Autoclave

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Do serbatòi a memabrana che fànn el mestée de l’autoclave ind on impiànt idràulich

L’àutoclàve a l’è on sistèma fàa su de voeuna o pussée de pomp, che sostanten ’na red e infra i pomp e la red l’è miss in mèzz on sebatòi de accùmul pressurizzàa. El serbatòi pressurizzàa a l’è spartìi in dò part separàa de ‘na membrana compàgn d’on vas d'espansion cont el diaframma. (varda ► vas d'espansion#vas d'espansion saraa). El valór de la pressión denter in del serbatòi el gh’hà de vèss comprés infra 'n cèrt valór màssim e on valór mìnim. El valór de la pressión l’è regolàa per mèzz de du pressòstat, vun che ‘l fa partì la pompa quand che la pressión la raggiòng el valór mìnim e l’alter che la ferma quand che l’è stàa raggiùnt el sò valór màssim.

El sistèma autoclave l’è l’insèma di pomp e del serbatòi, el gh’hà di vantàgg rispètt ai pomp in deperlór de già che l’evita el fonzionamént continuv di pomp e ‘l ne lìmita el nùmer di parténz.[1]

Scèrna de la grandèzza de l’autoclave in di impiant sanitari seconda conforma a la nòrma UNI 9182[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • La primma ròbba de fa l’è el determinà i pressión minima e màssima: la pressión minima a l'autoclave l’è quèlla che la sicura ‘na pressión ai rubinètt tal che la portada ai rubinètt la sia assée.

‘doe che:

H a l’è el dislivèll infra el pont pussée alt del circùit e la pompa (in meter)
Y a l’è la pèrdita de caregh idraulich infra el rubinètt pussée svantanggiàa e la pompa (in meter);
Put a l’è la pression sùbit a mont del rubinètt tal de sicurà la portada che gh’è besògn (in meter), de sòlit la var pressappòch 5 meter.

indoe che:

Psup l’è la pressión màssima ammissìbil al rubinètt (in meter);
H1 a l’è el dislivèll infra la pompa e ‘l rubinètt pussée bass.
  • La segonda ròbba de fa a l’è la decisión del volùmm de l’autoclave; a gh’è nò on ùnegh métod de fa quèll lavorà chì. Tuttamanch la nòrma UNI 9182 la fornìss ‘na manera empirica de calcolà el volùmm, in liter:

indoe:

Qmax a l’è la portada d’acqua contemporanea (valutada come media in del cors de 30 minùt) e esprèssa in liter al minùt [l/min];
Pins a l’è la pression minima o ben la pressión de inserimént de la pompa;
Parr a l’è la pressión de arrèst de la pompa, tipicamént la Pmax, in meter;
10 a l’è 'n coefficént per trasformà la pressión relativa in perssión assoluda degià che la pressión atmosferega l’è pressappòcch 10 m de colòna de acqua.
30 l’è on coefficént fissàa in manera empirica de la nòrma UNI 9182.
z l’è el nùmer de inserimént de la pompa a l’ora, a l’è on valór de decìd e fissà.

Quand che l’è stàa calcolàa el volùmm, a se decìd el vùlumm occupàa de l’aria e quèll occupà de l’acqua. La nòrma UNI 9182 la diss che el volùmm de l’aria VA, a l’inviamént de la pompa, el gh’hà de vèss el 80% del volùmm totál:

El volùmm finàl de l’aria el pò vèss facilmént calcolàa:

De conseguenza el volùmm de l’acqua che la ven acumulada l’è:

  • La tèrza ròbba de fa l’è la decisión de la potenza de la pompa. La potenza de la pompa la ven catada foeura a segonda de la portada e de la prevalenza che gh’è besògn per impienì el serbatòi. La portada che gh’è besògn la gh'hà de vèss almànch quèlla domandada de l’impiànt, la prevalenza invece l’è quèlla necessaria per rivà a la pressión de arrèst de la pompa, a partì de la pressión fornida de l’acquedòtt. La formula per scernì la potenza l’è:

indoe:

γ a l’è el pes speficih de l’acqua;
Q a l’è la portada in meter cubi al segond;
H a l’è la prevalenza in meter;
η a l’è el rendiment de la pompa. [1]
Dopò chì passàgg chì se deven fà di verificazión.

Verificazión de la fase de carega e descarega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se fànn divèrsi verificazión:

  • La primma verificazión a l’è quèlla de la fase de càrega con red nò attiva, o ben con nissùn rebinètt avèrt. In quèll caso chì la pressión iniziàl l’è quèlla de inserimént de la pompa e la portada fornida la va tutta al serbatòi de l’autoclave.

A se scriv l’equazión de equilibri idràulich in del tratt infra l’aspirazión e ‘l serbatòi de l’autoclave:

indoe:

HP a l’è la prevalenza de la pompa in meter de acqua;
H1 a hinn i pèrdit de caregh in del tratt de aspirazión, o ben innanz de la pompa in meter de acqua;
pa a l’è la pressión in del serbatòi;
γ a l’è el pes specifich de l’acqua che ‘l var pressappòcch γ=9180 N/m3;

la pression pa in del serbatòi la va su come che la va su l’acqua accumulada in del serbatòi che la comprìmm el cossìn d’aria. S’a hinn conossùu el volùmm e la pressión de aria in del cossìn d’aria , degià che per la leg del Boyle el prodòtt de la pressión per el volùmm a l’è costant, ase ottén che la pressión de l’aria (e donca de l’acqua in del serbatòi, che l’è l’istèssa degià che gh’è ‘na superfice de contàtt) la dipénd del volùmm second la leg:

indoe:

Pin l’è la pressión iniziàl, quèlla de inserimént de la pompa;
Vin a l’è el volùmm occupàa al princippi de l’aria;
V a l’è el volùmm occupàa de l’aria: , , q portada.

Se fa donca ‘na simulazión de com’a l’è che cambién in del cors del temp el volùmm d’acqua in l’autoclave, la portada de acqua "q" che la va in del serbatòi in del cors del temp, e la pressión pa in del serbatòi medésim travèrs l’aplicazión de l’equazión de equilibri idràulich per di intervàj de temp ∆t assée piscinìitt de podè considerà la portada costanta.

  • la segonda verificazión a l’è quèlla de la fase de càrega con red attìva: i equazión de l’equilibri idràulich hinn:

-per el ramm aspirazión-autoclave: con qp portada del ramm de aspirazión;

-per el ramm de aspirazión-mandada-utenza:

indoe:

Hi a hinn i pèrdit de caregh, in di ramm de la red ch’ a hinn fonzión di portàd che corren denter;
∆z a l’è el dislivèll infra el ramm de aspirazión e ‘l rubinètt pussée alt

indoe

indoe qp l’è la portada che la va vèrs l’autoclave e qu la portada che la va foeura de l’autoclave vèrs la red e i rubinètt.

Se fa donca ‘na simulazión de com’a l’è che cambién in del cors del temp el volùmm d’acqua in l’autoclave, la portada de acqua q che la va in del sebvatòi, e la pressión Pa in del serbatòi medésim travèrs l’aplicazión di equazión de equilibri idràulich per di intervàj de temp ∆t assée piscinìitt de podè considerà la portada costanta.

La verificazión che se gh’hà de fa l’è che la portada in del tratt de mandada, spartida intra i vari uténz la sia semper accettàbil.

  • la tèrza verificazión de fa l’è la fase de descàrega; quand che la pompa la raggiònt la pressión de arrèst l’è ferma e la porta che la va in de la red a l’è la stèssa de quèlla che la va foeura de l’autoclave.

L’equazión de equilibri idràulich in quèll caso chì l’è:

E a l’istèssa maniera di alter fasi se trànn foeura i valór cont el varià del temp. [1]

Alter utilizzazion de l'autoclave[Modifega | modifica 'l sorgent]


Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 Nicola Taraschi (2014). Reti idrauliche e impianti termotecnici (in italian). Grafill, 70-75. ISBN 978-88-8207-552-1.