Epifania

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Quader de l'adorazzion di Magh

L'Epifania (ciamada a nivell popolar pasqueta o gabinat) a l'è una festa cristiana che la celebra la rivelazzion che 'l Gesù l'è el Dia fad carna. In del calendari gregorian la se celebra el ses de sginer, menter in quell sgiulian l'è el 19 del mes.

In del cristianesim ocidental el pont pussee important de la celebrazzion a l'è la visita di Re Magh al Bambin, donca el recognossiment del Signor de part di gentil, ma anca del miracol del matrimoni de Caanan e del batesim de Gesù, in quell oriental inscambi a l'è vist domà 'me un regord del so batesim in del Sgiordan, che l'havaria manifestad a l'om 'me fioeul de Dia.

Vist el roeull di Mag, che hann portad i cadò al Bagain, in varie colture eren lor chì a menà i regai ai fiolit per el temp de Nedal, roba che incoeu la resta per esempi in Spagna ma la s'è perduda in d'un quaj sit, indova che a menài l'è el Bobà Nedal, el Gesù Bambin o el San Nicola: in Italia, originariament del center ma incoeu spantegada in tut el paes, a gh'è la Befana, una veggia che la ghe porta di dolz ai fiolit, o del carbon se inn stad gram, e la ghe je met in d'una calzeta. In varie colture cristiane l'è vista 'me la fin del Nedal e 'l dì che se cava via i lus de la festa, e in d'un quaj sit se dis che se vun el se desmentega el gh'ha de tegnì su fina a la Madonna Scendiroeula, e fàll no el portaria mal.

In la tradizzion lombarda, l'Epifania l'è sociada al slongàss del dì dopo del solstizzi: se dis che a Nedal el se slonga 'me el pass de un gall, a Pasqueta (o a la veggeta, in di bande che la ciamen no inscì) un'oreta e a Sant Antoni un'ora bona.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]