Ciciarada:Carlo Porta

Contegnûi da pàgina no suportæ in de âtre léngoe.
De Wikipedia
Sota 'l pont di s'cif e s'ciaf
Sota 'l pont di s'cif e s'ciaf
Quest articol chì l'è stad un induvinell del bargnif in del period luj 2021-fevrer 2022

Al ma piaas, l'è scritt logicaméént, 'na bèla foto, a gh'è un bon dizionaari, però tücc i Altri ch'è gh'ha mia 'l dizionaari? --La barcarola 20:30, 17 mrz 2008 (UTC)

Scüsa sc'uura, a speci g' ha un quart d' ura, e süced n'ha'gho't, i'sci ma sa pizi, sc'oor, o cum'he o cum'è che la và. a scrivevum 'na volta.

Carlu Vs Carla[modifica 'l sorgent]

Anca mi preferissi druà el num "Carlu" pütost che "Carla" anca se quela de Carla l'è no 'na cantunada.--Grifter72 (ciciarade) 17:27, 9 Dic 2013 (CET)

No, l'è minga na cantunada, te gh'heet resun. Ociu, però, che 'l Milanes, el Lumbard, l'è semper staa un lenguagg parlaa, minga scrit. Quij che, in del passaa, e ancamò al didincö, l'han scrivüü e 'l scriven, gh'han minga di regul dür e précis. El Lumbard/la Lumbarda del didincö, al cuntrari de quel/a de düsent agn indree, 'l cugnuss de segür l'Italian, e, almanch un cicinìn, l'Ingles, el Franses, el Tudesch, etc. e 'l fa pü fadiga a parnunsià di grup cunsunantegh che 'l Lumbard el gh'ha no. Per esempi, Carl-Carla-Carlu: el möd che vün el scrif chel nom chi, 'l depend de la parola che la vegn pö. In de la parlada Lumbarda tradissiunala, el grup cunsunantegh "rl" el sta minga in pee lü deperlü, e alura 'l gh'ha besogn d'una vucal. "Ue, sür Carla!". "T'el chi el Carlu Porta!!!". "Vardee li 'l Carl Albert!". Un puu cumpagn de parol cuma "Inturn", "Guern". "El guerna". "Tüt inturna". "El guern American". "I paesìt inturn a Milan". La mama de la mia mama la me diseva semper "cara vèh" perchè dì "car" e "vèh" sensa mètegh de mezz una vucal el ghe vegniva minga natüral, e alura, inscambi de dì "car vèh", la diseva "cara vèh". La gent che la sentiva dì inscì, se l'era minga Lumbarda, cuma la püpart di Milanes, la diseva "Ah che bella bambina con il suo caschetto biondo!" :-D. Curdiaj Salüd, --Mondschein (ciciarade) 18:02, 10 Dic 2013 (CET)

On esempi l'è quell de la città tesinesa de Locarn. I sò abitant la ciamen Locarn, intant che a Belinzona e in del rest del Canton disen Locarno. --Eldomm (ciciarade) 18:59, 10 Dic 2013 (CET)

A sun minga segür che 'l sia giüst scrif "antigament Carla", perchè pensi no che 'l sia 'na quistiun de nöf u vegg möd de dì, ma na quistiun de funetega. Mi disaria de scrif Carl Porta, u Carlo Porta. Parlèmen! :-) --Mondschein (ciciarade) 21:31, 11 Dic 2013 (CET)

Ti te disi che l'era una quistion de "pronuncia"? I disevun la A a la fin cume se fuss una O? Mi gh'ò marcad la funt "Alto, spiret, sur Carla!... 42) politto...."... "Carla: vecchio modo di pronunciare il nome Carlo, quello proprio del Poeta.". Però se te pensi che l'è insì, fa pür la mudifica. Gh'ò un vesin de cà che'l se ciama "Carlo". L'ho semper sentid ciamà Carlin, Carlu, Carlett, ma mai Carl. --Grifter72 (ciciarade) 10:55, 12 Dic 2013 (CET)

T'heet mai sentüü "Carl" deperlü, perchè, insci cum'huu dii, 'l grup "rl" el sta minga in pee deperlü. Mi huu dii u "Carlo Porta" u "Carl Porta", perchè se scrivum "Carl Porta", pö vün, a segunda de la parola che la vegn pö, 'l disaraa "Carlu" u "Carla", ciuè "Carlu Porta", "Carl Adalbert", etc. Però l'è anca vera che punt prim l'è minga insci important specificà la parnunsia, e punt segund el nom a l'anagrafa l'è "Carlo Porta", minga "Carlo Adalberti". Alura, mi al 90% metaria "Carlo Porta", e al 10% "Carl Porta". Mi, quand che sun dree a parlà, a disaria mai "Carl Porta", ma "Carlu Pòrta". Per quel che 'l revarda 'l mètegh dent u minga mètegh dent el toch che 'l dis "antigament el nom l'era anca Carla"... Ma suu no... Mi pensi che 'l sia una quistiun de parnunsia, e minga de secul, però se te seet segür, per caritaa, 'l po vess che 'l sia insci. Mi m'interessi de funetega, a dit la vera, tüt el rest, ma, me fidi de quell che sii dree a dim violter. Ciau e bun laur, --Mondschein (ciciarade) 17:57, 12 Dic 2013 (CET)