Dotrina Hallstein

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
L'Hallstein

La dotrina Hallstein a l'è stada la politega foresta che la Germania Ovest gh'è stada adree fina ai agn '60 del '1900, che la ciapa el nom del Walter Hallstein, sota-secretari del ministeri del 1951 al 1958. La prevedeva che ogni relazzion diplomatega con la Republega Democratega Todesca l'era de consideràss ostil e che donca i relazzion con la Republega Federal sarien stade s'cepade, inscì l'era impossibel havégh relazzion sia con Berlin che con Bonn. L'unega ecezzion l'era l'Union sovietega, in virtù del so roeull 'me potenza ocupanta.

Vers la fin di agn '60 a l'è stada aplicada con men de coerenza e l'è stada sospenduda grazzia a l'Ostpolitik, che l'ha normalizad i raport in tra i do Germanie. A bon cunt, a l'era fondada in su l'ideja che la Germania Ovest la gh'havess un mandad esclusiv in su tuta la Germania e che donca recognosser un Stat dent de lee la saria stada 'na roba contraria ai so interess.

La Germania Est la gh'haveva una soa dotrina compagna ciamada dotrina Ulbricht, che ghe proibiva ai member del pat de Varsavia de havégh relazzion con la Germania Ovest.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]