Gesa del Paradis

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El defoeura de la gesa.

La Gesa del Paradis (italian: Chiesa di Santa Maria al Paradiso) a l'è ona gesa catolega de Milan.
La se troeuva in del center storegh in sul Cors de Porta Vigentina.

L'è part de la Comunità Pastorala di Sant Apostoi, insemma a la Gesa de Sant Antoni Abaa, la Gesa de San Franzesch de Sales, la Basilega de San Calimer, la Gesa de San Nazar e la basilega de Sant'Ufemia.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La prima preja de la gesa l'è stada missa giò ai 27 de giugn del 1590 de l'arcivescov de Milan Gasper Viscont. On temp a l'era la gesa del convent di terziari francescan, poeu in del 1783 gh'è rivaa lì i Servitta. Quei là s'hinn portaa adree on quader de Santa Luzzia e, soratutt, la preja (che adess a l'è in del center de la navada) indè che segond la tradizzion el San Barnaba l'ha pientaa la cros el dì che l'era rivaa a Milan, ai 13 de marz del 51.
In del 1827 l'orghenista Antoni Brunell el gh'ha miss el sò ustrument a trasmission mecanega, che l'è guarnaa anca al dì d'incoeu; in del 1897 i hann taccaa a fà i restaver de la faciada (che l'è restada barocca). In del 1962 la gesa l'è vegnuda ona parocchia.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]