Robert Baden-Powell

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Foto del Baden-Powell.

El Robert Baden-Powell (nomm intregh: Sir Robert Stephenson Smyth Lord Baden-Powell, Primm Baron Baden-Powell de Gilwell; Londra, 22 de febrar del 1857 - Nyeri, 8 de genar del 1941) l'è staa on militar e educator ingles, fondador del Moviment Scout.
Fioeu d'on pastor anglican, el gh'aveva sett fradei. L'ha scominciaa la soa cariera militar quand che 'l gh'aveva 19 agn (perchè l'era minga staa bon de andà a Oxford). In de la soa vita, l'ha combattuu in India, in Afghanistan e, soratutt, in Africa.
L'è staa lì, duranta la guerra anglo-boera, che l'è devegnuu on eroe de guerra, per la soa difesa de la città de Mafeking. L'è staa vun di generai pussee giovin de la storia inglesa. L'ha anca contribuii a mett in pee el corp de la polizia sudafricana.

Dopo la guerra, l'ha scominciaa a interessàss al tema de l'educazion di bagai. L'è staa inscì che, in del 1907 l'ha mettuu in pee el primm camp scout (cont ona vintena de fioeu) in su l'isola de Brownsea. La soa intuizion la s'è spantegada in gir per l'Inghilterra e, ben prest, anca in del rest del mond. In del 1910 l'ha lassaa la cariera militar e 'l s'è dedicaa a la promozion del moviment scout in tutt el mond, anca cont el scriv di liber. Con la soa miee Olave (nassuda l'istess dì) l'ha mettuu in pee anca on'organizazion per i tosann.
Trist per la fin de la pas in Europa, el s'è trasferii in Africa (Kenya), e lì l'è mort in del 1941, a vottantatrii agn.

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Eror Lua an package.lua a la linia 80: module 'Modulo:Linguaggi' not found.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]