Albert Scot

De Wikipedia
(Rimandad de Alberto Scotti)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Stema di Scot

L'Albert Scot (Piasenza, 1252 - Crema, 1318) a l'è stad un nobel, bancher e politegh lombard, scior de Piasenza per un poo de voeult in tra el 1290 e 'l 1313 e, per un brev temp in tra el 1302 e 'l 1304, l'è stad anca scior de Milan.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Member de la nobil familia di Scot, l'era fioeul del Giovann e nevod de Lanfranch e de la Mabilia. In del 1290 el deventa scior de Piasenza, grazzia al malcontent contra i sciori de danee de la cità e l'ha bandid el cognad Albert Fontana de la cità l'an dopo, per poeu slargà i so domini fina a Borgh noeuv e Tortona.

El Palazz del Duca a Castell Arquad

'Me scior de la cità l'ha tacad fiss i desenemis de la soa familia, compagn di Landi, tant de tacà el castell de Zavatarel, che 'l gionta in di so domini.

In del 1290 el fonda la cità de Castell San Giovann e in del 1292 el fa fà su 'n Palazz a Castell Arquad, doperad 'me Palazz de Giustizzia. El crompa poeu del Comun Piasentin Fombi e Valverda, inscì de slargà la soa fortuna personala.

A l'era in lota perenn cont i Vescont, in l'avril 1302 l'è part de 'na liga anti-vescontea insema a Cremona, Pavia, Noara, Vercej, Lod, Crema e al Monferad e 'l 2 de sgiugn el marcia sora Milan e 'l riess a cascià via el Matee Magn e poch dopo el firma la pas de Pioltel. Deventad president del Consili General, el nomena el so fioeul 'me retor de la cità per ses mes ma prest el se scontra cont i Torian e 'l se svesina ai Vescont, tant de incontrà in del 1303 el Matee Magn a Piasenza e in del 1304 el se met in guerra contra i Torian per la guida de la lianza guelfa de Lombardia, che però riessen a sconfigél, roba che in fin l'ha favorid el tornà di Vescont.

Passad ai ghibelit, in del 1304 l'è casciad via de Piasenza e i so possediment inn destrugad o sequestrad, ma el riess a tornà al poder in del 1309, per poeu perdél l'an dopo e tornàgh in del 1312. L'è casciad definitivament dopo de la sconfita del Galeazz I Vescont in del 1313 e l'è liberad dopo de 'na brev prigionia a Milan.

In del 1317 l'è caturad a Castell Arquad e l'è confinad a Crema, indova che 'l moeur l'an adree.

Discendenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

De la prima miee el gh'ha havud set fioeui: Giovanna, Franzeschina, Mabilina, Peder (capostipit del ram de Vighmarin), Jacom (capostipit del ram de Castell San Giovann), Nicolò (capostipit del ram de Fombi) e Franzesch, che del 1335 l'ha reafirmad el so poder in su la cità ma 'l gh'ha havud de dàl a l'Azzon Vescont l'ann dopo. Con la segonda miee, Sibillina Rozzoni, gh'hann havud nissun fioeul.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Pier Andrea Corna, Castelli e rocche del piacentino, U.T.P., 1931.
  • Lorenzo Molossi, Vocabolario topografico dei Ducati di Parma, Piacenza e Guastalla, Parma, Tipografia Ducale, 1832-1834.
  • Pierre Racine, Una grande figura di signore italiano: Alberto Scotto (1252? – 1318), in Bollettino Storico piacentino, n. 76, 1981.
  • Carlo Pietro Zanardi Landi, Sarmato, storia e leggenda, Piacenza, TEP edizioni d'arte, 2000.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]