Battalia de Craonne

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


La Battalia de Craonne l'è stada voeuna di battali di guerr napoleonigh.

El maresciall Blücher, che l'era staa giamò sconfiggiuu on bell poo de voeult, el s'è rimettuu in pee pussee in pressa de quell che 'l Napoleon el credeva, de manera che l'imperador l'è staa costringiuu a lassà stà i Austriegh per tornà a combatt contra i Prussian.

El sett de marz del 1814, 37.000 Frances hann scasciaa oltra 85.000 prussian in sul fiumm Aube; ma quand che 'l Blücher l'ha ordinaa el contrattach, la gh'è minga stada l'intesa in tra el Napoleon e 'l sò maresciall Michel Ney, che 'l gh'eva de taccà el nemis in sul fianch con la cavalleria, ma l'ha sbajaa i temp e i Frances hann ris'ciaa de vess coppaa tucc. L'istess imperador l'è riessii a scappà a fadiga, e la battalia la gh'è costada 5.400 omen.

A bon cunt la battalia l'è stada ona vittoria di Frances, soratutt grazzie a l'azion de on corp de cavalier de la Guardia Imperial (i Éclaireurs, cioè i Esplorador). Comandaa del general La Ferrière-Lévéque e poeu del colonnell Claude Testot-Férry, el I reggiment l'è rivaa a ciappà i batterii prussiann situaa in sù on altipian che 'l vardava el camp de battalia.