Toponem celtegh in Lombardia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Quella chì l'è ona lista de toponem in Lombardia per i qual se ipotizza on origin celtegh.

I toponem[Modifega | modifica 'l sorgent]

A[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Ambria: forsi el va miss insemma a l'idronem *ambrā, *ambriā, *ambris, che troeuvom in pussee de 'n paes d'Europa, e che 'l rivaria de l'indoeuropee *m̥b(h)o-, *m̥b(h)ro- "aqua, pioeuva" (latin imber, grech ómbros "pioeuva"). Cfr. Ambre, Ambrole (Francia), Amyr (Galles), Amper, Emmer (Germania), oltra che la vos ambe "fiumm" in del Glossari de Vienna.
  • Ambrioeula: compagn de Ambria.
  • Ardena: de mett insemma ai nomm de montagna e foresta Arduenna, del gallich arduo-, "volt". Varda anca silva Arduenna (i Ardenn), oltra che 'l vegg irlandes ard ("volt, grand"), el galles ardd ("bricch"), el vegg breton ard/art ("volt"), el latin arduus.
  • Ardenn: compagn de Ardena.
  • Arlaa: probabilment del gallich *Are-late "denanz a la palud" (are-, "denanz, arent" + *lăti, "palud"). Varda anca Arles (Francia, ant. Arelate), el galles llaid ("palta"), el vegg irlandes laith ("palud").
  • Arlun: forsi de on nomm de persona *Are-lunus o de on toponem *Arrelli-dūnum.
  • Artogne: forsi del gallich arto-, "ors" (varda anca el grech árktos, el vegg irlandes arth, el galles art, con l'istess significaa).
  • Arzagh: forsi del nomm celtegh *Artios (ligaa a arto-, "ors"), cont on sufiss predial -acus.

B[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Bardell: forsi de on nomm celtegh Bardus.
  • Baregg: forsi de ona radis prelatina bar-, "spin, rovedee". In passaa l'era atestaa con nomm comè Baradeglum, Bardiglum, Badaregium, Baradegium, e via inscì.
  • Bebra: forsi del gallich bebros che 'l voeur dì "castor"; varda anca el frances bièvre, l'ingles beaver, el paes frances Bièvres e 'l fiumm Bièvre.
  • Bergom (latin Bergŏmum): forsi de on celtegh berg(o), "montagna", cont on sufiss -mo.
  • Berghem (latin Bergŏmum): probabilment del germanegh berg, "mont", cont el sufiss hem, ciovè o patría in Germanegh Longobard: Cà intra i monc, o Patria in sü i monc.
  • Besnaa: de on nomm celtegh *Bessenus o Bissunus con la gionta d'on sufiss. Quei nomm chì i rivarien del gallich bis(s)u-, "did" (varda anca el galles bys e 'l breton biz, con l'istess significaa).
  • Biandronn: forsi de on nomm celtegh *Blandirus con la gionta d'on sufiss -onn.
  • Bitt: forsi de 'na parolla ligada al celtegh bitu- ("mond che 'l viv").
  • Boeuggia:
  • Bormi: el riva de l'indoeuropee *gʷhormo ("cold") o del celtegh bormo-, "sortiva colda". Varda anca el latin formus (e fornax, fornus), el grech thérmos, l'ingles warm.
  • Boren: forsi de la parolla lombarda born ("scheja, preda che la ven foeura"), che la podaria rivà del celtegh.
  • Bornagh: forsi de on nomm celtegh Burrenus o Burnos, cont el sufiss predial -acus. Se cred che podarien avèggh l'istessa radis anca i paes de Bornasch e de Bornad.
  • Breja: probabilment de on *brigula derivaa de *brig(a) ("bricch").
  • Bremb: forsi del celtegh brem- ("brombà, muggià"). Varda anca el galles brefu ("muggià").
  • Brenn: probabilment del nomm celtegh Brennos, che 'l voeur dì "sgorbatt" (varda el galles bran, con l'istess significaa), ma anca "soldaa, capp".
  • Bressa (latin: Brixia): del celtegh brig-, che 'l voeur dì "mott, doss, bricch".
  • Brevia: del celtegh briva, che 'l voeur "pont" (varda anca el todesch Brücke).
  • Brianza (latin: Brigantia): del celtegh brig-.
  • Brienn: forsi del celtegh brig-.
  • Brion: del celtegh brig-.
  • Brivi: del celtegh briva.
  • Bronn: forsi del celtegh *bronnos (che 'l voeur dì "pecc, stomegh", e donca anca "collina"; varda anca el galles bron, con l'istess significaa), o del Germanegh Bronn, sitt de 'na font d'aqua.
  • Brughee: del gallich latinizaa *brucus, che 'l voeur dì "brugh" (varda anca el vegg irlandes froích, galles grug).
  • Bruman: forsi de 'na radis celtega brog- per "paes".
  • Buragh: forsi de 'n nomm gallich *Bucurius con denanz el sufiss predial -acus. In del Medioev el paes l'era atestaa cont el nomm de Bucuriaco (in del 1026).

C[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Cadoragh: forsi de on nomm celtegh *Caturos (documentaa Caturus, Caturius, Caturo), che 'l rivaria de *catu-, "battaja".
  • Cambiagh: forsi de on nomm celtegh *Cambios (documentaa Cambus, Cambia, Cambo), che 'l rivaria de cambo-, "sbirolent, stort".
  • Carnaa: forsi de on nomm celtegh *Carnios (documentaa Carnus, Carnius).
  • Casteggio (latin Clastidium; vegg dialett S'ciatesg): forsi del celtegh cladia, cladio-, "foss, trincera". Varda anca el vegg irlandes clad, galles clawdd ("fossaa").
  • Cavagnan: forsi de on nomm celtegh *Cavannos (documentaa Cavannus).

I[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Irun: forsi del celtegh *eburunum

S[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Sever: forsi del celtegh *Segobrigum, faa su de sego- "forza" e brig- "doss, fortin".

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]