Ciciarada Utent:Uranitar

Contegnûi da pàgina no suportæ in de âtre léngoe.
De Wikipedia

Huu dervii na nöa vutassiun se druà la grafia SL u no. Ciau, --Mondschein (ciciarade) 20:18, 7 Avr 2014 (CEST)

Ah d'acord, adess voo sübit a vidé ins la pagina del Grott. Te ringrassi!!:) Uranitar (ciciarade) 21:28, 7 Avr 2014 (CEST)

Ciao Uraniter, ó ardàt i tò pàgine de 'ncö, bèl laurà, brào! Ölìe però domandàt perchè te dóvret ol gerundio che 'n Lumbàrt 'l gh'è mia e pò me se domandàe perchè in de la pagina Viola (strümènt) gh'è pizzicato in italià e apéna prima pizzicaa senza la S al prensépe menimà in de la pàgina rebeba 'l gh'à la S. Infì ün öltem döbe, ol viulun e 'l violone i è dù laùr diferèncc o nò? Per capì àrda la pagina viulun, capìtol storia, riga 3.

Te salüde e và 'nacc isé.

--Aldedogn (ciciarade) 15:37, 29 Giü 2014 (CEST)

Doooonca... Prima de tüt te rengrassi per i to complimencc e per i to cureziun: spizegaa l'è chel giöst, pizzicaa l'ho metüü dent per erur, perchè forsa seri dré a pensà un pu in talian...(adess ho curegiüü l'articul). Per chel che revarda "pizzicato", el fatt l'è che su no 'me vultàll in lumbard: ind i olter lenguv, cume in ingles, i disen istess "pizzicato", che l'è un termen talian, forsa perchè la pöpart di liüter püssé impurtancc i eren talian... El viulun e 'l violone i henn do robb difarent: el prim l'è la versiun brev de viuluncello, l'olter se pö dì che l'è l'antenaa del viulun e l'è un termen talian, che cume prima, al resta in talian anca in ingles (e anca chì su no 'se fà)... Chela chì l'è ingegneria lenguistega, e mì, su no se tö 'me riferiment olter lenguv (e suratüt su no ben quaj) o lumbardizà i termen furest.Uranitar (ciciarade) 16:11, 29 Giü 2014 (CEST)

Ó 'mparàt ergóta ach incö! E dezà che pizzicato l'è öna parola dovràda a lièl internasiunàl per mé ét fài bé a lasàla isé, stès per violone. Te salüde. --Aldedogn (ciciarade) 17:32, 29 Giü 2014 (CEST)

Ciao Uranitar, vülìe domandàt semài che te g'hét en quach fóncc per la paròla Medafreda col significàt de Rebeba strümènt müzicàl, perchè segondo mé forse gh'è un malintés. Prim de töt el Melchiorri (per el Bresà) e 'l Zappettini (per el Bergamàsch) i ripórta la paròla rebéba/rebiba col significàt de strümènt müzicàl e el Melchiorri el riporta apò "medafreda" ma con töt oter significàt che l'è chèl de "Tentennone, Caca-pensieri. Eser öna medafreda: Non essere né carne né pesce. Vale uomo stolido e tardo" (cit.).

Mé g'ho fat chèl pensér ché: mé cunusìe mìa el significàt de "rebéba" come strümènt müzical, ma cunusìe la paròla "rebéba" col significàt de "persùna rompibàle, che ghe n'ha sèmper giöna per mìa éser decórde e per fà nà zó le ùre" che a la fì l'è mìa tat diferènt del significàt dat per medafrèda del Melchiorri (caca-pensieri). Saràl mìa magare che té, o piö facilmènt la font de la tò infomasiù, g'hif riportàt "medafrèda" come sinònim de "rebéba" ma che chèsto l'ìa éra apéna per el significàt de qualità de persùna e mìa de strümènt müzical??? Tral'alter endel Bresà del dé d'encö a la persùna "né carne né pesce" se ghe dis "merdafrèda", che facilmèt l'è 'na re-interpretasiù de "medafreda"... e doca la paròla l'è amò ìa aisebé che 'n brizinì mudificàda... ma amò en sostànsa col significàt riportàt del Melchiorri.

--Ninonino (ciciarade) 08:55, 30 Giü 2014 (CEST)

Mi ho cataa föra chì rebeba e medafreda: [1] e vören dì scacciapensieri in talian. Tra l'olter, anca in Venet se dis propi rebèba [2]. Forsa, al pö vess inscì: l'era un strüment müsegal bell spantegaa in gir, un pu tücc el cugnusseven e el so son, al par un puu fastidius. Varda chì suta: . Alura forsa l'è per chest che al gh'ha anca chel significaa, che al va a indicà vön che l'è baletö e rumpiball. (zanforgna l'ho cataa anca chì: [3]). El Cherubini al dis a pag. 540 che zanfòrgna al vör dì scacciapensieri (gh'è apröf anca un ribeba) e anca cacapensieri([4]). Uranitar (ciciarade) 12:02, 30 Giü 2014 (CEST)

Aldelà de töt l'è interesànte chèsto dualismo de significàt che g'ha le paròle che ìndica el "scacciapensieri":
  • rebeba -> persùna fastidiùza e/o "gne carne gne pès" (ma apò a orolòi de póch valùr [melchiorri e zappettini] con estensiù pò a ogèt genérich de póch valùr)
  • medafreda -> che l'è dopràt per dì persùna che l'è "gne carne gne pès" [melchiorri].
  • zanforgna -> che 'ndel disiunàre ticinés i la dopra apò a per... la màder de töta l'umanità... ;-) ... ma apò: "Zamfòrgna, zanfòrgna (z = ts) - Puttana, vulva, dice Beffa cit. e il LSI conferma aggiungendo altri significati come donna da poco, pettegola, noiosa ecc, termine presente con variazioni in tutto il Ticino. A casa mia zamforgna è solo uno dei tanti termini poco apprezzativi usati da mio padre per definire donne e ragazze a suo avviso un po' troppo "leggere" (a cominciare dalle sue figlie), come frigna, pisséra, peltréra, tarlaca, zabèta, zébra ecc. Per me questi termini non hanno dunque mai avuto un senso troppo negativo e tendo a usarli senza rendermi conto del significato primo. V. anche alla voce salédra. Su Lurati-Pinana cit. (p. 140) è riportata la parola sciampòrgna, che nel "tarom" (gergo) degli spazzacamini di Vogorno (Verzasca) significava vulva: "letteralmente zampogna, che in diversi gerghi viene ad assumere il significato di 'vagina' e di 'donnaccia'". Approfondendo apprendo che anche in milanese zanforgna = vulva (es. Cherubini). Il LSI per Quinto dà cianforgna, mai sentito. (zamforgna, pissera, peltrera, zebra, sciamporgna)" (font: https://sites.google.com/site/leventinese/z dizionario leventinese)
e pò, e n fransés e spagnöl l'è "guimbarde"/"guimbarda" che de nóter völ dì ach amò fomna de póch cönt e de pöca virtü...
l'è curiuùs, càmbia i nòm ma gh'è sèmper en quach riciàm a vergót de dispregiatìf o en quach maniére volgàr...
El Melchiorri l'atreböés "lengueta de la rebeba" en particolàr a "grilletto" sènsa dì nient'óter... e mé saró fisàt ma el tùrna a fam nì 'n mènt argomèncc de anatumìa feminìl... e apò a la fùrma del strümènt forse con en bris de fantazìa el pöl fà nì 'n mènt vergot...
--Ninonino (ciciarade) 16:44, 30 Giü 2014 (CEST)

Interessant devera! Se te ghe penset sö, a l'è cume i dupi sens in talian: passera, pisello, patata e tant olter parol adess cume adess i gh'han dü significaa, e ind el lessegh cumün del völgh i fan riferiment ad argumencc... svoncc xD. A vess sincer, anca chì l'è un pu "ingegneria lenguistega", e mì chest termen chì i cugnussevi nianca tücc, donca su no quant i fan riferiment a orghen sessüaj o robb del gener, e forsa in un quaj cas al pö vess un pu una "furzadüra" mettej chì cunt i so significaa uriginaj (magare pöj al cambia de dialett in dialett)... Se per tì che magare te cugnusset mej de mì chest paroll chì, e i te paren svoncc, mì te i neti via, perchè vöri no caüsà di incunveniencc... :D Uranitar (ciciarade) 19:35, 30 Giü 2014 (CEST)

No, no, Uranitar, per mé l'artìcol el va benone isé come che te l'hét fat! Magàre mètega la font per la paròla Medafreda, ma per el rèst l'è perfèt isé! --Ninonino (ciciarade) 20:15, 30 Giü 2014 (CEST)

Ho metüü dent el riferiment. Te rengrassi per el to jütt! Uranitar (ciciarade) ~

Ciao, come la va? A meret di pagin di vent, besognaria fà ona bella ricerchina per vedè se gh'hann anca on nomm lombard: per esempi, Oeuster per Ostro el me convincc proppi poch. 'Sti lombardizazzion hinn di tò invenzion o t'eet trovaa 'na quai font che 'l ne parla? Stemm ben atent anca su 'sti lavorà! In ogni cas, se te gh'eet besogn de 'na man, mì son chì. Ciao, neh! --Eldomm (ciciarade) 21:44, 22 Utu 2014 (CEST)

Nòm de vèncc locài te i tróet riferìcc ai lach, endoche i vucurìa per la navigasiù a véla. Söl Lach de Gàrda i è famùs i vèncc ciamàcc Balì, Pelér, Andér, Ora, Boàren, ecc...
Per el lach d'Izé 'nvéce: "Durante la notte, fino al mattino, spira dalla Vallecamonica verso il lago la brezza di monte chiamata “Vet”. Nel pomeriggio, dalla pianura, le fa eco “l’Ora”. Sul lago soffiano altri due venti detti “Maröss” e “Sarneghera”: sono assai rari e si manifestano rapidissimamente in condizioni di burrasca."
--Ninonino (ciciarade) 08:37, 23 Utu 2014 (CEST)

Grazie, gh'ho propi besogn de una man per i nomm. Alura, mì ho cataa föra in vari diziunari...

  • Tramuntana
  • Sirocch (in del Cherubini sia Sirocch che Scirocch, e pö in 'sta Wikipedia denter la vus de la rösa di vencc al gh'era scrivüü Siarocch)
  • Levant
  • Punent

Tücc i olter i hen italianism, perchè in sö i diziunari a gh'eren no... Breva l'ho truvaa cun devers significaa, e l'ünega alternativa a Tramuntana che ho cataa föra l'è staa Sovèr (in la Valcamonega).Uranitar (ciciarade) 13:18, 23 Utu 2014 (CEST)

Pò a 'l Melchiorri el dà: Sover = vento di tramontana o del nord.
La paròla Sover la g'harès de ìga relasiù col fat che 'l vé de Nord cioè de "de sùra".
L'Ora (precìs per el Garda come per l'Izé) envéce la vé de sud (o mèi de la pianüra che de le nòste bànde l'è a sud en raport ai mucc) ma pènse mìa che se pöde identificàla col "scirocco" o col "libeccio". G'ho mai sintìt dàga 'n nòm en bresà a chèi vèncc lé.
--Ninonino (ciciarade) 14:31, 23 Utu 2014 (CEST)
Söl lach de Garda a quanto par l'è 'l vent ciamàt "Vinessa" che l'è piö ligat al "Sciròch". El nom Vinessa par che 'l vègne del fat che l'è 'n vènt che sópia de Venésia (sud-est). --Ninonino (ciciarade) 14:52, 23 Utu 2014 (CEST)


Donca pödum ciamà Ora o Vinessa el Sirocch...? Ma Sover a l'è minga anca un pais del bergamasch (it: Sovere)? ( el vent Sover se parnunzia "sòver" o "sovér"? )Uranitar (ciciarade)

Sé Sover l'è 'n paés de la bergamàsca, pròpe a nòrt del lach d'Izé, però dadto che 'l vent el se ciàma isé pò a söl lach de garda, pènse mìa che 'l vent el ciàpe el sò nom del paés.
> el vent Sover se parnunzia "sòver" o "sovér"?
segondo mé el g'harès de éser "sovér" però so mìa sigür. Sbagliàt, l'è Sóver (ver.) / Sóvre (gard.) / Sùer (bresc.) (font: Gabriele Costa I nomi del vento sul lago di Garda. Etnoscienza e geolinguistica, Alessandria, Edizioni dell'Orso, 2011)
> Donca pödum ciamà Ora o Vinessa el Sirocch...?
El Marsili l'asòcia l'Ora a l'Ostro e l'Ànder al Libeccio ( arda ché )
--Ninonino (ciciarade) 15:26, 23 Utu 2014 (CEST)
Suer e Ander i atestàcc apò a per el lach d'Ider:
"In estate, a Ponte Caffaro, la presenza del lago d'Idro, particolarmente adatto alla pratica della vela grazie al moto ondoso pressoché nullo e ai suoi venti caratteristici (l'ander in direzione sud-nord in condizioni metereologiche normali, e il suer in direzione opposta che, in condizioni perturbate, si presenta anche con raffiche di elevata intensità), è indubbiamente un richiamo." --Ninonino (ciciarade) 16:59, 23 Utu 2014 (CEST)

Te rengrazi per avém vütaa!! Fem inscì: adess meti un növ nomm ai vus cun dent i riferimencc che te m'heet daa. Uranitar (ciciarade) 19:28, 23 Utu 2014 (CEST)