Emilian (imperador)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Moneda con scià la faccia de l'Emilian

El March Emilio Emilian, mej conossuu cont el nomm de Emilian (Marcus Æmilius Æmilianus in Latin; Gerba, 207/213 - Spolee, settember del 253) l'è staa imperador roman in del 253. L'è staa on tipigh esponent de la crisi del III secol.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'ascensa al trono[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Emilian l'è nassuu a Gerba (isola de la Tunisia) e l'era de origin africana. L'ha sposaa la Cornelia Supera, anca lee africana.

L'è vegnuu on general e l'era staa mandaa in de la Mesia de Sotta in del 252. La situazion al temp l'era molto dura, perchè on ann prima l'imperador Decio l'era mort insema al sò fioeu in de la battaglia de Abrittus contra i Gott. El noeuv august, el Trebonian Gall, l'eva stringiuu ona pas coi German con la qual Roma la gh'aveva de dàggh a lor ogni ann on tribud. Se sa però che l'Emilian l'è riessii a batt i Gott in d'ona battaglia in del 253: la reson del sconter l'è stada o la volontà de difend i città de la region o quella de pagà minga anmò el tribud.

Per quella vittoria chì, i legion de l'Emilian l'hann proclamaa imperador, contra el Trebonian Gall che l'era minga staa bon né de batt i Gott, né de batt i Persian, né de batt la peste a Roma. L'Emilian donca l'ha scernii de partì per l'Italia coi sò soldaa prima che ghe rivass anca el Valerian, on general fedee a l'imperador. Per 'sta reson el Senad l'ha deciaraa l'Emilian hostis, cioè nemis del Statt. A bon cunt, l'Emilian l'ha vingiuu la battaglia contra l'imperador arent a Terni. El Trebonian Gall l'ha provaa a scappà e l'è rivaa fina a Folign, ma lì i sò soldaa l'hann tradii e ghe l'hann portaa mort a l'Emilian per avèggh ona recompensa. A l'era el luj del 253.

La fin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vist che 'l Senad al princippi gh'eva minga tanta voeuja de deciaràll imperador, l'Emilian gh'ha promiss che 'l sò obbiettiv l'era domà batt Gott e Persian e che poeu el saria tornaa domà on general. Inscì l'è riessii a vegnì imperador e a nominà augusta la soa miee Cornelia Supera. I storigh disen che 'l sò governo l'è minga staa tropp violent.

Ma intrattant el Valerian l'era rivaa giò in Italia e 'l gh'aveva intenzion de vess lù el noeuv imperador. A la fin de l'estaa i duu rivai s'hinn scontraa, ma poeu i soldaa de l'Emilian l'hann tradii e l'hann coppaa tra Narni e Spolee. Forsi el gh'è staa on sò general ciamaa Silbannach che l'ha provaa a resist a Roma contra el Valerian, ma l'è staa battuu anca lù.

Quand che 'l Valerian l'è diventaa imperador l'ha daa a l'Emilian e a la soa miee la damnatio memoriæ.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]