Lengua catalana

De Wikipedia
(Rimandad de Catalan)

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Catalan (Català)
Oltre denominazion : Valenzian, Balear, Alguerès, Fragatí...
Parlada in : Andorra, Francia, Italia, Spagna
Rejon : Europa
Parlants : 9,1 milion
Ranking : 93
Classifegazion jenetega : Lengue indoeuropee

 Lengu Italich
  Lengov romanze
     Uccitano-Rumanza

status ofiçal
Lengua ofiçala de : Andorra e Spagna (domà in Catalogna, Comunità Valenziana e i Isole Balear)
Regolad de : Institut d'Estudis Catalans
codex de la lengua
ISO 639-1 ca
ISO 639-2 cat
ISO 639-3 {{{iso3}}}
SIL cln
varda anca: lengua

La lengua catalana l'è una lengua rumanza parlaa da circa des milion ad person in Andora, Francia, Spagna (Catalogna) e incasi' in Sardegna (a Alghero). Al dialet parlaa int'la comünità Valensiana l'è ciamaa valencià, mentar cul parlà in t'jisul Balear l'è ciamaa balear. Al Catalan l'ha influenzaa tanta lengu regiunal d'Italia, suratüt cui che j'henn parlaa int'i region che j'henn stat suta a la duminazion d'Aragona. I lengov pussee compagne del catalan inn l'occitan e l'aragones.

Wikipedia
Wikipedia
Cunsültee la edizziun də la Wikipedia in Catalan

Evulüziun del latin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Latin vulgar Catalan Lumbard
BENE ben
CATENA cadena cadena
*COLPU cop culp
*CORE cor cör
FALCE falç folc
LIBERU lliure liber
MAGIS més püssee/pü
MANU man
NOCTE nit nocc/nòt
PATRE pare pader
*PAUPERU pobre pover
PECTU pit pecc/pèt
POPULU poble popul
TOTU tot tüt
*VECLU vell vegg

Dialet[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cartína dialetal de la lengua catalana

Del 1861, Manuel Milà e Fontanals i hann prupost una division del catalan in dü bloch dialetal: Catalan uriental e Catalan ucidental. Quela division chì la gh'ha no una linea precisa che, l'è pütost un grüp de zonn de transizion, föra che per el cas di isul.

Al Pader Noster Catalan[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pare nostre, qui esteu en el cel, (Pader noster che te seet in céel)
sigui santificat el vostre nom, (che'l sia fáa sant el to nom)
vingui a nosaltres al vostre regne, (che'l vegna 'l to regn)
faci’s la vostra voluntat, (che'l sia fáa 'l to Vurè)
aixì en cel come en la terra. (inscí 'ma in Céel, anch in sü la tera)
El nostre pa de cada dìa doneu-nos avui, (Dan incö el nost pan de tücc i dí)
i perdoneu-nos les nostres culpes, (e perdunen i noster pecáa)
aixì com nosaltres perdonem els nostres deutors. (inscí cum anca nüm ghe perdúnum a quij che n'hàn fáa un tòrt)
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació (e ménen minga in de la tentassiún,)
ans deslliureu-nos del mal, amen (ma libéren del máa e che'l sía inscí!).

Vus curelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]