Assedi de Noara

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ol tradiment de Noara

L'Assedi de Noara l'è staa faa in tra el vott e 'l des de april del 1500, duranta la segonda guerra italiana.

Svolgiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

In su la fin del marz del 1500, on'armada francesa menada del re Luis XII de Francia l'è andada invers del Ducaa de Milan, difenduu de Luduvigh el Mor. I dò esercit s'hinn descontraa denanz a Noara a partì del vott de april, ma i mercenari svizzer del Sforza s'hinn refudaa de frontà i compatriota sò de lor che combatteven de la banda francesa. Inscì i soldaa milanes g'hann avuu de de scondes e trinceràss in de la città, e hinn finii tajaa foeura e assediaa de l'armada de Luis. In la nocc del noeuv de april i svizzer del Luduvigh s'hinn rebellaa, e gh'hann daa el duca e la città ai frances el dì adree.

Conseguenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cont el rivà di frances, Milan l'ha perduu l'indipendenza e l'è restaa sotta el domini forestee per olter 360 agn.