Ciciarada:Epifania

Contegnûi da pàgina no suportæ in de âtre léngoe.
De Wikipedia
Te 'l savevet che
Te 'l savevet che
Quest articol chì l'è stad in la rubrica "Te 'l savevet che" in del period prima mità de sginer 2024

Befàna vs. Pasquèta[modifica 'l sorgent]

Adilbù ciamì pasquèta el dé de la befàna? --Ninonino (ciciarade) 10:24, 26 Avr 2013 (CEST)

Mé i l'ó mai ciamàda isé, ma g'ó ést che pò 'n söl sìto dal Dücàt i la mèt mè pusébel tradüsiù. --Luduan (ciciarade) 12:40, 26 Avr 2013 (CEST)
pò a mè 'l ó mai dovràt gnà sentìt, me se fìde mia tròp del vocabulàre del Dücàt, però gh'è de dì che l'è ciamàda isé ach söl Tirabosch e stès 'l gh'è 'n del Zapettini e alùra l'è pròpe isé e mè lasàl. --Aldedogn (ciciarade) 12:56, 26 Avr 2013 (CEST)
  • El dì de Pasquetta, ognun su la soa banchetta ([1]).
  • Pasquetta l'impieniss la calzetta ([2]).
  • A Natal pass d'on gall, a Pasquetta on'oretta, a Sant Antoni on'ora bona. ([3]; [4]; [5]).

--Eldomm (ciciarade) 13:15, 26 Avr 2013 (CEST)

L'è pròpe la prima che sènte. :-O
--Ninonino (ciciarade) 15:39, 26 Avr 2013 (CEST)

Magh, Bambin e sg[modifica 'l sorgent]

Ciao [@ Laurbereth], gh'hoo trii pont de domandà:

  1. Sem segur che l'è "Magh"? El vangeli bergamasch el gh'ha "Remage" e quell milanes "Mag"
  2. Bambin, almen in milanes, a l'è la forma (de sigur un coltism, ma regordemes che quand che se parlava de religion la messa l'era in latin fina al 1965...) bona per parlà propi de Gesù!
  3. Al moment (l'è no un gran criteri, ma la NOL l'è pussee un process che una Bibia) se scriv "sg" se gh'è la varianza dialetal "g"/"z". Sem sigur che un quajvun el dis "Zuli" per "Giulio" e "Zordà" per "Giordano"?

Hoo tolt via "roeul" perchè in NOL el se scriv no inscì. Sciking (dìm tusscoss) 19:54, 30 des 2023 (CET)[rispond]

Ciao, [@ Sciking]. Alora:
  1. Mì l’hoo coret perchè Mag con domà una g el me pariva minga sgiust in NOL. Se la forma coreta l’è Mag in MILCLASS, metegh Magg, o Remagi se te vœulet tegnì bona la version begomasca.
  2. Bambin l’hoo mai sentud, ma se te l’hee sentud tì cambiel pura indree. L’è nò un problema.
  3. Pœudi pensà che el problema che te gh’hee con la sg l’è che te la parnonziet semper coma una g dolza per la manera che te gh’hee tì de parlà, e alora quand te la vedet la te par destrana. A bon cunt, l’è però un’evoluzzion normal che la riva del latin anca lee, e l’è ben spantegada a nivell gallo-italegh. Tamen, se te la diset anmò compagn de mì, el te ven natural dovràlla in quei situazzion chì. Mì in Sgiuli e Sgiordan ghe vedi negot de fallad.
Per rœul, per mì scrivel con dò l l’è fallad. L’è compagn del sufiss -œul, e l’è ciar che la parnonzia sui generis la rivi perchè l’è una parolla datada de l’italian. Bon Natal, anca se in retard. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 22:28, 30 des 2023 (CET)[rispond]
  1. Si, l'è de sigur una pratega un poo foeura standard...
  2. Sì, te confermi che 'l se dis.
  3. Eh, anca per mi inn no "fallad", ma i ciamaria "foeura standard", anca perchè a bon cunt se metom semper la "sg" tanto val che la standardizom in d'un'oltra manera! :D Per adess i lassom.
  4. Se te spieghet mej quella roba li in del sportell, podom tiràlla indree a nivell de enciclopedia
Bon Nedal e bon ann! Sciking (dìm tusscoss) 19:51, 3 gen 2024 (CET)[rispond]