Bernard Zenal

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Madona e i Sant.
Politich de San Martin, 1481-1485
Adorazzion del bambin, Los Angeles, Getty Museum (ciapad del politich de Cantù)

El Bernard Zenal, anca Bernardin de Trevij (Trevij, 1463/1468[1] - Milan, 10 de fevrer 1526) a l'è stad un pitor e architet lombard.

Biografia e opere[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’è nassud a Trevij fioeul del Martin ‘me l’è documentad in di at che indichen i sò origin bergamasche de lu: “Bernardus de Zenaliis de Trevij”. In memoria del pader l’ha ciamad de vesser soterrad de mort in la capella de san Martin de la Gesa de la Riva a Milan, indove l’era monegh el fradell Giordan,[2] inveci la fioeula Maria Lucrezia l’era andada a monega domenicana del monaster di San Lazar. Se conserva l'at de dotazzion de la sgiovina del 1516, del qual el Bernardino Luini l’è stad testimoni.[3]

Documentad in la scoeula di pitor milanes fina del 1481, cità che a l’ha vedud present per pussee de quarant'ann, el Zenal l’ha firmad in del 1485 el Politich de San Martin, opera monumental per la gesa de San Martin e Santa Maria Assunta a Trevij, del impiant prospetich rigoros, insema al Bernardin Butinon che l’era de l’istess paes. L'opera l’è stada definida del Roberto Longhi: la strutura spazzial pussee ciara che la seconda metà del Quater-cent la n’ha dad a nun in Lombardia. De sicur el vesser de l’istess paes l’ha favorid la relazzion intra i du artista che hann lavorad insema almen per on decenni.

Poeu l’ha lavorad insema al Jacopino de Mottis[2] per l’ornament de la prima capella a drizza e la terza a sinistra compresa ona part de la volta central de la Certosa de Pavia, e giusta in quell period chì l’ha lavorad anca insema a l’Ambroeus de Fossano, cont el qual l’ha spartid el ficc d’on local in la gesa de San Giovann in Lateran del 1487; la Madona del lat del Bergognon conservada in la pinacoteca de l'Academia Carrara la mostra la volontà del pitor fossanes de esibìss in d’on omagg al Zenal in la pitura del volt de la Vergin.[4]

Poeu l’è stad reclutad del Ludovico il Moro (in del 1490) per decorà ona sala del Castell Sforzesch de Milan. Semper insema al Bernardin Butinon, el Zenal l’ha afrescad i Storie de Sant'Ambroeus, opere soleni metude in la capella Grifi de la gesa milanesa de San Peder in Gessaa che lagodeva del patronad eclesiastich de l’Ambroeus Grifi, medegh important di Sforza dopo che i acord coi pitor Vincenzo Foppa e Troso de Monza a eren andad in fum.[4] El lavorà el prevedeva ona serie de piture che cuntaven su la vita del sant in vintot o trenta “capitoi”, ma questa forma de pitura chì che la domandava la ripetizzion di istess personagg tante volte l’era sossenn biasimada del Leonardo da Vinci che l’ha scrivud in sul manoscrit «Codice B» del 1490-1492:

«In che modo ho da fare la vita d'un santo compartita in mote istorie in una medesima fascia? A questa parte ti rispondo che tu devi porre il primo piano col punto all'altezza dell'occhio dei riguardatori d'essa istoria, e sul detto piano figura la prima istoria grande; e poi diminuendo di mano in mano le figure e casamenti in su diversi colli e pianure, farai tutto il fornimento d'essa istoria. Sul resto della faccia, nella sua altezza, farai albori frandi a comparazione delle figure, o angeli se fussimo al proposito dell'istoria, ovvero uccelli, o nuvoli, o simili cose; altrimenti non te n'impacciare, ché ogni tua opera sarà falsa»
(Capitolo B − Leonardo da Vinci)

Ancaben che sia dificil conosser i contat che hann menad el Zenal e el Butinon vesin al Leonardo, ‘sti du artista gh’inn andad adree a sò pedane.

Al scadé del secol noeuv par che ‘l Zenal el sia ‘dree a slontanàss del stil espressionista, compagn de l'arte del rinasciment ferrares, del Bernardin Butinon; de fat in di sò opere lì adree al 1500 hann tacad a trasparì di influss vistos de l'arte del Leonardo da Vinci, rilavorad in d’ona version personalissema, come l’è duvis in del politich depensgiud per la scouela de l'Imacolada Concezzion de Cantù (1502; scompartid intra il Jean Paul Getty Museum de Los Angeles, el Museo Bagatti Valsecchi e el Museo Poldi Pezzoli de Milan). In 'sti ann chì se osserva anca una certa vesinanza al stil de Bernardino Luini; diverse opere come la Pala Busti e l’ Anunciazzion (tucce e do a la Pinacoteca di Brera) mostren ona tal presenza contemporanea di stilema di du pitor de fà sospender el sgiudizzi de la soa paternità (senza lassà foeura l'ipotesi d’ona collaborazion di du artista).

In la gesa de Sant Andrea a Melz, el Zenal col Butinon l’ha fadeil tritich de l'Imacolada Concezzion coi oblator santa Caterina d'Alessandria a destra e a sinistra sant Ironem.[5] Gh’hemm anca de fà memoria de la soa presenza a Bressa, con la Deposizzion che l'è opera bella bellenta de la capella del Santissim Sacrament in la gesa di San Giovann Evangelista (1509), e che la sarà un’opera fondamental per i svilup de la pitura local (Altobello Melone e Ironem Romanino).

In del 1510 el Zenal el pitura la pala con la Madona col Bambin intra i Sant Ambroeus e Ironem, conservada al museo de Denver ma originariament ospitada in la gesa de San Francesch a Milan; de questi ann chì la gh’havariss de vesser anche la bella Circoncision – pala Lampugnani – conservada al museo del Louvre.[6] In del 1522 el ciapa el post del Giovanni Antonio Amadeo come architet del la fabrica del Dom de Milan, dopo havé curad, on quai ann indree, la realizazzion del gran modell fad de legn conservad nel museo de la catedral.[7]

El Giovann Paol Lomazz, che l’ haveva podud vedé diverse opere poeu perdude, el ne ricorda la gran competenza in di scurt e in la prospetiva e ‘l cita anca on tratad sò de lu sora l’argoment, che ‘l se troeuva pu.

El document che ‘l riporta la mort de l'artista l’è stad redigiud del Benedetto Bellabuco che ‘l n'ha indicad anca i qualifiche: “architectus singularissumus”, per riconosser la carega de architet per la fabrica del dom de Milan, ‘me sostitut del Giovanni Antonio Amadeo, quatada in di ultim ann de la soa vita.[8] El document l’indica che l'artista el gh’haveva el mal de la preja: “lapide affectus”, ma che l’era rivad ai novant’ann d'età. L'età la risulta sbajada desgià che l'artista l’haveva did che in del 1498 el gh’haveva domà trent'ann.[2]

Opere[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Di alter ipotesi in proposet de la data de nascita, ZENALE, Bernardino e Zenale, Bernardino
  2. 2,0 2,1 2,2 Facchinetti, p. 9.
  3. Verio Pini Grazioso Sironi, Bernardino Luini. Nuovi documenti biografici, Milano.
  4. 4,0 4,1 Facchinetti, p.12.
  5. A l’è minga confermada la committenza; riconossud da la soa simbologia a inn la CatArina Sforza, fioeula del Galeazz Maria Sforza, e el marid Ironem Riari. La soa presenza la fa vegnì in ment la congiura contra ‘l Galeazz Maria Sforza del 1476, riproposta in la capella Grifi e fada del Zenal e ‘l Butinon in la gesa de San Peder in Gessaa.
  6. Dipinto - Pala Lampugnani - Circoncisione - Bernardo Zenale - Parigi - Museo del Louvre. LombardiaBeniCulturali. URL consultad in data 29 luglio 2021.
  7. Modello ligneo del Duomo, Zenale Bernardino. LombardiaBeniCulturali. URL consultad in data 30 luglio 2021.
  8. Modell:Treccani
  9. La pianacoteca Malaspina. URL consultad in data 28 settembre 2020(arqiviad de l'url orijenal in data 13 febbraio 2021)
  10. Madonna del latte
  11. [https://www.artsbma.org/collection/saint-peter-the-apostle/ Saint Peter the Apostle Bernardino Zenale]
  12. Madonna and Child with Saints
  13. Saints Daniel of Padua and Louis of Toulouse
  14. Madonna Adoring the Child with Musical Angels
  15. San Francesco (inv. 987)
  16. Madonna con il Bambino e due angeli
  17. Pala Busti

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • M. Natale e A. Mottola Molfino a cura, Zenale e Leonardo. Tradizione e rinnovamento della pittura lombarda, catalogo della mostra, Milano 1982-1983, Milano 1983
  • Stefania Buganza, Bernardo Zenale in Mina Gregori (a cura di), Pittura a Milano. Rinascimento e Manierismo, Milano, 1998.
  • AA.VV., Chiesa di S. Andrea, Storia, Arte e Misteri Leonardeschi, Melzo, Associazione Amici di S. Andrea - Tipografia inchiostro Gorgonzola, 2005.
  • AA.VV., La Chiesa di S. Andrea a Melzo. Storia, arte, ricerche e misteri leonardeschi, Gorgonzola, Associazione "Amici di Sant'Andrea"-Inchiostro Arti Grafiche, Nuova edizione 2017.
  • Simone Facchinetti, Zenale, L'Eco di Bergamo Museo Adriano Bernareggi, 2009.

Vos correlade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]