Cecoslovacchia

De Wikipedia
(Rimandad de Cecusluvachia)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Cecoslovacchia
Cecoslovacchia – Bandera Cecoslovacchia - Stemma
(detai) (detai)
Mot: (CS) Pravda vítězí
La verità la vincc
Cecoslovacchia - Localizazion
Cecoslovacchia - Localizazion
Daits aministrativ
Nom ufiçal Československo
Česko-Slovensko
Lengue ufiçale cecch e slovacch
Lengue parlade cecch, slovacch, todesch, ongheres
Inn Kde domov můj
Nad Tatrou sa blýska
Capitala Praga
Politega
Forma de Stat Republica democratica (1918-1939, 1945-1948, 1989-1992)

Stat comunista (1948-1989)

Forma de govern Stat centralista (1918-1969)
Federazion (1969-1992)
President President de la Cecoslovacchia
Nassida 28 de ottober 1918 con Tomáš Garrigue Masaryk
Causa Desligazion de l'Austria-Ongheria
Fin 31 dicember 1992 con Václav Havel
Causa Desligazion
Territore e popolazion
Massema estension 127 900 km² ind el 1992
Popolazion 15 600 000 ind el 1992
Economia
Valuda Corona cecoslovacca
Comerci con Union Sovietega
Patt de Varsavia
Varie
TLD .cs
Prefiss tel. +42
Evoluzion storega
Prima al g'era Imperi Austro-Ungarich
Adess al fa part de Cechia e Slovacchia

La Cecoslovacchia (parnonzia lombarda /ʧɛkozluˈ(v)akja/ o /ʧɛkozlu(v)aˈkia/; in cecch Československo, in slovacch Česko-Slovensko, Československo prima dal 1990), l'é staa on Stat de l'Europa oriental esistii dal 1918 al 1992, quand che i Stat s'hinn spartii.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Origin[Modifega | modifica 'l sorgent]

El territori cecoslovacch el partegniva a l'Imper Austro-Ongarich che, borlaa dopo de la prima guerra mondiala, el permett al Tomáš Garrigue Masaryk de fondà la Cecoslovacchia e de governàlla dal 1918 al 1935, seguii poeu del sò strengg liaa Edvard Beneš.

Giamò de la mità del 1800, però, el nazionalism cecch l'è deventaa semper pussee fort e 'l Masaryk a l'era staa elegiuu al Parlament 'me esponent de l'autonomism cecch per i Giovin Cecch e per el Partii Realista Cecch. El František Palacký, inveci, l'ha fondaa pussee sociazion patriottich e l'era a favor de l'austro-slavism, ossia de 'na reforma federalista per i nazion slav in l'ambit de l'Imper.

Longh el period imperial la Boemia e la Moravia eren di important zon industriai cont di fort moviment nazionalista; inscambi la Slovacchia, part del Regn d'Ongaria, a l'era 'na region agricola sottadesviluppada cont on sentiment pussee debol, ma han faa su istess on unich Stat plurinazional.

In del period in tra i dò guerr a l'è staa l'unich Stat pienament democratich in l'Europa orientala e dal 1993 l'unich Stat a vessel anca a nivell legal.

Occupazion todesca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Occupazion todesca de la Cecoslovacchia.
Partizion cecoslovacca al 1939

In del 1930 la Germania la firma i accord de Monaco che deciden l'annession di Sudetenland, de lengua tedesca, a la Germania e de 'na bona part de la Slovacchia a l'Ongheria El rest de la Slovacchia l'era integraa in la Cechia con granda autonomia. El 15 de marz 1939 la Germania la annett tutta la Cechia, e l'è deciaraa el Protettoraa de Boemia e Moravia. L'ideja de la Germania a l'era de fà on genocidi coltural di Cecch, cont l'espulsion de l'Europa di leader e la germanizzazion de la lengua e di toponim, vist che i cecch eren consideraa di untermenschen de origin mongoloida.

La Germania a l'era reppresentada de Reinhard Heydrich, mazzaa in del 1942 in l'operazion Anthropoid. In del 1943 el noeuv governator Karl Hermann Frank el manda 350'000 cecch a lavorà in del Reich. La pupart di cecch a l'è stada bona in del period, anca se gh'è stada 'na piscininna resistenza ceca.

El period a l'è staa assee scur per la Cecoslovacchia, che l'ha vist di 36'000 ai 53'000 mort, pussee la distruzion de la popolazion ebraica boema-morava, de pussee de 100'000 personn. A bon cunt, però, el numer general di gent a l'è aumentaa.

El 3 de magg del 1945 l'armada americana del General Patton l'entra a Pilsen e 'l 5 de magg l'Armada Rossa la entra a Praga.

Cecoslovacchia socialista[Modifega | modifica 'l sorgent]

Revoluzion de Velluu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Revoluzion de Velluu.

In del 1987 el leader comunista Gustáv Husák el dis de vorè seguì la perestrojka in Cecoslovacchia, ma in pratica el fa no. El 17 de dicember, per i sò 70 agn, el se dimett de càpo del Partii Comunista, ma minga de president cecoslovacch, vist anca i volontà di àlter member del partii de primeggià. A l'è elegiuu segretari el Miloš Jakeš.

El process cecoslovacch el remandava tutt al 1990, cont irritazion di leader sovietich. Intant i stil de vita occidental, grazia ai TV todesch e austriegh, s'hinn spantegaa pussee e in del dicember 1987 500'000 cattolich firmen on appell per la libertà religiosa, seguii poeu de la manifestazion de la candela.

El 16 november 1989, in occasion di recorrenz del sacrifici del Jan Palach e di revoeult antinazista del 1939, scomincia la revoeulta anticomunista, e 'l 17 de november a gh'è di grand manifestazion.

In del giugn 1990 a gh'è i primm elezion liber, che seguissen on governa de coalizion indova el partii Comunista a l'éra in minoranza. El Forum Civich de Václav Havel el vincc, e 'l se dimostra 'na forza mìnga bona de governà, tant che la se disliga pocch dopo. El Partii Civich Democratich del Václav Klaus el deventa vuna di forz pussee important del paes.

Dissoluzion pacifica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Dissoluzion de la Cecoslovacchia.

I tension in tra el grupp nazional cecch e quell slovacch deventen semper pussee fort. La Cechia, dal 1991, l'ha bloccaa i trasferiment de danee vers de la pussee povera Slovacchia.

El 17 de luj del 1992 el parlament slovacch approeuva la deciarazion d'independenza de la nazion slovacca. I primm minister Václav Klaus e Vladimír Mečiar se incontren e deciden per la secession, a l'epoca avversada de 'n bon numer de cecch e slovacch. El president Václav Havel, in disaccord cont la scerna, el se dimett. Anca el President del Parlament Alexander Dubček, per protesta, el se refuda de firmà di legg ch'avarien impedii a la pupart di personn inzigaa cont el vegg regimm comunista de 'vègh di carich politich.

El 13 de november l'è approvada la legg costituzionala 541 che la definiss i confin interni, e 'l 25 november la legg costituzionala 542 la deciara la separazion per el 31 de dicember del 1992.

Economia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopo de la Segonda Guerra Mondiala el Paes el deventa on Stat comunista a economia pianificada sotta la guida de l'Union Sovietega. Vuna di industrij pussee important del Stat a l'era quella metallurgica, che però la dipendeva assee de l'importazion de l'ester, e anca l'estrazion mineraria e la manifattura eren assee important, seguii poeu de la chimica, del tessil e de la produzion di macchin. La Cecoslovacchia, con la ČKD Tatra, la faseva su la pupart di tram doperaa in del blocch oriental. La pupart di esportazion, in d'on quaj agn addirittura l'80%, a l'era vers di Stat comunista.

L'agricoltura a l'era men importanta del settor secondari, ma l'era bona de garantì 'na bona produzion, bona per alimentà el Stat se 'l ghe fuss staa bel temp. A l'era el Stat satellit de l'URSS cont el consum de carna pussee volt.

La valuta del Stat a l'era la corona cecoslovacca. A la fin del comunism a l'era valutada 5,4 coron per dollar, cont on cambi turistich de 10 coron per dollar. El liber mercaa l'ha accettaa el tass del mercaa negher de 30 coron per dollar.

Coltura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nazionalità[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Cecoslovacchia a l'era, anca a nivell legal, on Stat plurinazional.

I dò nazionalità pussee important eren quèlla ceca e slovacca, che dann el nomm al Stat.

Minoritari eren la nazionalità todesca, eradicada dopo di decrett Beneš, la nazionalità ongaresa e la nazionalità rom.

Mass media[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del period pre-comunista la democrazia l'ha permittuu on bon desvilupp de la libertà de pubblicazion: I giornai pussee important eren Lidové noviny, Národní listy, Český deník e Československá republika.

Cont el nazism e 'l comunism a hinn staa mettuu di formi de censura, di voeult anca assee dur, per impedì i critich al regimm e i media pussee important eren sotta el controll di autorità.

Dopo de la Revoluzion de Velluu a l'è stada remettuda la libertà de stampa.

Musica e teater[Modifega | modifica 'l sorgent]

Religion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Prima del comunism la Cecoslovacchia a l'éra assee religiosa e messedada, cont ona prevalenza cattolica.

El comunism l'ha inveci sbassaa la libertà e la presenza di religion e l'ha determinaa anca a on rafforzament de la Gesa Cattòlega. La Cechia a l'è semper stata pussee atea, e incoeu a l'è vun di pocch Stat a maggioranza atea de l'Europa.

Sport[Modifega | modifica 'l sorgent]

I sport pussee important in la Cecoslovacchia eren el folball, el tennis, l'hockey e la ginnastica.

El folball, a differenza del rest del Blocch Oriental, a l'éra professionista e la selezion de folball de la Cecoslovacchia l'ha vinciuu di copp europee e l'è rivada in di fas finai de la Coppa del Mond. Giugador 'me Pavel Nedvěd, Antonín Panenka, Milan Baroš, Tomáš Rosický, Vladimír Šmicer e Petr Čech a hinn nassuu in Cecoslovacchia.

In su l'hockey in sul giazz la selezion l'ha vinciuu on poo de medaj a nivell olimpich cont giugador 'me Peter Šťastný, Jaromír Jágr, Dominik Hašek, Peter Bondra, Petr Klíma, Marián Gáborík, Marián Hossa, Miroslav Šatan e Pavol Demitra.

Tennista cecoslovacch a hinn staa Ivan Lendl, Jan Kodeš, Miloslav Mečíř, Hana Mandlíková, Martina Hingis, Martina Navratilova, Jana Novotna, Petra Kvitová e Daniela Hantuchová.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]