Pordenon

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Cuurdinàde geogràfiche: 45? 58' N 12? 39' E


Pordenone
Comun
Pordenone - Bandera Pordenone - Stema
Pordenone - Sœmeanza
Pordenone - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Pordenone
Stat Itàlia
Rejon Friuli-Venezia Giulia
Provinça Provincia de Pordenone
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°57′45.36″N 12°39′22.68″E / 45.9626°N 12.6563°E45.9626; 12.6563
OSM 179205
Voltituden 24 m s.l.m
Superfix 38,21 km²
Abitants 51 725 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 1353.7 ab./km²
Confin Cordenons, Fiume Veneto, Pasiano di Pordenone, Porcia, Prata di Pordenone, San Quirino, Zoppola, Azzano Decimo e Roveredo in Piano
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0434
Codex postal 33170
Sigla autom. PN
Codex ISTAT 093033
Codex catastal G888
Sant protetor San Marco
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Pordenone - Localizazion
Pordenone - Localizazion
Sit istituzional


Pordenon, pr: Purdenùn (inscì anca in lengua Veneta e Forlan; Portus Naonis in Latin; Pordenun in Sloven; Portenau in Todesch stòrich) l'è on comun forlan che 'l cunta 51.517 abitant, capploeugh de l'omònima provincia.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

In epoca romana el nucli urban se trovava in sul cors alt del fiumm Noncell, pressapòcch in del loeugh indove incoeu la gh'è la frazion de Torr, come l'è staa dimostraa del ritrovament di rest de ona villa romana. El sitt l'è staa scernii probabilment per la presenza pussee a nòrd de on passasg in sul fiumm puttòst largh.

Cont el princippi del period del Medioev Alt, i strad fluvial hann ciappaa on'importanza maggior e 'l nucli de la città el s'è spostaa, de conseguenza, vers la vall, in d'ona posizion che la permettess el rivà de barch pussee gròss. La città la s'è sviluppada donca in su la sponda destra del Noncell, arent on golf. La soa vocazion de pòrt l'è testimoniada anca del sò vegg nòmm latin: Portus Naonis, var a dì Pòrt in sul Noncell.
Tutt el temp che 'l va de l'epoca romana fina a circa el X secol l'è, a bon cunt, pòcch documentaa. Retrovament recent in l'area del dòmm de San March, e in particolar in l'area denanz el municipi e sòtta el Palazz Ricchieri, fann vedè che Pordenon l'era abitada, duranta elregn del Berengrari, de popolazion che vegniven de la Carinzia, che al temp l'era de coltura slava.
Dòpo, duranta el XI e 'l XII secol, la cort l'è stada in di man di duca e marches de Austria, Carinzia e Stiria. El castell de Torr, cont on territòri pinin intorna l'era, inveci, de proppietà di patriarca de Aquileia, che dòpo l'avarien conceduu in feud ai nòbil de Prada. El paes de Valnoncell inveci el partegniva al vescov de Salisborgh.

Tra 'l XIII e 'l XIV secol la frammentazion politiga de la zòna l'è aumentada anmò pussee perchè el comun de Còrva (che al dì d'incoeu l'è ona frazion de Azzan) l'è stada dada ai de Prada, che poeu hann ciappaa anca di territòti che adess hinn de Fiumm Veneto.
In del 1282 Pordenon l'è 'gnuda patrimòni personal di Asborgh, cont el diventà on'exclave de l'Arciducaa d'Austria in del territòri del Patriarcaa de Aquileia.

El 23 agost del 1318 on incendi furios l'ha traa giò i cà de legn de la città. In del 1347 l'è staa inauguraa el campanil, faa sù arent al dòmm de San March.
La città l'ha subii - come quas tutt i città del temp - anca sossenn pestilenz ed epidemii (in del 1444, in del 1485, in del 1556 e in del 1576), ma quella peggior l'è stada quella del 1630, quand che l'è mòrta quas la medà de la popolazion.
In del XIV secol Pordenon la s'è slargada grazie ai commerz portaa del fiumm e in del 1314 el status de città.

El 20 april 1508 el capitan Bartolomeo d'Alviano l'è entraa a Pordenon per cunt de Venezia, e l'ha tòlta via ai Asborgh. Venezia l'ha mantegnuu la città domà per on ann, perchè in del 1509 Pordenon l'è tornada a l'Austria. A bon cunt, in del 1514 el Bartolomeo d'Alviano l'ha reconquistada. Venezia l'ha minga governaa direttament la città, ma l'ha dada pròppi al d'Alviano. A la soa mòrt (1515) gh'è succeduda la miee Pantasilea Baglioni, e poeu el fioeu Liviano, fina al 1537.

In quell ann Pordenon e i sò territòri aproeuv hinn passaa sòtta el contròll dirett de la Repubblica de Venezia e gh'hinn restaa per pussee de duu secol e mezz. La Serenissima l'ha mantegnuu i statut de la città e la n'ha reconossuu i privilesg che Pordenon l'aveva ciappaa sòtta l'Austria e l'ha faa in moeud che l'economia pordenonesa la fioriss, cont el realizzà on pòrt noeuv e cont el rend pussee fòrt l'artisanaa.

Con la toma de Venezia, Pordenon l'ha vist on primm retorna a l'Austria, segutaa de la parentesi napoleòniga. Dòpo el Congress de Vienna, Pordenon l'ha faa part del Regn Lombard-Venet, fina al 1866, quand che l'è passada al Regn d'Italia.
Dòpo l'Unità d'Italia, Pordenon l'è diventada ona città industrial.