Battaja de Arbed

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La battaja in del liber de cronegh ciamaa Tschachtlanchronik. Se veden i bander del canton de Uri (el tor negher) e de Milan (la bissa)

La Battaja de Arbed (on paisott minga lontan de Bellinzona) l'è staa on sconter armaa tra el Dugaa de Milan e i svizzer. La battaja l'è stada fada el 30 de giugn del 1422.

I antefatt[Modifega | modifica 'l sorgent]

De on quai ann, i canton svizzer eren dree a ciappà terren in del Tesin del dì d'incoeu, per rivà a fà sù ona specie de zona-cossinett in tra de lor e 'l Statt de Milan. In tra el 1403 e 'l 1411 aveven conquistaa la Leventina, la Riviera e la Val Maggia; poeu, cont el sostegn de l'imperador, aveven crompaa Bellinzona ai scior de la città, i de Sacch. Ma el duca de Milan, el Filipp Maria Viscont, el s'è sentii in pericol. Prima l'ha provaa a conquistà Bellinzona cont i danee, ma l'è minga riessii a mettes d'accordi coi Svizzer. Donca, l'ha deciduu de toeula con la forza di armi. In del 1422 el cont de Carmagnola, con sedesmilla soldaa, l'ha conquistaa de noeuv Bellinzona e i vai Maggia e Riviera. Allora i Svizzer, dopo tanti discussion a nivell federal (e senza vess sostegnuu de Berna), hann mandaa giò on esercit de 2500 soldaa, che vegniven de Zurigh, Luzerna, Nidvald e de la Leventina. Però hinn minga riessii a conquistà Bellinzona, e inscì hann faa sù el sò campament lì arent, a Arbed, per spettà di renforz. Ma i soldaa svizzer gh'aveven minga tanta disciplina, e on ses'cent de lor l'è scappaa via e l'è andaa in de la Mesolcina per saccheggiàlla.

La battaja[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 30 de giugn el Carmagnola el s'è incorgiuu che i nemis aveven perduu di soldaa. Inscì l'ha deciduu de taccài anmò. Prima hinn partii i cavalier, che però hinn staa fermaa per 'na quai ora. A quell pont, el Carmagnola l'ha ordenaa ai sò soldaa de smontà di cavai e taccà a combatt a pee. I lanzer svizzer, ch'eren bon de combatt soratutt contra i cavalier, hann scominciaa a scappà, anca perchè intrattant eren dree a rivà anca i fant milanes, che voreven circondài. Per riessì a scappà, i Svizzer hinn andaa in direzion del mont Arpin; poeu dopo, anca per via del fatt ch'eren tornaa indree i disertor, hinn riessii a superà i linei di Milanes e hinn scappaa sù fina al San Gottard.

I conseguenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tucc duu i esercit hann perduu on bell poo de omen (i Svizzer 1330, i Milanes 1000). I canton svizzer hann perduu el controll di terr a sud de la gora del Piottin, e per de pù i Milanes hann poduu conquistà l'Ossola. A bon cunt, con la pas del 1426, hinn riessii a 'vèggh l'esenzion di dazzi per andà in del Ducaa.

On quai ann dopo (in del 1449) i Svizzer hann provaa anmò a vegnì giò in del Tesin, ma hinn staa battuu on'altra voeulta, a Cagion (on paes arent a Arbed, tant che al dì d'incoeu hinn taccaa insemma in de l'istess comun).

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]