Gesa de San Peder in Gessaa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«Campanin de San Peder in Gessaa
tì, dent per dent, quand tucc coccaven via,
là in de'l silenzi, al scur, tiraa tiraa,
te me fasevet bonna compagnìa
quand quel batacc di tò campann gelaa
je tormentava cont malinconia,
e la scighêra ghe smorzava i ôr
cont ona vôs de frècc, de raffredôr.»

La gesa de San Peder in Gessaa (italian: Chiesa di San Pietro in Gessate) a l'è ona gesa catolega de Milan.

La se troeuva in sul cors de Porta Vitoria, proppi denanz al Tribunal e arent a la contrada del Ciossett. A l'è on bell esempi de architettura del Quattercent lombard.

In de la gesa a troeuvom di afresch del Donaa de Montorfen, del Bernardin Butinon, del Bernardin Zenal e del Bergognon.

L'è part de la comunità pastoral di Sant Profeta, insemma a la Gesa de San Babila, a la Gesa de la Passion a la Gesa de la Madona de la Sanità e a la Gesa de San Franzesch de Paola

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Facciada con portal in stil lombard dopo del restaver del 1912 de l'architett Diego Brioschi

I primm testimonianz de la gesa a riven al secol XIII, quand che se parla de ona gesa dedicada ai Sant Peder e Paol, e tegnuda de l'orden di Umiliaa.
La gesa che gh'è adess però l'è stada fada su intorna al 1460, e l'è stada voruda di fradei Portinar, bancher fiorentin che viveven a Milan (e che g'hann daa i danee anca per la famosa capella de la Gesa de Sant Ustorg). El progett de la gesa a l'è de l'architett Guinifort Soree, che in quei agn el curava anca i lavorà de la Cà Granda e de la Gesa di Grazzi.
In del Cincent a gh'è staa slargaa l'absida e poeu gh'è staa giontaa di decorazzion barocch. In del Vottcent hann traa via el stil barocch e hann cercaa de reportà la gesa a l'aspett che la gh'aveva in del Medioev.
In del 1943 l'è stada bombardada: i bomb hann traa giò tutta la navada de dritta, e anca el convent che gh'era lì arent (gh'è restaa domà el cioster, che adess l'è dent al cortil del licee Leonardo).
Dopo de la guerra gh'è staa faa di olter restavor. Al dì d'incoeu la gesa la se troeuva sotta la parocchia de la Passion.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]