Jean-Baptiste Jules Bernadotte

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Bernadotte

Jean-Baptiste Jules Bernadotte, dopo conossuu 'me Carlo XIV Giovann de Svezia e Carlo III Giovann de Norvegia (in svedes: Karl XIV Johan; in norveges: Karl III Johan; Pau, Pyrénées-Atlantiques, 1763 - Stuculma, 1844) l'è staa on general frances e poeu re de Svezia e de Norvegia.

L'ha scominciaa la soa carrera militara in de l'esercit frances in del 1780 e in del 1794 l'è vegnnu general.
L'ha combattuu in sul Reno (col vincc a Limburgh in del 1796) e duu ann dopo l'è staa scasciaa via per avè criticaa la guerra contra la segonda coalizion. El s'è sposaa con la Desirée Clary.

Tornaa in de l'esercit, l'ha combattuu ben a Austerlitz, ma in del 1807 l'è staa scasciaa foeura anmò 'na volta per come 'l s'è comportaa a Jena (indove l'è minga 'ndaa a vuttà el Napoleon) e a Auerstädt (indove l'ha minga vuttaa el Davout). El s'è salvaa domà perchè 'l Davout l'è riessii istess a vincc, e perchè la Clary l'era stada on'amanta de l'imperador.
Tornaa ancamò 'na volta l'è riessii a vincc contra i Prussian a Lubecca e poeu a Mohrungen, Spanden e Linz, ma per la terza volta l'è staa mandaa via, dopo la battalia de Wagram.

Però l'è staa eleggiuu princip de Svezia, indove che 'l Carlo XIII a l'era senza fioeu. L'ha mettuu la soa forza militar al servizzi del sò paes noeuv.

De princippi el s'è mostraa amis di Frances, ma quand che quei là hann occupaa la Pomerania, che l'era svedesa, in del 1812 l'ha scominciaa a cambià leanz. In del 1813 l'ha tolt part a la Campagna de Germania contra el Bonapart, col batt l'Oudinot a Gross Beeren e 'l Ney a Dennewitz, poeu l'ha tolt part a la Battalia de Lipsia. Però poeu dopo l'è pù combattuu contra el sò vegg imperador.

In del 1814 la Svezia l'ha nettuu la Norvegia e in del 1818 el Bernadotte l'è vegnuu re. La soa dinastia l'è sul trono de Svezia anca al dì d'incoeu.