Apple Lisa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Apple Lisa

L'Apple Lisa a l'è staa on personal computer faa de la Apple e venduu dal 1983 al 1985. Primm PC cont la GUI, l'ha però avuu pocch success per el sò cost de 10'000$, circa 24'000$ d'incoeu.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El progett el scomincia in del 1978 e l'è deventaa, in su ispirazion di prodott de la Xerox, el primm computer grafich dedicaa a l'utenza professionala.

El Steve Jobs a l'è staa casciaa via, in del 1980, del progett, perchè retegnuu tropp separativ, e l'ha deciduu de andà in del progett Macintosh del Jef Raskin, che l'era no direttament derivaa del Lisa, 'me creden tanc, ma el gh'eva in comun domà l'ideja al principi.

Origin del nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

Offizialment el nomm el deriva de Local Integrated System Architecture, ma in realtà a l'è on acronim invers inventaa del Steve Jobs per ciamà el computer comé la soa fioeula illegittima Lisa Brennan-Jobs.

Caratteristich[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Lisa a l'è retegnuu on computer assee avanzaa per la soa epoca, cont on processor Motorola 68000, 1 MB de RAM e dò floppy che ciappaven data finna ai 871 kB. El sistema, LisaOS, l'era dotaa de memoria virtuala e de multitasking cooperativ, che in del sistema di Mac riven domà agn dopo ma che de 'n altra banda han determinaa 'na certa lentezza del sistema.

Version[Modifega | modifica 'l sorgent]

Macintosh XL

In del 1984 sortiss, insemma al primm Macintosh, el Lisa 2, che 'l gh'aveva on floppy compatibil cont quell del Mac e l'era venduu in dò version: El Lisa 2/5, cont on disch Apple ProFile esterno de 5 MB e 'l Lisa 2/10, cont on disch interno de 10 MB. A l'era possibil 'n upgrade a gratis dal Lisa 1 al Lisa 2/5 per on quaj mes.

Per doperà el success commercial del Macintosh on Lisa 2 cont on emulator de Macintosh a l'era venduu 'me Macintosh XL.

Resultaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Apple Lisa a l'è retegnuu el falliment pussee important de la Apple. Per el sò volt cost de facc la pupart de l'utenza la andava in sui PC IBM, anca se tecnicament el Lisa a l'era pussee avanzaa.

Cont el rivà del Macintosh l'utenza l'ha trovaa no 'na superiorità in del doperà el Lisa inveci del Macintosh, e donca a l'è offizialment mort.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]