Cloeudi Albin

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El bust del Cloeudi Albin al Musee Puškin di Bei Art (Mosca).

El Cloeudi Albin (latin: Clodius Albinus; Hadrumetum, 145 circa - Lion, 19 de febrar del 197) l'è staa on general, politegh e usurpador roman, e poeu Ceser de l'Imperi.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cariera militar e politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è nassuu a Hadrumetum (incoeu Susa, in Tunisia), de ona fameja de aristocrategh. Quand che l'era anmò on giovinott l'ha scominciaa a fà el soldaa, e grazie ai sò gent l'è riessii a fàss cognoss de la dinastia di Antonitt.
A l'è staa tribun militar, e 'l comandava i cavalier de la Dalmazia. L'è staa on legad in de la I e IV legion. L'ha combattuu in del 175 in Bitinia, ai temp de l'usurpador Avidio Cassi, poeu contra i Marcomann in di agn 183-184, insemma al Pescenni Nigher. In del 187 l'è staa eleggiuu consol, poeu governador de la Germania Inferior in del 189 e de la Britannia del 191 in poeu.

La ribellion e la mort[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 193, quand che l'è mort (mazzaa) el Comod, i coort pretori hann eleggiuu 'me noeuv imperador el Pertinas, per poeu coppàll dopo domà trii mes. I pretorian alora hann deciduu de vend la carega de imperador a chi che ghe dava pussee danee: l'ha vinciuu el Didio Giulian, ma intrattant i legion di provincc aveven eleggiuu alter imperador. A parlom de Pescenni Nigher (in Siria), del Settimi Sever (in sul Danubi) e poeu proppi el Cloeudi Albin (in Britannia).
El Settimi Sever l'è rivaa a Roma, l'ha mandaa via i pretorian de origin italiana e j'ha sostituii con di soldaa del sò esercit: poeu l'è andaa in del Senad, che l'ha nominaa imperador. Dopo, per minga combatt in su duu front, l'ha nominaa el Cloeudi Albin consol e Ceser de l'imper (194), e l'è naa a frontà el Pescenni. Oltra a quell, el Cloeudi Albin l'è staa nominaa governador anca de la Gallia.
Ma la tregua l'è durada poch: giamò in del 197 i duu rivai hinn tornaa a combatt vun contra l'alter. El 19 de febrar de quell ann i duu esercit s'hinn frontaa in de la Battaja de Lugdunum (incoeu Lion, in Francia). Dopo ona longa battaja, l'ha vinciuu el Settimi Sever, e donca el Cloeudi Albin el s'è coppaa con la soa spada.

Font[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]