Congregazion provincial

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Congregazion provincial a l'éra l'assemblea che la rappresentava i zittadin sciori de ògni provincia del Regn Lombard-Veneto.

Struttura[Modifega | modifica 'l sorgent]

A càpo de ògni Congregazion el gh'era el Regio Delegaa, capo de la ministrazion provincial nomenaa del governo.

A fànn part el gh'era on deputaa borghes del capploeugh e 'n numer pari de possedent e aristocrategh che passaven de vott in di provincc grand (Milan e Bressa), ses per quej intermedi e quatter per quej pussee piscinitt ('me Sondri).

El gh'era besogn de vèss domiciliaa in Provincia, avègh almen 30 agn e 'n patrimoni de almen 12'000 franch.

I primm deputaa eren nomenaa direttament del governo con decrett imperial, in del 1815 in Veneto e in del 1816 in Lombardia e eren renoeuvaa per metà ogni trii agn e eren nomenaa de part del governo in sul consili de la Congregazion general, che la cattava i candidaa grazia ai parpoeust di città capploeugh, di congregazion che sortissen e di comun.

I deputaa eren mìnga pagaa.

Fonzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

A bon cunt la Congregazion la gh'aveva mìnga inscì tant de poder, che 'l restava in man al Regio Delegaa.

La Congregazion la votava in sui impost provinciai, in sul bilancc, in sui strad e canai provinciai, in sui istituzion benefich compagn di ospedaa e martinitt e podeven presentà di petizion a la Congregazion central.

Ògni Congregazion la gh'aveva quatter economi salariaa: on referent, on cassiee, on controllor e on revisor di cunt.

Hinn staa abolii, 'me tucc i magistratur civil del Regn, in del period de governa militar in tra el 1848 e 'l 1856.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]