Porton de Porta Renza

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
I porton de Porta Renza in d'un disegn del Votcent.
«Quell che va ditt, va ditt; in conseguenza
per lassà ona memoria che no moeura
hemm traa giò i duu porton de Porta Renza
e giontaa el Cors de dent a quell de foeura.»
(Meneghin che fa festa el dì 10 Magg 1825, 1825.)

I porton de Porta Renza (cognossud in italian 'me Porta Orientale) eren vuna di porte principai di mur de Milan in del Medioev.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La porta l'è stada trada in pee al temp che i milanes faseven su de bell noeuv i mur de la citaa, dopo la distruzzion del 1156 fada del Barbarossa. In di agn indree, la porta la se trovava in di mur roman, fad al temp de l'imperator Massimian, pu o manch indove adess a gh'è la Piazza San Babila.
La porta l'era fada de un gross edifizzi con scià duu porton e de sora duu pian de abitazzion, che forsi un temp a eren el sit de guardia. De dent e de foeura di mur, i porton eren decorad de statoe: ghe ne resta anmò quaivuna, conservada in di musee del Castell.
Sota i Spagnoeu, la citaa la s'è slargada, e gh'è stad prontad una zenta noeuva di mur, sariss a dì i Bastion: donca i mur medievai hann perdud de importanza.
In tra el 1818 e 'l 1825, in ocasion de la visita de l'imperator austriegh Franzesch I, i porton de Porta Renza inn stad trad sgiò, e inscì l'è stada slargada la strada che de la noeuva Porta Renza la menava fina dent in del center.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]