Battaja de Rudian

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Battaja de Rudian l'è stada 'na battaja fada el 7 de luj del 1191 in tra i comun de Bergom e Bressa per el controll de la zona de Rudian e Palazzoeul. La battaja l'ha vist i bressan vinc e 'l retorn al status quo ante bellum.

I bressan i eren liaa di milanes, inveci i bergamasch eren liaa cont Cremona, Pavia, Parma, Lod e Tortona. Per la leggenda anca el Sant Obizi da Niard l'è 'ndaa in guerra.

La battaja[Modifega | modifica 'l sorgent]

I s'cerament i eren in su l'Òi, in sui dò riv oppost, e i bressan specciaven i jutt milanes, i cremones inveci specciaven a Soncin. La sira, quand che i bressan han deciduu che podeven pu speccià i milanes dopo di sacchegg bergamasch han taccaa con quater s'cer.

La mancanza di jutt milanes l'ha demoralizzaa i bressan, che poeu però s'hinn unii sotta el controll de Biatta de Palazz, che l'ha faa sonaa i tromb per fàgh pensà ai alter che ghe fussen i milanes.

De facc i bergamasch e i cremones i gh'ha creduu e hinn scappaa via, e tanc hinn borlaa poeu in del destrugàss de 'n pont, e poeu i soldaa bressan, voramai galvanizzaa, han mazzaa i soldaa che restaven.

Epilogh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopo de la vittoria i bressan han menaa in la sò città el Carrocc de Berghem, e domà dopp hinn rivaa i milanes, che hinn staa reccolt cont di grand festeggiament.

El 8 de dicember del 1191 gh'è stada la pacificazion, grazia a l'Enrich VI de Svevia, che l'ha daa i territori a Nord del Lagh d'Isee a Bressa e quej a sud a Berghem.