnegh de crittografia eren doperaa giamò in l'antichità, comé 'l famos Cifrari de Cesar o la scitala di spartan, e l'è stada revoluzionada de bon in del 1976 cont i studi in su la crittografia a ciav publega dij Whitfield Diffie e Martin Hellman.

Al di d'incoeu l'è doperada soratutt in l'informatega per tegnì al segur di dacc speciaj e per protegg el traffegh de red, soratutt quell sensibel tant 'me i password o i codes de la banca.

Tipologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Crittografia simmetrega[Modifega | modifica 'l sorgent]

La crittografia simmetrega l'è quella pussee classega, indova gh'è ona ciav che la serviss sia a protegg el messagg sia a desproteggell. El problema pussee grand de 'sta forma de crittografia l'è che gh'è de besogn de scambià la ciav senza che la sia descoverta.

Al dì d'incoeu el standard simmetregh l'è ciamaa Advanced Encryption Standard. In precedenza a l'era spantegaa el Data Encryption Standard.

Crittografia asimmetrega[Modifega | modifica 'l sorgent]

La crittografia asimmetrega l'è la novità del secol quell de 20, e la dopera do ciav: Quella privada che l'è domà de l'utent, e quella publega che tucc pòden lensg e doperà. L'è basaa in sul facc che moltiplegà du numer primm l'è facil e svelt de fà, ma trovà di numer primm da on numer moltiplegaa l'è gramm e sostanzialment impossibil senza l'informatega quantistega, e sia la ciav privada sia la publega hinn di cunt faa in sui du numer.

El standard d'incoeu l'è ciamaa RSA.

Crittografia quantistega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'evoluzion de la fisega quantistega i gh'ha menaa a 'na noeuva branca de la crittografia: la crittografia quantistega, che la dopera i fenomen quantistegh per fonzionà: El sò vantagg principal l'è che on attacch man in the middle el muda permanentement ol messagg, e donca 'l lassa on segn de attacch ciar e nett.

L'è interessanta soratutt perchè i computer quantistegh pòden decifrà la crittografia asimmetrega squasi immediatament, oltra a dimezzà i bit de quella simmetrega, e donca gh'è besong de 'na noeuva tecnologia.

Sicurezza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Comé dimostraa dal Claude Shannon, foeura del Cifrari del Vernam tucc i cifrari pòden vess taccaa: De facc la crittografia d'incoeu l'è fada per garantì la sicurezza per pussee temp che la poeu, ma senza ona ciav longa tant 'me l'informazion e mai doperabila de noeuv l'è domà 'na quistion de temp e de evoluzion tecnologega primma che ona ciav la sia violaa. Giamò incoeu l'è staa dimostraa che la crittografia asimmetrega la sarà inutel cont el desvilupp del computer quantegh e i temp de attacch a la crittografia simmetrega vergnaran sbassaa de bon, anca se resten in l'orden de desin de mijaja de agn per on computer normal.

A l'è anca possibel, però, attaccà on sistema crittografich de 'n canal lateral, ciovè de 'n element estèrno a la ciav ma ligaa, comè 'l pò vess el consumm de corrent del sistema.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]