El Volgar

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
De vulgari eloquentia, 1577

El Volgar (De Vulgari Eloquentia) a l'è on trattaa del poeta fiorentin Dant Ligher, scrivuu al princippi del Tresent.
Anca se 'l sò argoment a l'è quell de la lengua volgar, el trattaa a l'è staa scrivuu in latin, per podè vess lengiuu di letteraa de tutta l'Europa de quell temp.

Storia e strutura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Segond i storegh de la litteradura italiana, el trattaa el sariss staa scrivuu in del period 1303-1305.
L'oeuvera, in di intenzion de l'autor, la gh'aveva de vess spartida in quatter liber: vun de introduzion sora el volgar e 'l besogn de cattànn foeura vun iluster, i alter trii a proposet di vari stil litterari.
Purtropp, el trattaa el finiss a l'improvis prima de la fin del segond liber.

I tema[Modifega | modifica 'l sorgent]

Primm liber[Modifega | modifica 'l sorgent]

Con quell liber (l'unegh intregh) Dant el toeu part al dibattit in su la lengua volgar e sora la soa litteradura: al temp, defatt, el podè del latin a l'era anmò bell fort, e l'era doperaa per la pupart di atività litterari. Dant inveci el pensa che 'l volgar el sia pussee nobel del latin, perchè l'è la lengua che la se imprend quand che se nass e se cress, intant che 'l latin a l'è domà ona lengua artificial che se studia a scoeula. Per spiegà i sò argomentazion, Dant el fa ona longa spiegazion de la fonzion del lenguagg (che l'è on lavorà che gh'hann domà i omen, già che i besti e i angiol ghe n'hann minga besogn) e de la soa storia. Per lù, infatti, la lengua originaria l'era l'Ebraich, parlaa giamò de l'Adamm in del Paradis, e che poeu hann conservaa domà i Giudee. I alter nazion del mond, dopo la storia de la Torr de Babell, hinn staa condannaa a parlà tanti lenguagg diferent, e per 'sta reson s'hinn spantegaa in gir per el mond, e quella chì l'è l'origin del volgar (per podè comunicà tucc insemma, donca, el saria staa inventaa el latin 'me lengua scrivuda). In de la zona del sud de l'Europa, el Dant el recognoss la presenza de trii lenguagg parent vun con l'alter: l'Ocitan (che 'l catta dent anca el Catalan), el Frances e l'Italian (cioè tucc i parlà de l'Italia). L'Italian, a soa voeulta, a l'è spartii in quattordes volgar municipai, spartii in dò zonn principai (d'ona banda e de l'altra di Penin).
Cuntaa su tutt 'sti robb, el Dant, el scomincia a cercà on volgar tra quei italian che 'l sia inscì bell de vess bon de vegnì la lengua litteraria di italian, inscambi del latin; nissuna di variant che 'l toeu in esamm però la someja avèggh i qualità che lù l'è dree a cercà: se salven domà el sicilian, el bolognes e 'l toscan doperaa d'on quai poeta. Donca per lù l'è ciar che se pò minga cercà in di città on volgar italian degn de 'sto nomm: la pupart di oeuver poetegh scrivuu in italian l'è troppa provincial (anzi, municipal) per vess representativa de tutta l'Italia. El Dant alora el tacca su a fà on elench di qualità che 'l gh'ha de 'vèggh el volgar italian. Quell lì el gh'ha de vess:

  • Iluster: perchè 'l gh'ha de dàggh luster a chi le dopera
  • Cardinal: perchè 'l gh'ha de vess compagn del carden de la porta, el pont de riferiment per tucc i volgar italian
  • Regal: perchè 'l gh'ha de vess doperaa a la cort del re (se ghe ne fudess vun in Italia)
  • Curial: perchè 'l gh'ha de vess doperaa in di tribunai

Segond liber[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del segond liber inveci el Dant el scomincia a spiegà come l'è che vann doperaa i vari stil del volgar iluster.
El volgar iluster el pò vess doperaa sia per la prosa che per la poesia, ma minga per tucc i poeta: domà quei pussee bravi e abil hinn degn de drovàll. Inoltra, el volgar iluster el va ben per scriv i robb pussee volt, cioè l'epica, la poesia d'amor e la religion.
Dopo d'avè trovaa i argoment, el scomincia a cattà foeura i stil metregh pussee giust per el sò volgar iluster. El stil che 'l ghe par el pussee degn a l'è quell de la canzon. De chì, el tacca a parlà de come l'è che vann scrivuu giò i canzon tragich (el numer de vers, la soa natura, i fras, i paroll che vann doperaa, la soa division in stanz, i sò melodii, i rimm, i sillabi). Per fà quell lavorà chì, che l'è bell teoregh, despess el se vutta cont el fà di citazion de vari poeta, e anca sò poesii. Intant che l'è dree a taccà su de parlà de la relazion in tra i vers e i sillabi, el Dant 'l mocca lì el liber a l'improvis e 'l va pu inanz a scrivel giò.

Caratteristegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

El liber, come emm giamò dit, a l'è scrivuu giò in del latin scientifegh del Tresent. Già che l'è on trattaa, el Dant el dopera tutt i art argomentantiv che 'l cognoss, e 'l tira foeura esempi de tutta la coltura del sò temp. Donca l'è pien de sillogismi, oltra che a riferiment a la coltura classega (per esempi el Vergili) e a la Bibia. Manchen minga di riferiment a la situazion politega del sò temp, per esempi col cità la fin de la dinastia sveva in Sicilia. L'è bon anca de parlà de la soa condizion de esiliaa,
Inoltra, tucc duu i liber hinn ricch de citazion de alter poeta volgar de l'epoca, e anca pussee vegg. On gran spazzi ghe l'hann soratutt i poeta provenzai, compagn de Arnaut Daniel, Bertran de Bertadorn e Giraut de Bornelh.

La fortuna del liber[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Volgar a l'è staa vun di basei fondamentai in de la quistion de la lengua che la vedeva frontàss i sostegnidor del latin contra quei del volgar e, pussee inanz in di secoi, in tra i sostegnidor del fiorentin contra a ona koinè toscana generica.
El liber a l'è anca important perchè l'è 'l primm che 'l tira foeura i definizion de lengua d'oc, 'lengua d'oïl e lengua del sì, che vegnen doperaa anca al dì d'incoeu per parlà de Ocitan, Frances e Italian.

«Donca, la lengua de la qual semm dree a parlà la gh’ha tre formi, comè che l’è staa ditt sora: vergun el dis oc, alter oil, alter sì.»
(Liber I, capitol IX)

Inoltra a l'è 'l primm test che 'l cunta su di vari lenguagg de l'Italia: per 'sta reson, anca incoeu el ven citaa denter tucc i liber de lenguistega italiana.
La prima traduzion in italian del Volgar a l'è stada fada su del Gian Giorgio Trissino in del Cincent.

L'importanza per el lombard[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca se l'è consideraa important soratutt per la litteradura italiana, El Volgar el gh'ha di aspett interessant anca per la lengua lombarda. Prima de tutt, in del primm liber a troeuvom vuna di primm citazion (anca se l'è ona parodia) in lombard de tutta la storia de quella lengua chì: quand che 'l gh'ha de parlà del volgar di Milanes e di Bergamasch, el Dant el tira foeura ona citazion parodega del lombard fada su d'on toscan, che la fa inscì:

«Enter l'ora del vesper, ciò fu del mes d'occhiover.»

In quella citazion chì, anca se l'è piscinina, se troeuven di caratteristegh che hinn lombard de bon: per esempi, l'elision de tutt i vocai atonegh foeura che la A. Inoltra, la parola occhiover (milanes: ottober) la presenta di vesinanz cont el lombard oriental ottover (parnonziaa [u'tuer]) e soratutt cont el lombard alpin occiover (parnonziaa [u'tʃuar]).
Pussee inanz inoltra el Dant el ne cunta su che anca a Padova se parla on volgar compagn de quell de Verona e de Bressa, segn che on temp in de la pianura veneta se parlava ona lengua compagna del lombard e che poeu, dopo de la colonizzazion veneziana, la s'è retirada semper pussee invers i confin del dì d'incoeu.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]