Clivia miniata

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Clivia miniata
foeuj e fior
foeuj e fior
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: liliopsida
Ùrden: Asparagales
Famìa: Amaryllidaceae
Zèner: Clivia
Spéce: Clivia miniata

La Clivia miniata a l’è ona pianta scigollosa che la parten a la famiglia di amarillidacei.[1]

Etimologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El nòm de quèll géner chì a l’è ‘n’omagg a lady Charlotte Clive, duchèssa de Northumberland.[2]

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l’è ona pianta sempreverda, che la cress adasi, con grand foeuj a forma de nàster dispòst come 'n crespìn, del center del quàl la noeuva vegetazión e i fust di fior i pàrten: I fust di fior gh’hànn su in su la scima on mucc de fior a forma de campanìn de color narànz. La pianta raggiòng di grandèzz arént al mèzz meter d’altèzza e di vòlt pussée. Di esemplàr madùr fiorissen con vigór cont el mandà foeura on mucc de sfronzón a la base de la pianta, a fa sùsude di cespùli spèss. A hinn di piant senza òrghen ipogèi de riserva.{senza di font}

Radis[Modifega | modifica 'l sorgent]

Carnós, con di rizòma a forma di còrd, che quajvoeuna la salta foeura del terrìsc.

I foeuj
I fior

Foeuj[Modifega | modifica 'l sorgent]

A forma de nàster con la scima ottusa, largh fin a 6 ghèj e longh fin a 70. La lastra de la foeuja l’è resistenta e lustra, de colór verd scur in su la pagina de sora e verd pussée ciar in su quèlla de sòta. I foeuj pàrten direttamént di radìs, inscì de fàa su 'na sòrta de crespìn. L'emissión de noeuv foeuj la succéd in del center de quèlla struttura chì, prima vèrs dèstra poeu vèrs sinistra. In quèlla manéra chì, i feouj pussée distànt del center de génesi, e donca pussée arént al terrén, sarànn quièj pussée vègg.

Fiorescenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Compagna de ‘n’ ombrèlla a la fenitiva cha la gh’hà su infra i 10 e i 20 fior.

Fior[Modifega | modifica 'l sorgent]

A forma de pedrioeu, dritt, de colór ross-naránz.

Frutt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Borlìtt ross carnós che gh’hànn denter tra i du e i quatter soménz a forma de sfera. La somenza, quand che l’è madura, l’è bòna de germejà quand che la se trouva ancamò denter in del frutt.

Reproduzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

È l'unega spéce del gener Clivia che la soa polverinna la ven missa in manera entomogama. In natura la ver trada innanz grazie ai mosch, i av e i lepidòpter del géner Papilio.{senza di font}

Destribuzion e condizion de l’ambient[Modifega | modifica 'l sorgent]

I sit de ombrìa e ùmed de l’èst/sud èst del Sudafrica.{citazion necessaria}

Tassonomia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Clivia miniata var. citrina

Varietà[Modifega | modifica 'l sorgent]

Clivia miniata var. citrina S. Watson[3]

Ibrid[Modifega | modifica 'l sorgent]

On sò ibrid infra i speci ciamàa Clivia x cyrtanthiflora el se troeuva in commèrcio, incroseggiadura intra la C. miniata e la C.nobilis, bòna de fiorì dò o trèe vòlt per ann.{senza di font}

Utilizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pianta domà de ornamént. Coltivada come pianta d'appartamént per el fojàmm spléndid e ‘l profùmm di fior de primavera/estàa. Tutta la pianta l’è velenósa degià che la gh’hà dent el Lycorine, on alcalòid cristallìn presént anca in del gèner Narcissus.{senza di font}

Coltivazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

De già che a hinn di piànt che vìven in di ambiént doe che i pioeuv hinn concentràa de primavera/estaa, d’inverna gh’hàn de vèss irrigà pòcch, invèci d’estàa gh’hànn besògn d’ona granda quantità de acqua e d’on alt tass de umidità relativa. Se consilia donca de coltivà i Clivi in vas e mèttej de foeura d’estàa, in d’on sit sberlusènt ma umed e fresch, lontan di ragg del sol e de dacquàj regolarment con l’evità i ristàgn de acqua che podarien caosànn la marsciura. D’inverna a se podarà mettela denter in del’appartament, se l’è possìbil ind on sit assée pien de lus per inzigà la fioridùra che la gh’hà de vegnì, ma la soppòrta ben anca di condizión de scarsa illuminazión, degià che l’è ona pianta de la boschinna. Quant ai temperadùr i condizión òttim hinn comprés infra i 15°C e i 25°C. Ind la stagión de l’inverna sia i esemplàr grand sia chi molt gióvin soppòrten comunque di temperadùr d’on quàj grad sora i 0°C. De tucc i manér a l’è importànt de mèttela foeura minga quand che gh’è el gel.

Esposizion infra la mèzza ombrìa e l’ombrìa totál.

Moltiplica[Modifega | modifica 'l sorgent]

La via pussée svèlta e fonzionál per ottegnì di piànt vigorós e de fioridura svèlta l’è quèlla vegetativa, per mèzz de la división di scèpp che se fànn a la base de la pianta. Diversamént, de primavera se pò sominà la somenza madurada in del cors de l’inverna in su la pianta. Quand che i borlìtt hànn raggiùnt la coloridùra rossa brillanta e donca a hinn madùr aprìj e donca nettà via la somenza de la polpa. Mètt giò ona somenza per ògni vas di 8 cm de diameter cont on bon terrìsc universál (o mèj terrìsc mes’cià con sabbia e torba). On bon métod per sicurà el germèj l’è quèll de lassà la somenza tal quàl sora la pianta, in del sò borlìn fin tant che lu el comenza a scurìss e sugàss, e donca borlà giò in tèrra. S’ a se tasta on quàj frutt se notarà che gh’è di sgonfiadùrd ovùu a la radisina carnósa che ògni somanza l’hà giamò mandà foeura. La créscita a partì de la comenza la va adasi, e la fioridura la succéd minga, fin tant che la pianta l’è nò madura, dòpo circa 7 ann del someneri.

Disgrazi[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • coccinilia cotonosa
  • marsciura del collètt per spropòsit de acqua
  • smagg giald in sui foeuj per sbalz tèrmich per via de l’acqua de l’irigazion tròppa frèccia
  • foeuj res’ciad, lastra ingialdida: scarsitàa o spropòsit de acqua
  • seccadùr e zòn cancrenós: bursadura caosàa de l’espszizión dirètta ai ragg solar

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (EN) Clivia miniata (Lindl.) Bosse. URL consultad in data 19 settembre 2018.
  2. (EN) Clivia. URL consultad in data 19 settembre 2018.
  3. (EN) Clivia miniata var. citrina S. Watson. URL consultad in data 19 settembre 2018.

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]