Canton Zürigh
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
Canton Zürigh Canton | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Dats aministrativ | |||||
Stat | Svìzzera | ||||
Capital | Zürigh | ||||
Lengue ofiçai | lengua todesca | ||||
Nassida | 1351 | ||||
Politega | |||||
President | Mario Fehr | ||||
Orgen lejislativ | Gran Consili | ||||
Territore | |||||
Coordinade | 47°24′47″N 8°39′23″E / 47.413056°N 8.656389°E | ||||
OSM | 1690227 | ||||
Voltituden | 408 m s.l.m | ||||
Superfix | 1 729 km² | ||||
Abitants | 1 520 968 ab. (31 dicember 2018) | ||||
Densitaa | 879.68 ab./km² | ||||
Confin | Canton Sciafüsa, Canton Argovia, Canton Zug, Canton Svit, Canton Turgovia, Canton San Gal e Baden-Württemberg | ||||
Fus orari | UTC+01:00 e UTC+02:00 | ||||
Varie | |||||
Codex ISO 3166 | CH-ZH | ||||
Sigla autom. | ZH | ||||
Cl. climatega | |||||
Cl. sismega | |||||
Localizazion | |||||
![]() | |||||
Sit istituzional |
El Canton Zürigh (en todèsch: Kanton Zürich) l'è giü dei 26 cantù de la Svìsera. L'òcupa 'n àrea de 1729 km², e 'l g'ha 'na popolasiù de 1392396 abitàncc (segónt i dàti del Desember 2011). La capitàl del cantù l'è la cità de Zurìgo
Geografìa
[Modifega | modifica 'l sorgent]El cantù de Zurìgo l'è sitüàt endèla part setentriunàla de la Svìsera. L'è tacàt ai cantù de Sciafüsa a nord, Argovia, Zug e Svit a sud, Türgovia e San Gal a èst. El lach de Zurìgo l'è per lo piö sitüàt endèl teretóre del cantù.
Stória
[Modifega | modifica 'l sorgent]La stória del cantù l'è paraléla a chèla de la cità de Zurìgo. 'N época antìca, la zòna l'è stàda 'n bùna part colonizàda dei Romàni, che i gh'ìa dat nòm Turicum a la cità. El teretóre el reprezentàa la frontiéra del Impér.
Quan che 'ndèl sècol V, l'Impér el s'è desfàt fò, le tère del cantù i è stàde devastàde dei Alemanni, e pò ricostrüìt sóta la tutéla de la cità de Zurìgo.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Zuerichkrieg_1444.jpg/200px-Zuerichkrieg_1444.jpg)
El nùcleo centràl del cantù de Zurìgo 'l consìst endèi teretóre acquizìcc de la cità dòpo che l'è dientàda 'na cità lìbera (en todèsch: reichsfrei) endèl an 1218, en particolàr dòpo de la revulusiù de le corporasiù 'ndèl 1336.
El cantù l'è nit a fà part de la Confederasiù Elvética endèl an 1351. La part bàsa del cantù la gh'è stàda zontàda 'ndèl 1362. Endèla Vècia Guèra de Zurìgo (1440-1446) che 'l cantù de Zurìgo 'l g'ha combatìt cùtra i óter sèt cantù de la confederasiù de alùra, la cità la gh'ìa rivendicàt la sovranità söl Toggenburg ma a la fì de la guèra gh'è tocàt rinuncià. Le zòne a nòrd, enfìna al Réno i è deentàde part del cantù dòpo che la cità la g'ha crumpàt Winterthur dei Asbùrgo 'ndèl 1468. I teretóre a òvest envéce, 'ndèl 1803, i s'è destacàcc e i è nàcc a fà part del Canton Argovia. De alùra 'l teretóre cantunàl l'è restàt envariàt.
La custitusiù 'n vigùr al dé d'encö l'è stàda apröàda 'ndèl més de febrér del 2005 e l'è entràda 'n vigùr endèl zenér del 2006 en sustitusiù de chèl ècia del 1869
Sudiviziù aministratìve
[Modifega | modifica 'l sorgent]El cantù de Zurìgo l'è dividìt en 171 cümü, repartìcc söi dùdes distrècc (en todèsch: bezirke) elencàcc ché sóta.
- Zurìgo che 'l töl dét i quartér (vergü ex-cümü indipendècc) de la cità de Zurìgo
- Affoltern che g'ha per capolöch la citadìna de Affoltern am Albis
- Andelfingen, che g'ha per capolöch la citadìna de Andelfingen
- Bülach, che g'ha per capolöch la citadìna de Bülach
- Dielsdorf, che g'ha per capolöch la citadìna de Dielsdorf
- Dietikon, che g'ha per capolöch la citadìna de Dietikon
- Hinwil, che g'ha per capolöch la citadìna de Hinwil
- Horgen, che g'ha per capolöch la citadìna de Horgen
- Meilen, che g'ha per capolöch la citadìna de Meilen
- Pfäffikon, che g'ha per capolöch la citadìna de Pfäffikon
- Uster, che g'ha per capolöch la citadìna de Uster
- Winterthur, che g'ha per capolöch la citadìna de Winterthur