Castion (VA)

De Wikipedia



Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Cuurdinàde geogràfiche: 45° 45' N 8° 53' E

Castion
Comun
Castion - Bandera Castion - Stema
Castion - Sœmeanza
Castion - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Vares
Capolœg Castiglione Olona
Politega
Sindeg Giancarlo Frigeri
(26 magg 2019)
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°45′11.16″N 8°52′27.84″E / 45.7531°N 8.8744°E45.7531; 8.8744
OSM 45963
Voltituden 307 m s.l.m
Superfix 6,9 km²
Abitants 7 512 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 1088.7 ab./km²
Confin Carònn, Lóscia, Morazzom, Vedan, Venegón da Sót, Venegón da Sura e Gornaa
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0331
Codex postal 21043
Sigla autom. VA
Codex ISTAT 012046
Codex catastal C300
Sant protetor Maria, mader de Gesü
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Castion - Localizazion
Castion - Localizazion
Sit istituzional


Castion (nom ufizial in italian: Castiglione Olona) l'è on comun de la Provincia de Vares che 'l cunta 7 753 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superfiss de 7,1 km² e 'na densità de 1 092 ab./km²..
El paes el gh'ha dò frazion, ciamaa Carònn Corbellee e Gornaa de Sora. Inoltra l'è gemellaa cont el comun frances de Etupes.


Idrografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Castion l'è bagnada del fiumm Olòna e de on gran numer de alter riaa piscinitt.

Al confin tra Castion e Lòzza el va drent a l'Olòna el torrent Selvagna, alimentaa del Felisera e del riaa Gaslett. El riaa Mornaga el scorr tra i dò frazion del comun e 'l ciappa i aqui de la Marnetta, che la nass del Grian, del Dedree Còsta e del Canal, emissari del laghett per la pesca sportiva. El Mornaga el va dent anca lù in de l'Olòna, inscì 'me 'l Riaa di Selv e 'l Marubbi. Al confin tra Castion e Gornaa el passa el Valdessera, on alter di tributari de l'Olòna. Infin, a nòrd-òvest del territòri a troeuvom el Tenor.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

El paes l'è ricch de testimonianz stòrich e artistich. I cronista del temp hann registraa la presenza longobarda, de la qual l'è vegnuda, intorna al 1000, la famiglia nòbil che la pòrta el nòmm del sitt (Castion) e che l'ha dominaa el territòri almanch del 1028. Duranta i battali per el contròll del Sever, Castion la s'è trovada despess in di gioeugh de leanz politich cont i famili pussee possent che gestiven el poder local, cont el toeu part prima per i Torrian e poeu per i Viscont. De 'sto period a hinn i costruzion di mur del borgh, che se conserven domà in la part pussee alta del còll, la ròcca che la dominava l'Olòna (e che de quest l'era difenduda) e on bastion cont on pont mòbil.

La località la gh'ha on pòst in la stòria de l'art per avè ospitaa el pittor toscan Masolin, ciamaa del cardinal Branda Castion per pitturà el Palazz di Parent con la vista de la città ungheresa de Veszprém, indove che 'l prelaa l'era staa amministrador apostòlich (1410-1420), sòtta l'imperador Sigismond del Lussemborgh. De Masolin a hinn i Stòri de la Vergin (1435) in la Collegiada e i Stòri del Battista (semper in del 1435) in del Battistee.

La famiglia Castion l'ha consolidaa i pròppi radis e l'è rivada a ona certa prosperità econòmica, tanto che i sò member hann occuppaa grad alt di gerarchii europei: oltra al Branda Castion (1350-1443) a gh'è staa el Baldassarr (vun di umanista pussee important, autor del famosissim El Cortesan) e duu papa: Celestin V e Pio VIII.

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer di abitant del comun de Castion l'è mostraa in la tabella chi de sotta



Abitant censid

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.