Szeged

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Szeged
Comun
Szeged - Bandera Szeged - Stema
Szeged - Sœmeanza
Szeged - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Szeged
Stat Ongaria
Contea Csongrád-Csanád
Distret Distret de Szeged
Lengue ofiçai Lengua ungheresa
Politega
Sindegh László Botka
(31 ottober 2002)
Territore
Coordinade 46°15′N 20°10′E / 46.25°N 20.166667°E46.25; 20.166667
OSM 1025105
Voltituden 75 m s.l.m
Superfix 28 100 km²
Abitants 158 829 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 5.65 ab./km²
Confin
Fus orari Central European Time, UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Codex ISO 3166 HU-SD
Prefiss 62
Codex postal 6720
Localizazion
Szeged - Localizazion
Szeged - Localizazion
Sit istituzional

Szeged (pronunciaa Sèghed; Seghedino in italian; Segedin in todesch, cech, serb, turch e croatt; Seghedin in romen; Segedín in slovacch; Segedyn in polacch; Partiscum in latin) l'è ona città de l'Ungheria, tra i pussee important. Ghe viven 170.285 personn e donca l'è la terza città pussee granda del paes.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Szeged la se troeuva in del sud del Paes (a 170 km de Budapest), minga lontan del confin con la Serbia e con la Romania e là indè che se incontren i fiumm Maros e Tibisch. L'è 'l capploeugh de la provincia de Csongrád.
Per la soa posizion, Szeged l'è voeuna di città che la sta pussee sotta el (pussee de 2000 or de bell temp a l'ann): per quest l'è ciamada anca la città di ragg del Sô.

A l'è gemellaa de Subotica, Săcueni, Łódź, Varna, Weinan, Rachiv, Pola, Cambridge, Parma, Darmstadt, Rotterdam, Toledo, Timișoara, Larnaca Municipality, Turku, Târgu Mureș, Udessa, Nìsa, Liegi e Càtaro

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El fiumm Tibisch a Szeged

Szeged l'è stada fondada di Roman cont el nomm de Partiscum. L'era in mezz ai traffegh tra la Pannonia e la Dacia, e probabilment l'è stada on fortin al confin con la Dacia fina a quand i Roman hann minga conquistaa quella region.
El nomm Szeged l'è saltaa foeura per la prima volta in d'on document del 1183. Gh'è tre ipotesi de l'origin del nomm ungheres de la città:

  • El vegnaria de ona veggia parola ungheresa (szeg) che la voeur dì "canton": Szeged la se troeuva in d'on canton tra el Tibisch e 'l Maros.
  • El vegnaria de l'Ungheres sziget, che 'l voeur dì "isola".
  • El vegnaria de sötétszőkés, che 'l voeur dì biond scur, compagn di aqui di duu fiumm.

La città l'è stada trada giò di Mongol in del XIII secol, ma poeu l'è stada refada sù dopo pocch. Sotta el regn del Luis I de Ungheria, Szeged l'è vegnuda la città pussee importanta del sud del paes: la soa importanza l'è cressuda de bon quand i Turch hann scominciaa a fàss vedè arent al confin. El re Sigismond el gh'ha faa tutt intorna on bell mur. In del 1498 la gh'ha 'vuu el status libera città real.
I Turch l'hann ciappada ona prima volta in del 1526 (28 de settember), ma l'hann occupada de vera domà in del 1543. De quell moment l'è vegnuda on centro ministrativ de l'Ungheria ottomana. L'è stada liberada el 23 de ottober del 1686, e l'ha poduu avèggh anmò el sò titol de città libera real domà in del 1715. Quattr'ann dopo el re Carlo III el gh'ha daa on stemma offizial, che l'è drovaa anca al dì d'incoeu. Szeged l'è tornada a cress: semper in del 1719 gh'è rivaa i fraa piarista, che in del 1721 hann fondaa voeuna di sò scol. In del XVIII secol gh'è staa faa el pussee grand process di strii de l'Ungheria.

El municippi de Szeged

In del 1848 l'ha giugaa on roeul important in la Revoluzion Ungheresa. In del luj del 1849 l'è stada la sede del governa revoluzionari del Lajos Kossuth. Anca se poeu i Austriegh hann punii de bon i capp de la città, la città l'ha segutaa a cress: in del 1854 gh'hann faa sù la stazion di treni. In del 1878 el Tibisco l'è esondaa e l'ha traa giò on fracch de robb a Szeged. L'imperador Francesch Giusepp l'ha promettuu de fàlla tornà pussee bella de prima, e inscì l'è staa. Szeged la conserva ancamò i bei cà e costruzion de quell temp là.

Dopo la Prima Guerra Mondial a Szeged s'hinn spostaa di istituzion che se trovaven in città ungheres passaa a la Romania, compagn de l'Università de Koloszvár e la diocesi de Temesvár. I Romen l'hann occupada per on quai mes in del 1919.
L'è stada conquistada in del 1944 di Sovietegh. Duranta el period comunista, Szeged l'è stada on centro de la produzion de robb de mangià (compagn de la paprika) e de oli. Anca incoeu de Szeged el partiss el 67% de l'oli consumaa in Ungheria.

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]